Alfred Hitchcock
De Viquipèdia
.svg){kind=small}
Sir Alfred Joseph Hitchcock KBE (Londres, 13 d'agost de 1899 - Los Angeles, 29 d'abril de 1980) va ser un director de cinema britànic nacionalitzat també nord-americà el 1956.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Els primers anys
Va néixer el 13 d'agost de 1899 a la ciutat de Londres i fou criat en una família de classe mitjana. Fill de William Hitchock (1862-1914) i Emma Jane Hitchcock (1863-1942), va ser criat dins d'una estricta educació religiosa catòlica i tingué dos germans més grans (William i Eileen). Va realitzar els seus estudis al Saint Ingatius College de Londres, si bé l'any 1915 els hagué d'abandonar a la mort del seu pare per treballar com a enginyer a la Companyia telegràfica Hanley. Admirador de Charles Dickens i Edgar Allan Poe, s'aficionà ràpidament al cinema gràcies al visionat de "El naixement d'una nació" de David Wark Griffith.
[edita] Inicis en el món del cinema
El 1920 es dedicà a fer els rètols de vàries pel·lícules de cinema mut per la "Famous Players Lasky". Aquest treball ocasional va provocar que a poc a poc el jove Hitchcock es comencés a apassionar pel món del cinema i així és com va començar a participar com a muntador, director artístic i guionista en pel·lícules de directors com Donald Crisp i Hugh Ford. En aquesta companyia va conèixer a Alma Reville que treballava com a muntadora, amb qui es casaria en 1926. Posteriorment Almva va esdevenir ajudant de direcció i guionista de diverses pel·lícules del seu marit. El 7 de juliol de 1928 neix la seva filla Patrícia, que participaria com a actriu a la pel·lícula Estranys en un tren.
En aquesta dècada Hitchcock va estar tres anys treballant com ajudant de direcció de Graham Cutts. L'any 1923 se li encarregà el rodatge del curt Number 13 encara que, finalment, la producció s'aturà i la pel·lícula fou inacabada. De tota manera, la possibilitat d'acabar un llargmetraje apareixeria poc després ja que l'any 1925 dirigeix a la ciutat de Munic la seva primera pel·lícula completament acabada: "El jardí de l'alegria", una coproducción germano-britànica que es faria molt popular. El seu talent li va permetre una ràpida ascensió dins l'ambient cinematogràfic. La seva primera pel·lícula important, The Lodger, es va estrenar el 1926. Dins aquesta pel·lícula, una rossa seductora és assassinada i les sospites es dirigeixen al nou llogater d'un apartament veí, malgrat que sigui innocent del crim. Posteriorment el realitzador londinenc va dirigir la primera pel·lícula de cinema sonor d'Anglaterra: "La noia de Londres", obra realitzada l'any 1929. Durant el rodatge va rebre la visita de la duquessa de York Elisabet Bowes-Lyon, futura mare d'Elisabet II del Regne Unit.
A principis de la dècada del 1930, i amb poques pel·lícules a les seves esquenes, es va convertir en la icona del cinema anglès, realitzant posteriorment pel·lícules com Murder! (Assassinat) (1930), The Man Who Knew Too Much (L'home que sabia massa) (1934) i especialment, The 39 Steps (Els trenta-nou graons) (1935), convertint-se en tot un emblema internacional del nou cinema britànic.
[edita] Trasllat a Hollywood
El 22 d'agost de 1937 visita amb la seva família Nova York per a entrevistar-se amb David O. Selznick, productor de Allò que el vent s'endugué, el qual el va contractar el 14 de juliol de 1938. Les condicions del productor convencen a Hitchcock i es trasllada al costat de la seva família a Estats Units l'any 1939.
El primer treball que Selznick encarrega a Hitchcock és l'adaptació de la novel·la de Daphne du Maurier Rebecca (1940). Aquest melodrama gòtic explora les pors d'una il·lusionada i jove esposa (l'actriu Joan Fontaine), que es trasllada al Regne Unit i ha de lluitar amb un marit distant (Laurence Olivier), una majordoma massa possessiva (Judith Anderson) i la memòria de la primera esposa morta del seu marit: la bella i misteriosa Rebecca. El film va obtenir onze nominacions al premi Oscar, incloent les de millor director, actriu i actor principal i actriu secundària, enduent-se però tant sola la de millor pel·lícula (premi que guanyà el productor) i fotografia en blanc i negre. John Ford li arrabassà l'Oscar al millor director per El raïm de la ira, un premi que Hitchcock no arribà a guanyà mai. Durant la realització de la pel·lícula s'iniciaren les desavinences entre Selznick i Hitchcock, ja que aquest últim no podia suportar les restriccions fílmiques i artístiques del productor.
La segona pel·lícula americana de Hitchcock tornaria a estar centrada a Europa. Foreign Correspondent (Enviat especial) també va ser nominada a millor pel·lícula. El film va ser rodat en el primer any de la segona Guerra Mundial i estava inspirada en els ràpids canvis que experimentava Europa en aquells moments, descrits pel corresponsal d'un diari nord-americà, Joel McCrea. El film va barrejar decorats construïts a Hollywood amb escenes de l'Europa real i, curiosament, van ser eliminades les escenes que feien referència a Alemanya i als alemanys.[1]
A partir d'aquest moment i durant les tres dècades següents, va dirigir pel·lícules a Hollywood a raó d'una per any, reservant-se en totes elles una breu aparició (cameo), sempre sense diàleg. Posteriorment arribaria "Sospita" (1941), protagonitzada per Cary Grant, amb qui va mantenir una gran amistat. Alfred sempre procurava escollir per a les seves pel·lícules actors i actrius ja coneguts per alguna faceta, ja sigués la de la sensualitat, la simpatia o la seducció, pensant que així el paper quedava més fàcilment definit des del principi. Un altre dels seus grans actors fetitxe seria James Stewart, amb qui coincidiria per primera vegada a La soga l'any 1946.
El 26 de setembre de 1942 mor a Londres la seva mare a l'edat de 79 anys. A més, a l'any següent, mor també el seu germà William. Preocupat per la seva obesitat mòrbida (pesava 135 quilos), arribà a perdre 40 quilos en pocs mesos.
El 1944 crea la seva pròpia productora juntament amb Sidney Berstein: la Transatlantic Pictures. Aquell mateix any començà a treballar amb Ingrid Bergman, la primera rossa "hitchcockiana" per la qual sentia fascinació. Rodà amb ella Encadenats (1946), protagonitzada amb Cary Grant. Segons el propi Hitchcock va referir en una entrevista que preferia protagonistes rosses perquè les considerava més misterioses.
Juntament amb Ingrid Bergman i Gregory Peck rodà Recorda, una pel·lícula sobre el psicoanàlisi, on destaca la col·laboració de Salvador Dalí, que va dissenyar i va elaborar els decorats de l'escena del somni.
[edita] D'Ingrid Bergman a Grace Kelly
El 1948 Bergman deixà d'actuar amb Hitchcock par iniciar la seva col·laboració amb el també director Roberto Rossellini. Això va ser un gran cop per a Hitchcock, però no va trigar a recobrar la seva confiança coneixent a la que es convertiria en la seva nova musa, Grace Kelly, amb la qual dirigiria La finestra indiscreta (1954), protagonitzada per James Stewart, Crim perfecte (1954), protagonitzada per Ray Milland, i Atrapa a un lladre (1955), protagonitzada per Cary Grant.
Segons el director, la pel·lícula de la seva collita que més apreciava era Fals culpable (coneguda també com L'home equivocat) (1957), protagonitzada per Henry Fonda i Vera Miles, entre uns altres.
A la dècada del 1950 sorgí un nou projecte, en aquesta ocasió televisiu: "Alfred Hitchcock Presents", una sèrie en la qual ell mateix presentava unes històries curtes en la línia de les seves pel·lícules. El casament de la seva "musa" amb el Príncep Rainier III de Mònaco i la seva retirada del cinema, fan que la seva salut empitjori momentàniament.
[edita] Hitchcock: el mestre del suspens
.jpg)
El 1958 rep diversos premis: el Globus d'Or a la millor sèrie de televisió i la Conquilla de Plata del Festival Internacional de cinema de Sant Sebastià per "Vertigen (D'entre els morts)" (1958) protagonitzada per James Stewart i Kim Novak. Per desgràcia, aquest mateix any li diagnostiquen un càncer a la seva dona, un fet que l'afectarà profundament.
El 1959 roda North by Northwest (Perseguit per la mort) (coneguda també com "Intriga Internacional") protagonitzada per Cary Grant i Eva Marie Saint, convertint-se en una de les pel·lícules més cèlebres del seu autor.
El 1960 rodà "Psicosi" protagonitzada per Anthony Perkins i Janet Leigh, un dels majors èxits comercials de la seva carrera, la qual contenia una de les escenes més impactant de la història del setè art: l'assassinat de la seva protagonista, Janet Leigh, a la dutxa a la meitat de la pel·lícula. El 1963 dirigí "Els ocells" protagonitzada per Tippi Hedren i Rod Taylor, la seva protagonista es convertí en la nova musa rossa, amb la qual va mantenir una actitud molt possessiva i juntament amb la qual més tard rodaria "Marnie, la lladre" (1964 protagonitzada al costat de Sean Connery).
Entre 1966 i 1969 les crítiques es van tornar en la seva contra. "Cortina esquinçada" amb Paul Newman i Julie Andrews i "Topaç" amb Frederick Stafford i Claude Jade no van tenir l'èxit esperat. Es deia que s'esperava un canvi d'estil. El propi Hitchcock ho buscava, com proven les imatges oposades a "Frenesí" (1972) protagonitzada per Jon Finch, on trobem tècniques cinematogràfiques, nus i seqüències d'una actualitat sorprenent. Però el projecte resultava tan revolucionari com arriscat i això podia suposar la caiguda definitiva de Hitchcock com a director. Així que els estudis Universal Pictures li van denegar el projecte.
El 1968 rebé de part de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques el Premi Irving Thalberg a tota la seva carrera. Posteriorment rebé un homenatge a Nova York realitzat per la Societat Cinematogràfica del Lincoln Center, acudint amb Grace Kelly a la cerimònia. Quatre anys més tard, J. Russel Taylor publicà la primera biografia autoritzada d'Alfred Hitchcock.
El 1976 rodà La trama protagonitzada per Karen Black i Bruce Dern, última pel·lícula del director.
El 1979 l'American Film Institute li atorgà el premi a la tasca de tota una vida, i aquell mateix any la reina Isabel II del Regne Unit li atorgà el títol de Sir.
Un any més tard, el 29 d'abril de 1980, mor en la seva casa de Los Àngeles als 80 anys d'edat.
[edita] Filmografia
Les pel·lícules de Hitchcock mostren sovint persones innocents ficades dins situacions que no controlen i tampoc comprenen. Posen moltes vegades l'accent al mateix temps en la por i en la imaginació, i són coneguts pel seu humor negre.
- Downhill (1927) mostra un personatge acusat falsament: un jove acusat de robar dins la seva escola és caçat pels seus pares. Més tard, el jove s'enamora d'una dona major que ell i quan ella es desperta al matí, ell descobreix la seva cara ridé, mentre uns homes entren un bagul per la finestra. Hitchcock farà aparèixer moltes vegades en les seves pel·lícules el lligam entre el sexe i la mort.
- Murder (1930) és una pel·lícula un poc particular ja que materialitza la frontera entre el cinema mut i el cinema parlat. La parla (al cinema) estava encara als seus inicis i encara no es considerava universalment com una opció amb futur. La productora de la pel·lícula, que no desitjava córrer cap risc, imposà que fos mut. En Hitchcock en canvi, estava convençut de l'interès del cinema sonor i rodà discretament algunes escenes amb so. La pel·lícula va sortir primer en versió muda, després en versió parcialment sonora, quan el futur del so va ser mes evident.
- Vertigen (D'entre els morts) (1950), interpretada per James Stewart i Kim Novak, és un thriller psicològic sobre la culpa, el record i la inestabilitat mental. La filmació inclou alguns aspectes i troballes formals (com ara l'ús del zoom) molt característics del director anglès.
- Psicosi,(1960) interpretada per Janet Leigh i Anthony Perkins, un dels èxits més grans de la seva carrera. Un thriller en el qual la protagonista és assassinada a la dutxa d'un motel de carretera, en una de les escenes més mítiques de la història del cinema.
- Els ocells (1963), pel·lícula de terror on els ocells d'una ciutat ataquen els seus habitants.
| Decenni | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1980 | 1990 | 2000 | Total |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Núm. de pel·lícules | 9 | 15 | 14 | 11 | 5 | 2 | 56 | ||||
| Puntuació > 7 | 1 | 4 | 10 | 10 | 4 | 1 | 30 |
[edita] Col·laboradors
Al llarg de la seva carrera va establir forts vincles professionals amb:
|
[edita] Premis
[edita] Oscars
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1968 | Premi Irving Thalberg | ||
| 1960 | Oscar al millor director | Psicosi | Candidat |
| 1954 | Oscar al millor director | La finestra indiscreta | Candidat |
| 1945 | Oscar al millor director | Recorda | Candidat |
| 1944 | Oscar al millor director | Lifeboat | Candidat |
| 1940 | Oscar al millor director | Rebecca | Candidat |
[edita] Premi Globus d'Or
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1973 | Globus d'Or al millor director | Frenesí | Candidat |
| 1972 | Premi Cecil B. DeMille | ||
| 1958 | Millor programa de televisió | Alfred Hitchock Presents | Guanyador |
[edita] Premi Emmy
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1959 | Millor director d'un programa dramàtic de menys d'una hora |
Alfred Hitchock Presents | Candidat |
| 1958 | Millor director - Sèrie | Alfred Hitchock Presents | Candidat |
| Millor presentador - Home o dona | Alfred Hitchock Presents | Candidat |
[edita] Festival de Cannes
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1956 | Palma d'Or | L'home que sabia massa | Candidat |
| 1953 | Gran Premi del Festival | Jo confesso | Candidat |
| 1956 | Gran Premi del Festival | Notorius | Candidat |
[edita] Festival de Sant Sebastià
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1959 | Conquilla de plata | Perseguit per la mort | Guanyador |
| 1958 | Conquilla de plata | Vertigen (D'entre els morts) | Guanyador |
[edita] Festival de Venècia
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1955 | Lleó d'Or | Atrapa al lladre | Nominada |
[edita] Vegeu també
[edita] Referències
- ↑ Patrick McGilligan, pg. 244
[edita] Enllaços externs
- Alfred Hitchcock a Internet Movie Database (anglès)
- Alfred Hitchcock a TCM Movie Database (anglès)
- Alfred Hitchcock a Allmovie (anglès)
- Alfred Hitchcock a TV.com (anglès)
- Alfred Hitchcock a Find A Grave (anglès)
- Alfred Hitchcock Wiki (anglès)
- HitchcockOnline - Treballs i enllaços relacionats. (anglès)
- Writing With Hitchcock - Entrevistes originals, treballs, extractes de guions i extens material sobre Hitchcock. (anglès)
- Web de fans (anglès)
- Senses of cinema - Alfred Hitchcock (anglès)
