Hitler: The Last Ten Days

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Hitler: The Last Ten Days
Hitlerthelasttendays.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: Ennio De Concini

Producció: Wolfgang Reinhardt

Guió: Gerhardt Boldt,
Ennio De Concini,
Maria Pia Fusco,
Ivan Moffat,
Wolfgang Reinhardt

Música: Mischa Spoliansky

Fotografia: Ennio Guarnieri

Protagonistes: Alec Guinness,
Simon Ward,
Adolfo Celi,
Diane Cilento,
Gabriele Ferzetti

Dades i xifres
Països: Itàlia
Regne Unit
Data d'estrena: 1973
Duració: 108 min
Idioma original: anglès

Pàgina sobre “Hitler: The Last Ten Days a IMDb

Valoracions
IMDb 6.7/10 stars
FilmAffinity 6.0/10 stars

Hitler: The Last Ten Days és una pel·lícula italo-britànica que descriu la vida d'Adolf Hitler els últims dies de la seva existència, reclús al seu búnquer a Berlín. La pel·lícula (dirigida per Ennio De Concini el 1972, estrenada el 1973) és il·lustrada amb documents d'època. Explica el mateix assumpte que la pel·lícula Der Untergang (La Caiguda) de 2004.

Argument[modifica | modifica el codi]

La història se situa a Berlín en els últims dies de la Segona Guerra Mundial quan Adolf Hitler el 20 d'abril de 1945 es trobava amb la seva amant Eva Braun al Führerbunker sota terra, on van a viure els últims 10 dies de vida fins al seu suïcidi, que es va produir el 30 d'abril.

La narració es basa en la història d'un veritable testimoni, l'oficial Gerhard Boldt, que era al Führerbunker fins poc abans del suïcidi de Hitler. En els crèdits hi ha un record (la signatura és tot just llegible). En la pel·lícula, la part de Boldt està personificada en el jove oficial que ve del Grup d'Exèrcits del Vístula per informar Hitler (l'episodi del mapa equivocat correspon precisament al que havia explicat Boldt).

En la pel·lícula, el jove oficial es salva de la pira funerària de Hitler oferint-se voluntari per portar una còpia del testament de Hitler a través de les línies russes, i un cop que surt, queda commocionat per les ruïnes de Berlín, i en un rampell d'ira, estripa el testament. En la història de Boldt no hi aquest final "políticament correcte", sinó un més prosaic quan Boldt surt a la superfície es troba l'Exèrcit Rus i, adonant-se que la seva missió no té sentit, pensa a salvar-se a si mateix llançant el seu uniforme.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Anècdota[modifica | modifica el codi]

En el rodatge el 1972, Sir Alec Guinness havia hagut d’assegurar-se amb la Lloyds de Londres, ja que la semblança era tan colpidora que es temia per a la seva vida.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema