Homo Universalis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«polimàtic» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Corneli Alexandre Polihistor».
Leonardo da Vinci, considerat l'arquetip de l'"home renaixentista", és un dels Homo Universalis més reconeguts.

Un Homo Universalis (expressió llatina que es podria traduir com a «home d'esperit universal») o també Polímata (del grec: πολυμαθής, transcripció: polymathēs), que vol dir «que coneix, comprèn o sap molt», és un individu que destaca en diverses branques del saber. El terme es refereix a persones amb uns coneixements que no estan restringits a una àrea concreta sinó que dominen diferents disciplines, generalment les arts i les ciències. La majoria dels filòsofs de l'antiguitat eren savis polimàtics i, tal com s'entén el terme avui en dia en altres idiomes (no en català).[1][2] També s'utilitzen els termes home renaixentista o home del renaixement. Aquest concepte va ser desenvolupat durant el Renaixement italià per un dels seus màxims representants, l'arquitecte Leon Battista Alberti (1404 - 1472), que va afirmar que "... l'artista en aquest context social no ha de ser un simple artesà, sinó un intel·lectual preparat en totes les disciplines i en tots els terrenys ". Aquesta idea recull els principis bàsics de l'humanisme del Renaixement. Es caracteritzava per considerar l'home com un ésser totpoderós, amb capacitats il·limitades per al desenvolupament, i exhortava a la gent a abastar tots els camps del coneixement i desenvolupar les seves capacitats al màxim. Per aquest motiu, molts homes en el Renaixement van fer florir notablement la cultura, l'esport i l'art.

Crítica d'Heràclit a Homer[modifica | modifica el codi]

El filòsof Heràclit d'Efes va utilitzar el terme "polymathía" per criticar a filòsofs, historiadors i poetes, però sobretot a Homer, que s'havia fet famós com poeta a l'Antiga Grècia, i que per raó de la gran pluralitat de coneixements que vessava en els seus escrits, feien el seu discurs una mica superficial. Segons Heràclit, no es podia abraçar un discurs generalista, o parlar d'allò que no en tenim un coneixement "de facto" (el poeta, en escriure un text de ficció, relatava hàbits i activitats que no existien en la realitat). Curiosament aquest és el sentit acceptat en el Termcat.[1]

A causa d'això, va considerar els "polímats" com opositors al "logos" (lògica), que tractaven d'absorbir el màxim de coneixements, però sense tractar de comprendre la pròpia naturalesa (physis) - que només pot ser descoberta mitjançant la lògica.

Homo Universalis coneguts[modifica | modifica el codi]

Shen Kuo, científic polifacètic xinès i estadista de la dinastia Song
Hildegarda de Bingen, una escriptora erudita medieval (abadessa benedictina), en acció de dictar al seu escrivent en una il·luminació del Liber Scivias.

La majoria dels savis al llarg de tota la història del pensament humà es van guiar per aquest ideal renaixentista, i entre ells hi trobem genis que van pertànyer a èpoques molt allunyades en el temps, hi trobem entre altres:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Homo Universalis
  1. 1,0 1,1 Oficialment polimatia en el Termcat té una connotació pejorativa polimatia a Optimot
  2. León Esteban Mateo. Cultura y prehumanismo en la Curia Pontificia del Papa Luna, 1394-1423. Universitat de València, 2002, p. 19–. ISBN 9788437054179.