Hixam al-Muàyyad bi-L·lah

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hixam II o Hixam al-Muàyyad bi-L·lah (en àrab هشام المؤيد بالله, Hixām al-Muʾayyad bi-Llāh) (966-1013) fou el tercer califa omeia de Còrdova (976-1009 i 1010-1013). Era fill d'al-Hàkam II i d'una princesa navarresa. Va succeir al seu pare l'octubre del 976 quan tenia 10 anys. La facció eslava de la cort afavoria al seu oncle patern al-Mughira va fracassar puix que el pretendent fou mort per orde l'hadjib Muhammad Amir al-Mansur (Almansor) que en endavant va utilitzar a Hixam II, governant en nom seu, tutela que va esdevenir definitiva el 981.

El 996, amb 30 anys, Hixam II, sota pressió de la seva mare, va intentar governar pel seu compte però no se'n va sortir. A la mort d'Almansor el 1002 el seu lloc fou ocupat pel seu fill Abd al-Malik al-Muzaffar, que igualment va reconèixer nominalment la supremacia d'Hixam però en la pràctica va exercir tot el poder. El califa estava dedicat principalment als afers religiosos incloent una col·lecció de relíquies, i als seus plaers. Abd al-Malik al-Muzaffar preparava una expedició contra Castella, quan va morir d'una malaltia de pit a la vora del Guadimellato o Wadi Armilat prop de Còrdova (20 d'octubre del 1008); els rumors deien que havia estat enverinat pel seu germanastre Abd al-Rahman ben Sanxul ben Muhammad ben Abi Amir "Shandjwilo" ("Sanchuelo") que li va succeir com hadjib amb làqab d'al-Nasir; va obligar al califa Hixam a atorgar-li el nomenament i el títol d'al-Mamun i es va considerar oncle del califa (oncle matern, ja que les dues mares eren basques; Sanxuelo era per la seva mare el nét de Garcia III Sanxes II de Navarra, el rei basc de Pamplona) i finalment es va fer declarar hereu (novembre del 1008).

La Guerra civil[modifica | modifica el codi]

Article principal: fitna

La transferència del califat dels omeies als amirites va trobar forta oposició i va començar el període anomenat la fitna (agitació) que havia de durar 20 anys. L'hivern del 1008-1009, contra tota lògica, va decidir sortir en expedició contra el regne de Lleó, i llavors l'oposició es va organitzar i va esclatar una revolta, instigada per Muhammad ibn Hisham ibn Abd al-Djabar (després al-Mahdi), oncle del califa Hisham II, i amb suport del grup conegut com els meruanesos o marwanesos[1] mentre el partit dels esclavons (eslaus) donava suport a Sanxuelo. Els rebels es van apoderar del Ksar (Palau fortalesa) i van obligar a Hisham II a abdicar proclamant califa a Muhammad II ben Hisham amb el títol d'al-Mahdi (finals del 1008 o principis del 1009). La primera preocupació d'aquest fou saquejar la residència dels amirites (la família d'Almansor) a Madinat al-Zahra. Sanxuelo encara disposava de l'exèrcit i va trigar temps a decidir què feia. Finalment va decidir retornar a la capital per recuperar el poder, però de camí les seves forces el van abandonar i fou capturat prop de la ciutat per emissaris del nou califa, que el van matar el 3 de març del 1009.

Al-Mahdi va fer circular el rumor de la mort d'Hixam II (coneguda com la "primera mort") però quan fou atacat a Còrdova pels berbers dirigits per Sulayman ibn al-Hakam, va presentar al califa viu i el va restaurar amb l’esperança d'obtenir suport popular. No va servir de res i Sulayman va ocupar Còrdova i fou proclamat califa com Sulayman al-Mustaín. Muhammad al-Mahdi que havia fugit a Toledo, va retornar amb les forces del governador d'aquesta ciutat, Wadih, i un contingent cristià, i va recuperar el poder. Sulayman va fugir i Hisham fou el primer a fer el jurament de lleialtat al Mahdi. Sulayman va reagrupar als seus partidaris i va assetjar Còrdova. Sota la pressió dels assetjants berbers Wadih va decidir detenir al Mahdi i proclamar a Hixam II que va rebre el jurament de lleialtat (juliol de 1010). Al-Mahdi va comparèixer davant Hixam II abans de ser executat. El govern va quedar en mans de Wadih com hadjib. Sulayman va continuar el setge que va durar fins al 1013, ja que no acceptava a Hisham com a califa. El maig de 1013 Wadih va intentar fugir i va morir i Còrdova es va rendir el dia 10. Els berbers van entrar a la ciutat i la van saquejar. Al cap de pocs dies Hixam II fou mort per un fill de Sulayman (maig del 1013) en l'anomenada "segona mort" (encara morirà una tercera vegada quan després de fingir que era viu la seva mort fou reconeguda oficialment el 1059)



Precedit per:
Al-Hàkam II
califa de Còrdova
976-1009
Succeït per:
Muhàmmad II al-Mahdí
Precedit per:
Sulayman al-Mustaín
califa de Còrdova
1010-1013
Succeït per:
Sulayman al-Mustaín


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Claudio Sànchez-Albornoz, La España musulmana, Buenos Aires 1960

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. Hi havia un altre partit, els alamerins, que encara que neutrals, en certa manera van afavorir igualment la deposició del hadjib donant suport al califa, però oposant-se a al-Mahdi