Holmi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Holmi (desambiguació)».
Holmi
67Ho
DisprosiHolmiErbi
-

Ho

Es
Aspecte
Blanc platejat
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Holmi, Ho, 67
Categoria d'elements Lantànids
Grup, període, bloc n/d6, f
Pes atòmic estàndard 164,93032
Configuració electrònica [Xe] 4f11 6s2
2, 8, 18, 29, 8, 2
Configuració electrònica de Holmi
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
8,79 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
8,34 g·cm−3
Punt de fusió 1.734 K, 1.461 °C
Punt d'ebullició 2.993 K, 2.720 °C
Entalpia de fusió 17,0 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 265 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 27,15 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 1.432 1.584 (1.775) (2.040) (2.410) (2.964)
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 3, 2, 1

(òxid bàsic)

Electronegativitat 1,23 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 581,0 kJ·mol−1
2a: 1.140 kJ·mol−1
3a: 2.204 kJ·mol−1
Radi atòmic 176 pm
Radi covalent 192±7 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal
Holmi té una estructura cristal·lina hexagonal
Ordenació magnètica Paramagnètic
Resistivitat elèctrica (t. a.) (poli) 814 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 16,2 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (t. a.) (poli) 11,2 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 2.760 m·s−1
Mòdul d'elasticitat 64,8 GPa
Mòdul de cisallament 26,3 GPa
Mòdul de compressibilitat 40,2 GPa
Coeficient de Poisson 0,231
Duresa de Vickers 481 MPa
Duresa de Brinell 746 MPa
Nombre CAS 7440-60-0
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'holmi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
163Ho sin 4.570 a ε 0,003 163Dy
164Ho sin 29 min ε 0,987 164Dy
165Ho 100% 165Ho és estable amb 98 neutrons
166Ho sin 26,763 h β 1,855 166Er
167Ho sin 3,1 h β 1,007 167Er

L'holmi és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Ho i el seu nombre atòmic és 67.

Història[modifica | modifica el codi]

L'holmi (Holmia, nom llatí per designar la ciutat Estocolm) fou descobert per Marc Delafontaine i Jacques-Louis Soret quan l'any 1878 observaren les insuals bandes d'absorció espectrogràfiques de l'element fins llavors desconegut el qual l'anomenaren amb el nom d'element X.[1][2] Al llarg del mateix any 1878, Per Teodor Cleve descobrí també el mateix element de forma independent mentre treballava amb òxid d'erbi.[3][4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jacques-Louis Soret. «Sur les spectres d'absorption ultra-violets des terres de la gadolinite». Comptes rendus de l'Académie des sciences, 87, 1878, pàg. 1062.
  2. Jacques-Louis Soret. «Sur le spectre des terres faisant partie du groupe de l'yttria». Comptes rendus de l'Académie des sciences, 89, 1879, pàg. 521.
  3. Per Teodor Cleve. «Sur deux nouveaux éléments dans l'erbine». Comptes rendus de l'Académie des sciences, 89, 1879, pàg. 478.
  4. Per Teodor Cleve. «Sur l'erbine». Comptes rendus de l'Académie des sciences, 89, 1879, pàg. 708.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Holmi