Història dels Països Baixos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sinopsi dels Estats
establerts des del 800 fins a avui al territori del
Benelux
Imperi Carolingi
ca.800-843
Lotaríngia
843-855
Uns 20 Feus (comtats, ducats, principats, senyories…)
del rei de França: Flandes
o del Sacre Imperi (els altres territoris)
amb fronteres i aliances canviants
855-1384
Armoiries Principauté de Liège.svg
Principat de Lieja
+
Principat de Stavelot-Malmedy
+
Ducat de Bouillon
9851795
Flag of the Low Countries.svg
Països Baixos borgonyons
Arms of Luxembourg.svg
Ducat de Luxemburg
integrat el 1441

1384/14731482

Disset Províncies
14821556
Països Baixos espanyols 15811713 Prinsenvlag.svg
República de les Set Províncies Unides
15811795
Luxemburg: 1684-1697 francès
Països Baixos austríacs 17131790
Estats Units bèlgics 1790 1713-1795 austríac
Països Baixos austríacs 17901794
Flag of France.svg
Revolució Francesa 17951804
República batava
1795
1806
Flag of France.svg
Primer Imperi francès 18041815
Regne d'Holanda
18061810

Flag of the Netherlands.svg
Regne Unit dels Països Baixos
18151830
Flag of Luxembourg.svg
Luxemburg
Flag of Belgium (civil).svg
Regne de Bèlgica
des 1830
Regne dels Països Baixos
des 1830
(unió personal amb els Països Baixos fins a 1890)
vegeu / modifiqueu la plantilla


La història dels Països Baixos començà amb la creació de les Províncies Unides o República de les Set Províncies Unides, el nom amb que es coneix la part septentrional dels Països Baixos, a l'época de la Guerra de Successió Espanyola.

L'edat d'or[modifica | modifica el codi]

Article principal: Edat d'Or Holandesa
Mapa de les Set Províncies Unides, 1658

Al segle XVIII, entre l'any 1579 i el 1795, es van constituir república federal arran de la Unió d'Utrecht (1579), com un escissió independent de les Disset Províncies. Acceptada la seva independència per Espanya el 1648, les Províncies Unides esdevingueren una de les més importants potències marítimes i econòmiques del segle XVII. Durant aquest període, conegut localment com l'Edat d'Or o Segle d'Or els Països Baixos establiren colònies a diversos continents. Les set províncies eren d'Holanda, Zelanda, Gelderland, Utrecht i Frísia i, des del 1594, també Groningen i Overijssel. A més, la República de les Set Províncies Unides va occupar les Terres de la Generalitat davall dels ‘grans rius’ i la frontera amb els Països Baixos del sud. També va establir al sud diverses ciutats fortificades per a protegir-se contra Espanya i Àustria.

Amb el pas dels segles acabaren donant lloc als actuals Països Baixos. Van ser objecte de nombroses disputes europees, encapçalades per les monarquies borbòniques i austríaques, fins que l'any 1648, la Pau de Münster els alliberà del domini castellà.

Annexió a França[modifica | modifica el codi]

El 19 de gener de 1795, un dia després que l'stadhouder Guillem V d'Orange-Nassau fugís a Anglaterra, fou proclamada la Bataafse Republiek (República Batava), portant els Països Baixos a un estat unitari. De 1795 a 1806, la República Batava convertí els Països Baixos en una república seguint el model de la Primera República Francesa.

De 1806 a 1810, el Koninkrijk Holland (Regne d'Holanda) fou establert per Napoleó Bonaparte com un regne titella governat pel seu germà, Louis Napoleó Bonaparte, per tal de controlar els Països Baixos de forma més eficient. El nom de la província més destacada, Holanda, fou escollida per representar el país al complet. El Regne d'Holanda comprenia l'àrea dels actuals Països Baixos, amb l'excepció de Limburg i parts de Zelanda, que eren territoris francesos. El 1807, la prussiana Frísia Oriental i Jever foren afegides al regne. El 1809 això no obstant, després de la invasió anglesa, Holanda va haver de cedir tots els seus territoris per sota del riu Rin a França.

El rei Louis Napoleon no acomplí les expectatives de Napoleó - intentà servir els interessos dels holandesos en lloc dels del seu germà - i va haver d'abdicar l'1 de juliol de 1810. Fou succeït pel seu fill de cinc anys Napoleó Louis Bonaparte. Aquest regnà com a Louis II durant deu dies mentre l'emperador Napoleó Bonaparte ignorà l'ascens del seu jove nebot al tron. L'emperador envià un exercit per envair el país i dissolgué el Regne d'Holanda. Els Països Baixos esdevingueren aleshores part de l'Imperi Francès. Aquest període durà de 1810 a 1813, quan Napoleó fou derrotat a la batalla de Leipzig.

Regne Unit dels Països Baixos (1815-1839)[modifica | modifica el codi]

El 1815, , al Congrés de Viena després de la desfeta de Napoleó a Waterloo, es va crear el Regne Unit dels Països Baixos amb el seu estatus actual com a monarquia constitucional el durant el regnat de Guillem I. Aquest regne incloïa també el Luxemburg, el Principat de Lieja i els Països Baixos austríacs.

Bèlgica es rebel·là i obtingué la seva independència el 1830 (revolució belga).

Regne dels Països Baixos (1839-……)[modifica | modifica el codi]

Després del Tractat de Londres (1839), les fronteres definitives es van fixar i el nom de l'estat s'escurçà a Regne dels Països Baixos. En morir Guillem III el 1890 sense descendència masculina i accedir la reina Guillermina al poder, Luxemburg adoptà un rei diferent del dels Països Baixos per culpa de la llei sàlica. Aquesta llei impedí que Guillemina I dels Països Baixos esdevingués Gran Duquessa. Aleshores, el tron de Luxemburg passà de la Casa d'Orange-Nassau a la Casa de Nassau-Weilburg, una altra branca de la Casa de Nassau.

Nova Amsterdam el 1664, abans que fos canviada amb els britànics per Surinam. Sota els britànics es convertí en la ciutat de Nova York.

El major assentament holandès mar enllà fou la Colònia del Cap. Fou creada per Jan van Riebeeck en nom de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals a Ciutat del Cap (en neerlandès Kaapstad) el 1652. El Príncep d'Orange consentí l'ocupació i control britànics de la Colònia del Cap el 1788. Els Països Baixos també posseïen altres colònies, però els assentaments holandesos en aquests territoris eren limitats. Les més importants eren les de les Índies Orientals Neerlandeses (avui Indonèsia) i Surinam (Surinam fou intercanviat amb els britànics per la ciutat de Nova Amsterdam, avui dia la ciutat de Nova York). Aquestes colònies foren en primer lloc administrades per la Companyia Holandesa de les Índies Orientals i la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, ambdós empreses privades col·lectives. Tres segles més tard aquestes companyies van tenir problemes econòmics i en els territoris on elles operaven el control fou assumit pel govern neerlandès (el 1815 i 1791 respectivament). Aleshores esdevingueren oficialment colònies. Durant aquest període colonial els Països Baixos s'involucraren activament en el comerç d'esclaus.

Durant el segle XIX, els Països Baixos s'industrialitzaren lentament, comparat amb els seus països veïns, principalment a causa de la gran complexitat que significava modernitzar les seves infraestructures, consistents en grans canals d'aigua i la gran confiança que la seva indústria tenia en l'energia del vent.

El segle XX[modifica | modifica el codi]

Malgrat els Països Baixos romangueren neutrals durant la I Guerra Mundial, en realitat hi va tenir un paper destacat.[1] El Comte Schlieffen havia planejat envair els Països Baixos mentre avançava cap a França. Aquest pla fou canviat per Helmuth von Moltke el Jove amb la intenció de mantenir la neutralitat holandesa. Aquesta fou essencial per la supervivència alemanya fins al blocatge dels Estats Units i Gran Bretanya del 1916 quan la importació de bens a través dels Països Baixos ja no fou possible. Això no obstant, Holanda seguí neutral durant la comtessa, gràcies a la seva diplomàcia i la seva habilitat pel comerç.[1]

Rotterdam després dels atacs aeris alemanys el 1940.

Els Països Baixos intentaren també mantenir-se neutrals durant la Segona Guerra Mundial. Això no obstant, l'Alemanya nazi envaí els Països Baixos el 1940 durant la seva campanya de l'Europa Occidental i el país capitulà en només cinc dies. El regne com a tal, continuà la guerra des del seu imperi colonial i el govern continuà en el seu exili a Londres.

Durant l'ocupació, al voltant de 100.000 jueus holandesos[2] foren portats a caps de concentració a Alemanya, Polònia i Txecoslovàquia. Quan aquests camps foren alliberats, només 876 n'havien sobreviscut.

El govern en l'exili va perdre el control de la seva més gran colònia, les Índies Orientals Neerlandeses (Indonèsia), a mans de l'Imperi Japonès el març de 1942. Un cop acabada la guerra, Indonèsia proclamà la seva independència, que assolí el 1949.

La família reial dels Països Baixos es traslladà eventualment a Ottawa tot esperant l'alliberament dels Països Baixos, i la princesa Margarida nasqué durant aquest exili canadenc. El 1944-45, l'exèrcit canadenc fou el responsable d'alliberar la major part dels Països Baixos de l'ocupació alemanya.

Els treballs de Zuiderzee es desenvoluparen entre 1920 i 1975 i portaren a la creació d'una nova província. Aquesta fou creada el 1986 amb el nom de Flevoland.

Entre el 31 de gener i 1 de febrer de 1953 el país patí unes inundacions desastroses en trencar-se bona part dels dics que protegien les províncies del sud-oest, cosa que ocasionà més de 1800 morts. La causa en fou un nivell del mar excepcionalment alt (2,5 a 3 m per sobre de l'habitual), explicat per una forta marea i sobreelevació per onatge. Les conseqüències no només foren econòmiques sinó que afectaren també l'ordenació del territori (fou el detonant per a l'inici de les obres del Pla Delta) i fins i tot polítiques, amb acusacions contra el govern d'haver fet prevaldre la inversió militar per sobre de les infraestructures, a emmarcar en el context de Guerra Freda del moment.

Després de la guerra, l'economia holandesa prosperà, deixant enrere l'era de neutralitat i apropant-se als seus estats veïns. Els Països Baixos foren uns dels fundadors del Benelux (Belgica, Netherlands (Països Baixos) i Luxemburg), i fou un dels 12 fundadors de l'OTAN i un dels 6 fundadors de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, la qual evolucionà, a través de la Comunitat Econòmica Europea, cap a la Unió Europea. Alhora que altres països que en són membres, adoptà l'euro el 2001, tot abandonant la seva anterior moneda, el florí.

Als anys 60 i 70 el país visqué una època de canvi cultural. Especialment els joves rebutjaren les tradicionals línies religioses i classistes i pressionaren a favor de nous canvis en matèria de drets de les dones, sexualitat, desarmament o temes medi-ambientals, que portaren a liberalitzar temes com la política de drogues, l'eutanàsia o els afers relacionats amb la homosexualitat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Abbenhuis, Maartje M. The Art of Staying Neutral. Amsterdam: Amsterdam UP, 2006.
  2. [enllaç sense format] http://www.westerbork.nl/site1.2/English/KAMP/k08.html
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història dels Països Baixos