Històries d'Heròdot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Històries
Autor Heròdot
País original Grècia antiga
Llengua original Grec
Traduït al català:
Gènere(s) Història
Data de publicació 440 a.C.

Les Històries d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura Occidental. Escrit des del 450 fins al 420 a. C. en el dialecte Jònic de grec clàssic.

Les Històries serveix com a memòria de les tradicions antigues, política, geografia, i xocs de diverses cultures que eren conegudes al voltant de l'Àsia mediterrània i Occidental en aquella època. No és una visió imparcial però roman una de les fonts més importants de l'Oest pel que fa a aquests afers. A més, establia sense precedent el gènere i estudi d'història al món Occidental, encara que els fets històrics i les cròniques existien anteriorment.

Potser destaca perquè roman com a un dels primers relats de la pujada de l'Imperi Persa, els esdeveniments i causes per a les Guerres Greco-perses entre l'Imperi Aquemènida i les ciutats-estats gregues al 5è segle a. C. Heròdot descriu el conflicte com a la guerra entre les forces de l'esclavitud (els perses) per una banda, i la llibertat (les ciutats-estats gregues) per l'altra.

Les Històries, van ser anteriorment dividides en els nou llibres de les edicions modernes als quals convencionalment es posava el nom de les Muses.

Heròdot sembla que va viatjar extensament al voltant del món antic, fent entrevistes i recol·lectant històries per al seu llibre. Al començament de Les Històries, Heròdot exposa les seves raons per escriure-ho:

“Aquesta és la ráo de la investigació d’Heròdot d’Halicarnàs, de manera que el que ha fet l’home no s’esvaeixi, ni les grans i meravelloses accions mostrades per grecs i bàrbars, han de romandre sense la seva glòria i també per quina causa van guerrejar els uns amb els altres”

Contingut[modifica | modifica el codi]

  • Llibre I: Per a exposar les causes del conflicte (les Guerres Mèdiques), Heròdot passa a abordar les primeres diferències i enfrontaments que es produïren entre grecs i bàrbars en època mítica (segrestos de Europa, Medea i Helena, Guerra de Troia). Tanmateix, marca certa distància amb aquestes tradicions i tot seguit indica qui, pel que ell sap, cometé en primer lloc actes injustos (Cressus, rei del Regne de Lídia). Tenim, doncs, exposada nítidament que l'agressió és la mesura de la responsabilitat moral i jurídica. L'atenció passa immediatament a la figura de Creso, el primer agressor. La història de Lídia permet entrar en contacte amb el gran eix de la seva Història, Pèrsia; al mateix temps, posa les bases de la seva concepció teleològica de l'esdevenir humà (entrevista entre Soló i Creso, I 28-33). La resta del llibre I trasllada la seva atenció a Pèrsia, amb l'entronització de Cir i diverses campanyes d'aquest rei (submissió de Jònia, Caria i Licia)
  • Llibre III: Causes que induïren a Cambisses a atacar Egipte. Campanya militar. Detalls sobre el caràcter superb de Cambisses. Mort de Cambisses i entronització de Darios I el Gran.
  • Llibre IV: Segueix l'expansió persa: Regió d'Escítia. Digressions sobre els escites. Campanyes contra els escites. Campanya contra Líbia.
Estàtua de Filípides anunciant la victòria d'Atenas a Marató.
  • Llibre VII: Els esdeveniments es precipiten. Les digressions posseïxen una estreta relació estructural amb el nucli del relat. Després de la mort de Daríus, Xerxes pren el comandament de l'imperi persa i decideix la invasió de Grècia-. Es descriu la ingent expedició, el pas de l'Helespont i el desenvolupament de les operacions. Preparatius grecs per a resistir; Batalla de les Termòpiles (480 aC).
  • Llibre VIII: Batalla de Artemisi. Ocupació i destrucció d'Atenes. La població i la flota atenenca es refugien a l'illa de Salamina. Batalla de Salamina. Retirada de Xerxes.