Home del sac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'home del sac és un personatge de la cultura popular. Hom diu que segresta els nens ficant-los en un sac. Se sol representar com un home que vaga pels carrers amb un sac a la recerca de nens perduts. És un dels estereotips d'ésser amb què es fa por a les criatures.

Entre altres figures per espantar la mainada, com per expemple el papu, la figura d'un home amb un sac que s'enduu els nens està present a algunes cultures del món, com a Bulgària, Portugal, Haití i a l'Índia del nord, entre d'altres. Generalment hom diu als nens "que vindrà l'home del sac" per evitar que s'allunyin dels pares. Sovint s'identificava amb personatges reals, com el drapaire.

A Barcelona es deia que l'home del sac agafava els nens en un sac per aprofitar-ne el greix per a les vies del tren.

Fets històrics[modifica | modifica el codi]

La llegenda d'un "home dolent amb un sac" té un origen molt antic. Històricament però, s'ha confirmat amb fets reals, com per exemple en cert crim real comès a Gádor, un poble d'Almeria al 1910

Francisco Ortega "el Moruno", estava greument malalt de tuberculosi i cercava una cura desesperadament. Va anar a una curandera, Agustina Rodríguez, qui en veure el cas l'envià a Francisco Leona, barber i curandero que tenia antecedents criminals. Aquest li demanà 3000 reals a canvi de la cura i li revelà el remei, que consistia a beure sang d'un nen sà acabada de sortir del seu cos i posar-se al pit trossos de greix del nen encara calents. Li va prometre que d'aquesta manera es posaria bo de seguida.

Leona s'oferí ell mateix a buscar el nen però després d'oferir diners a canvi dels seus fills a camperols de manera infructuosa, va sortir amb el fill d'Agustina, Julio Hernandez el tonto, a buscar algun nen perdut.

La tarda del 28 de juny de 1910 van segrestar a Bernardo González Parra, de set anys, que suposadament s'havia despistat mentre jugava amb els seus amics. Leona i Julio l'adormiren amb cloroform, el ficaren en un sac i el portaren a la casa d'Ardoz, aïllada del poble, que Agustina havia posat a disposició del malalt. Un altre fill d'Agustina, José, va anar a visitar a Ortega (el malalt), mentre a la casa es va quedar la seva dona, Elena.

Un cop tothom era a casa, van treure el nen del sac i li van fer un tall a l'aixella per treure-li la sang. Ortega es va beure la sang mesclada amb sucre abans que es refredés. Mentrestant Julio va matar al nen colpejant-lo al cap amb una pedra. Després de treure-li el greix i posar-lo sobre Ortega, van cavar el ritual i van amagar el cos del nen a un forat fet a terra.

Al fer el repartiment dels diners, Leona va intentar enganyar a Julio i no li va pagar les cinquanta pessetes que li van prometre per l'assassinat. Aquest decideix venjar-se i li explicà a la Guardia Civil que havia trobat el cos d'un nen per casualitat mentre caçava. Van detenir a Leona per tenir antecedents i aquest va culpar a Julio, que en un principi va declarar haver presenciat el crim des d'uns matolls. Al final els dos homes van confessar el crim.

La Guardia Civil va detenir a totes les persones implicades en l'assassinat de Bernardo. Leona va ser condemnat al garrot vil, però va morir a la presó. Ortega i Agustina també van ser condemnats a la pena màxima i executats. José va ser condemnat a 17 anys de presó i la seva dona Elena, va ser absolta. Julio el tonto, també condemnat a garrot vil, va ser indultat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]