Hitoshi Imamura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hitoshi Imamura
今村 均
28 de juny de 18864 d'octubre de 1968
El general Imamura
El general Imamura
Lloc de naixement: Prefectura de Miyagi (Japó)
Lloc de defunció: Lloc desconegut
Lleialtat: Japó Imperi Japonès (fins 1945)
Japan Japó
Arma/servei: Exèrcit Imperial Japonès Exèrcit Imperial Japonès
Anys de servei: 19071946
Rang: General
Comandaments: 5a Divisió, 23è Exèrcit, 16è Exèrcit, 8è Exèrcit d'Àrea
Batalles/guerres: Segona Guerra Mundial:
Condecoracions: Orde del Sol Naixent

Hitoshi Imamura (japonès: 今村 均 Imamura Hitoshi) (28 de juny de 18864 d'octubre de 1968) va ser un general japonès durant la Segona Guerra Mundial.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

Nascut a Sendai, (Prefectura de Miyagi) el seu pare era jutge. Imamura es graduà a l'Acadèmia Imperial de l'Exèrcit Japonès al 1907 i l'Acadèmia de Guerra al 1915. Al 1917 va ser promogut a capità i enviat a Anglaterra com a agregat militar al 1918. A l'abril de 1927, va ser nomenat adjunt militar a l'Índia britànica. Promogut a coronel al 1930, ocupà diversos càrrecs d'estat major a la Secció d'Operacions de l'Estat Major General de l'Exèrcit Imperial Japonès entre 1931 i 1932.

Guerres a Xina[modifica | modifica el codi]

Després de l'Incident de Shanghai de 1932, va ser enviat a comandar el 57è Regiment d'Infanteria. Al seu retorn al Japó, esdevingué Comandant de l'Escola Militar de Narashino entre 1932 i 1935.[1]

Al març de 1935, Imamura va ser promogut a comandant de brigada i destinat a la 40a Brigada d'infanteria amb rang de Rikugun Shōshō. Al març de 1936 va ser nomenat adjunt al Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Kwangtung, a Manxukuo. Tornà a ser cridat al Japó per ocupar el càrrec de comandant de l'Escola d'Infanteria de l'Exèrcit a Toyama entre 1937-38.

Promogut al rang de Rikugun Chūjō al març de 1938, Imamura rebé el comandament de la 5a Divisió d'Infanteria, llavors estacionat a Xina, seguint el seu comandament durant les primeres etapes de la Segona guerra Sinojaponesa al 1940.

Entre 1940-41 va ser Adjunt a l'Inspector General de l'Entrenament Militar, un dels càrrecs més poderosos de l'Exèrcit Japonès. A continuació va ser nomenat Comandant en Cap del 23è Exèrcit.

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Imamura esdevingué comandant del Setzè Exèrcit al novembre de 1941, encapçalant la invasió de les Índies Orientals Neerlandeses. Mentre que la seva flota es dirigia a l'illa de Java, el seu vaixell, el Ryujo-maru, va ser enfonsat per torpedes (probablement foc amic) durant la batalla de l'estret de Sunda, veient-se obligat a nedar fins a la costa.[2]

Posteriorment assumí el comandament del 8è Exèrcit Regional, responsable del exèrcits 17è (a les Salomó) i (a les Nova Guinea) a finals de 1942. Imamura tenia el quarter general a Rabaul (Nova Bretanya). Imamura adoptà una política de confraternització cap a la població local de les antigues Índies Orientals Neerlandeses, sovint en conflicte amb els seus superiors de l'estat major de Exèrcit Sud i del Quarter General Imperial. Car i això, les seves polítiques van guanyar suport entre la població i van reduir les dificultats de l'ocupació.[3]

Imamura va ser promogut a Rikugun Taisho al 1943. Juntament amb el comandant naval de Rabaul, Vicealmirall Jinichi Kusaka, Imamura es rendí les forces japoneses a Nova Guinea i a les Illes del Pacífic del Sud a les forces australianes, al setembre de 1945.

Després de la guerra, Imamura va ser detingut a Rabaul per l'exèrcit australià, sent acusat de crims de guerra, incloent les execucions de presoners de guerra aliats comesos per les seves tropes, sent portat davant d'un tribunal militar. A l'abril de 1946, Imamura va escriure al comandant militar australià a Rabaul, demanant que es procedís amb el seu propi judici per crims de guerra per tal d'accelerar la persecució dels criminals de guerra a les seves ordres.[4] Imamura va ser acusat de negligència en el control de les seves tropes, les quals van poder cometre atrocitats brutals i altres grans crims.[5] Va ser jutjat per un tribunal militar australià a Rabaul, entre l'1 i el 16 de maig de 1946, sent condemnat a 10 anys d'empresonament. Va acomplir la seva condemna a la presó de Sugamo de Tokio, fins que va ser alliberat al 1954.

Llibres[modifica | modifica el codi]

  • Gailey, Harry A. Bougainville, 1943-1945: The Forgotten Campaign. Lexington, Kentucky, USA: University Press of Kentucky, 1991. ISBN 0-8131-9047-9. - neutral review of this book here:[6]
  • Hayashi, Saburo. Kogun: The Japanese Army in the Pacific War. Marine Corps. Association, 1959. ASIN B000ID3YRK. 

Enllaços Externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hitoshi Imamura
  1. Ammenthorp, The Generals of World War II
  2. Chen, WW2 Database
  3. Budge, Pacific War Online Encyclopedia
  4. Australian War Memorial - AJRP
  5. Trial of Tomoyuki Yamashita. Law Reports, UNWCC, 1948. Part VI
  6. Second World War Books Review