Hizb ut-Tahrir

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióHizb ut-Tahrir
حِزْبُ التَحْرِير
(ar) حزب التحرير Modifica el valor a Wikidata
Flag of Hizb ut-Tahrir (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPartit polític
Ideologia políticapanislamisme
islamisme polític Modifica el valor a Wikidata
Religiósalafisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1953
FundadorTaki al-Din al-Nabhani Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membres10.000
Membres1.000.000 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Presidència… (valor desconegut–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhizb-ut-tahrir.info Modifica el valor a Wikidata
Bandera del gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma.

Hizb ut-Tahrir (àrab: حِزْبُ التَحْرِير, Ḥizb at-Taḥrīr, ‘Partit de l'Alliberament’) és un partit panislamista i fonamentalista internacional d'àmbit sunnita, creat amb l'objectiu d'establir un califat mundial reunint tots els països del món islàmic sota la xaria (la llei islàmica) i dirigits per un califa escollit pels musulmans.[1] Va ser fundat a Jerusalem el 1953 per Taqi-ad-Din an-Nabhani,[2] erudit, pensador polític i jutge (cadi) d'Ijzim (Palestina). Actualment el líder n'és Ata Abu Rashta i s'estima que compta amb un milió de membres en més de 40 països.[3] Actiu sobretot als països occidentals, en especial al Regne Unit, també té un cert pes en diversos països àrabs i de l'Àsia central, malgrat la repressió dels règims al poder, com per exemple a l'Uzbekistan.

El partit promou "un programa elaborat i detallat per a la institució d'un Estat islàmic"[1] que "estableixi les lleis de la xaria i dugui la dawa (crida pacífica a la conversió a l'islam) arreu del món".[4][5] Creu que aquesta "solució global" oferirà "un lideratge sincer que tindrà cura dels seus ciutadans tot protegint-los de les polítiques colonials angloamericanes" i posarà fi a "les intervencions dels Estats Units, les guerres pel control de les fonts energètiques, als governs titelles musulmans i als valors occidentals impostats per la força de les armes".[6][7]

Aquest moviment pretén adoptar la metodologia que, segons ells, va emprar el mateix Mahoma quan va establir el primer estat islàmic a Medina: aquest hauria limitat la seva lluita a mobilitzar l'opinió pública a favor de l'islam, tot intentant influenciar l'elit política i intel·lectual del seu temps, sense recórrer a la violència. El partit és per tant proactiu en la difusió del pensament islàmic entre intel·lectuals i polítics sobretot en les societats musulmanes per desafiar l'statu quo existent; difon les seves idees mitjançant la discussió amb les masses, cercles d'estudis, conferències, seminaris, la distribució de fullets, publicant llibres i revistes i via internet. També expressa el seu punt de vista sobre els esdeveniments polítics i els analitza des d'una perspectiva islàmica.[8]

Malgrat això, n'hi ha que pensen que l'objectiu últim del moviment és crear un estat d'esperit propici a la utilització ulterior de la violència.[9] Certs grups propers a Al-Qaida, però, el titllen de moviment "dèbil i moderat".[10]

Hizb ut-Tahrir és totalment antisionista i fa una crida pel desmantellament de l'"entitat il·legal" d'Israel, els responsables de la qual, segons el partit, mai no han ocultat el seu odi envers els musulmans i han apel·lat a llur destrucció des de la seva creació.[11][12] Hizb ut-Tahrir creu que un califat proporcionarà l'estabilitat i la seguretat a totes les persones de la regió, tant musulmans com no musulmans.[13][14]

A Occident, Hizb ut-Tahrir treballa per conrear una comunitat musulmana que visqui per l'islam en pensament i en obra, adherint-se a les seves regles i preservant una identitat forta. El partit no treballa a Occident per canviar el sistema de govern i treballa dins de les fronteres del sistema.

El partit vol projectar una imatge positiva de l'islam a la societat occidental i dialoga amb els seus intel·lectuals, els seus responsables de polítics i els seus professors. Segons aquest partit, els governs occidentals, sota la bandera de la "guerra contra el terrorisme", presenten actualment l'islam com una "ideologia diabòlica" amb l'objectiu de difamar-la en tant que alternativa al capitalisme liberal occidental. Per això, Hizb ut-Tahrir treballa per desenvolupar la visió de l'islam als països occidentals com una creença, una ideologia i una alternativa per al món musulmà.[15]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Commins, David «TAQI AL-DIN AL-NABHANI AND THE ISLAMIC LIBERATION PARTY». THE MUSLIM WORLD. Dickinson College [Carlisle, Pennsylvania], Vol. LXXXI, núm. 3-4, 1991, pàg. 194-210. Arxivat de l'original el 2021-06-02 [Consulta: 11 abril 2023].
  2. ↑ «Hizb ut-Tahrir al-Islami (Islamic Party of Liberation)» (en anglès). Global Security. Arxivat de l'original el 2011-12-01. [Consulta: 11 abril 2023].
  3. ↑ Malik, Shiv. «For Allah and the caliphate» (en anglès). New Statesman, 13-09-2004. Arxivat de l'original el 2011-09-20. [Consulta: 11 abril 2023].
  4. ↑ «The Re-establishment of the Khilafah is an obligation upon all Muslims» (en anglès). Arxivat de l'original el 2007-08-25. [Consulta: 5 març 2010].
  5. ↑ Ayob, Ahmed N. M. «The Method to Re-establish the Khilafah» (en anglès).
  6. ↑ «Hizb ut-Tahrir Demonstration to the U.S. Embassy». Arxivat de l'original el 2010-08-20. [Consulta: 5 març 2010].
  7. ↑ Vale, Paul. «Members Of Hizb ut-Tahrir Gather Outside US Embassy» (en anglès). Huffington Post, 16-09-2012. [Consulta: 11 abril 2023].
  8. ↑ Wali, Farhaan «Functionality of Radicalization: A Case Study of Hizb ut-Tahrir». Journal of Strategic Security, 10, 1, 2017, pàg. 102–117. ISSN: 1944-0464.
  9. ↑ «Hizb ut Tahrir» (en anglès). BBC News, 27-08-2003.
  10. ↑ Najib, Abdelhak; Serraj, Karim. «Saïd Chedadi et Cheikh Najib, le chaînon manquant du 16 mai ?» (en francès). La Gazette Du Maroc, 29-10-2003. Arxivat de l'original el 2007-10-30. [Consulta: 5 març 2010].
  11. ↑ «Hizb ut-Tahrir article: The Zionist Hatred». Arxivat de l'original el 2010-06-01. [Consulta: 5 març 2010].
  12. ↑ «Hasina Government has moved One Step Forward to recognize the Illegal Jewish Entity by removing 'except Israel' from the Passport» (en anglès britànic). The Khilafah., 01-06-2021. [Consulta: 11 abril 2023].
  13. ↑ Bulut, Uzay «Hizb ut-Tahrir in Turkey Calls for Restoring the Caliphate». BESA Center Perspectives Papers, núm. 435, 29-03-2017.
  14. ↑ Afzal Upal, Muhammad; Cusack, Carole M. Handbook of Islamic Sects and Movements. BRILL, 2021-06-24. DOI 10.1163/9789004435544_022. ISBN 978-90-04-42525-5. 
  15. ↑ Hanif, Noman «Hizb ut Tahrir: Islam's Ideological Vanguard». British Journal of Middle Eastern Studies, 39, 2, 2012, pàg. 201–225. ISSN: 1353-0194.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hizb ut-Tahrir
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hizb_ut-Tahrir&oldid=33295093»