Homoioi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els homoioi (llatí homoei) era el nom amb què s'anomenava als ciutadans de Esparta a l'antiguitat. El terme ve del grec antic Ὅμοιοι, Hómoioi, que significa literalment «els semblants» en oposició als que tenia alguna classe de limitació (hypomeiones, ὑπομείονες). S'utilitzava igualment la traducció «els pars» per posar l'accent sobre el caràcter aristocràtic de Esparta.[1]

La distinció entre ciutadans espartans no formava part de les antigues lleis i no és esmentada abans de Xenofont, que adscriu aquesta institució a Licurg. Cada homoei tenia un tros de terra, però amb el temps alguns ciutadans van perdre les seves terres per diverses causes, i com que llavors no podien contribuir a les despeses de la syssitia i perdien alguns drets rebaixant la seva condició, va sorgir la condició d'hipomeió. Els homoei van tenir tot el poder polític a Esparta i exercien quasi tots els càrrecs públics.

Els criteris de la ciutadania espartana eren particularment selectius. Els homoioi havien de descendir d'un pare ciutadà i d'una mare filla de ciutadà. A més, per tenir l'estatut d'homoioi, els individus havien d'aconseguir l'agogé, l'educació espartana del ciutadà. Finalment, tenien l'obligació de participar en el banquet dels ciutadans, el syssition, portant-hi la seva quota d'aliments, o pagant-la.

El cos dels homoioi era tan restringit que s'estima el seu nombre en uns 1.200 en el moment de la gran derrota de Esparta en la lluita contra Tebes a Leuctres (371 aC). Les pèrdues, probablement de l'ordre de 400 hoplites, privaren la ciutat d'un terç del cos cívic. La pèrdua d'influència de Esparta al segle III aC quedaria vinculada a aquesta restricció del nombre dels homoioi, fenomen designat pels historiadors pel nom d'oligantropia.

La traducció clàssica «els Iguals», que va ser recuperat amb la Revolució Francesa,[2] és de fet inexacte.[3] El terme no el van utilitzar els primers historiadors grecs, Heròdot i Tucídides. Es troba per contra en els escrits de Xénophon[4] i d'Aristòtil.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lévy, p.  47; Cartledge, p.  73.
  2. Vegeu la Conjuració dels Iguals, temptativa de Gracchus Babeuf de fer caure el Directori l'any 1795
  3. Vegeu Aristòtil: Política (1295b 25-26) que parla dels homoioi kai isoi, és a dir, semblants i iguals.
  4. Xénophon: La Republica dels Lacedemonis (X, 7, 13, 1 i 7), Anabase (IV, 6, 14) i Hel·lèniques (III, 3, 5).
  5. Aristòtil: Política (V, 7, 1306b 30).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Paul Cartledge: Spartan Reflections, University of California Press, Berkeley, 2001. ISBN 0-520-23124-4.
  • Edmond Lévy: Sparte: histoire politique et sociale jusqu’à la conquête romaine, Seuil, coll. "Points Histoire", Paris, 2003. ISBN 2-02-032453-9.
  • César Fornis Vaquero: Esparta: historia, sociedad y cultura de un mito historiográfico. Barcelona: Crítica, 2003. ISBN 84-8432-413-3.