Holmi
De Viquipèdia
|
|||||||||||||
| General | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nombre, símbol, nombre | Holmi, Ho, 67 | ||||||||||||
| Sèrie química | Lantànids | ||||||||||||
| període, bloc | 6 , f | ||||||||||||
| Densitat, duresa Mohs | 8800 kg/m3, sense dades | ||||||||||||
| Aparença | Blanc platejat |
||||||||||||
| Propietats atòmiques | |||||||||||||
| Pes atòmic | 164,9303 uma | ||||||||||||
| Radi mitjà† | 247 pm | ||||||||||||
| Radi atòmic calculat | Sense dades | ||||||||||||
| Radi covalent | 158 pm | ||||||||||||
| Radi de Van der Waals | Sense dades | ||||||||||||
| Configuració electrònica | [Xe]6s24f11 | ||||||||||||
| Estats d'oxidació (òxid) | 3 (bàsic) | ||||||||||||
| Estructura cristal·lina | Hexagonal | ||||||||||||
| Propietats físiques | |||||||||||||
| Estat de la matèria | Sòlid | ||||||||||||
| Punt de fusió | 1743 K | ||||||||||||
| Punt d'ebullició | 2968 K | ||||||||||||
| Entalpia de vaporització | 241 kJ/mol | ||||||||||||
| Entalpia de fusió | 11,76 kJ/mol | ||||||||||||
| Pressió de vapor | Sense dades | ||||||||||||
| Velocitat del so | 2170 m/s a 293,15K | ||||||||||||
| Informació diversa | |||||||||||||
| Electronegativitat | 1,23 (Pauling) | ||||||||||||
| Calor específica | 160 J/(kg·K) | ||||||||||||
| Conductivitat elèctrica | 1,24 x 106 m-1·ohm-1 | ||||||||||||
| Conductivitat tèrmica | 16,2 W/(m·K) | ||||||||||||
| 1er Potencial d'ionització | 581,0 kJ/mol | ||||||||||||
| 2on potencial d'ionització | 1140 kJ/mol | ||||||||||||
| 3er potencial d'ionització | 2204 kJ/mol | ||||||||||||
| 4t potencial d'ionització | 4100 kJ/mol | ||||||||||||
| Isòtops més estables | |||||||||||||
|
|||||||||||||
| Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm), excepte quan s'indica el contrari. |
|||||||||||||
El holmi és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Ho i el seu nombre atòmic és 67.
[modifica] Història
L'Holmi (Holmia, nom llatí per designar la ciutat Estocolm) fou descobert per Marc Delafontaine i Jacques-Louis Soret que l'any 1878 observaren les insuals bandes d'absorció espectrogràfiques de l'element fins llavors desconegut el qual l'anomenaren amb el nom de Element X.[1][2] Al llarg del mateix any 1878, Per Teodor Cleve descobrí també el mateix element de forma independent mentre treballava amb òxid d'erbi.[3][4]
[modifica] Referències
- ↑ Jacques-Louis Soret. «Sur les spectres d'absorption ultra-violets des terres de la gadolinite». Comptes rendus de l'Académie des sciences, vol. 87, pàg. 1062.
- ↑ Jacques-Louis Soret. «Sur le spectre des terres faisant partie du groupe de l'yttria». Comptes rendus de l'Académie des sciences, vol. 89, pàg. 521.
- ↑ Per Teodor Cleve. «Sur deux nouveaux éléments dans l'erbine». Comptes rendus de l'Académie des sciences, vol. 89, pàg. 478.
- ↑ Per Teodor Cleve. «Sur l'erbine». Comptes rendus de l'Académie des sciences, vol. 89, pàg. 708.
[modifica] Enllaços externs
- Los Alamos National Laboratory - Holmi (anglès)
- It's Elemental - Holmi (anglès)
- webelements.com - Holmi (anglès)
- environmentalchemistry.com - Holmi (anglès)
