Homomonument

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Homomonument
Ac.homomonument.jpg
Un dels tres triangles petits, cisellat d'un vers de
Jacob Israël de Haan
«Un desig d'amistat fora mesura.»[1]
Fitxa tècnica
Tipus Monument
Arquitecte Karin Daan
Començament 1979
Consagració 5 de setembre de 1987
Localització Amsterdam
52° 22′ 27.89″ N, 4° 53′ 5.56″ E / 52.3744139°N,4.8848778°E / 52.3744139; 4.8848778
Materials utilitzats granit rosa, llambordins

L'Homomonument és un monument al centre de Amsterdam, la capital dels Països Baixos, dedicat a tots els homosexuals, gais i lesbianes, que han estat perseguits per raó de la seva orientació sexual. Inaugurat el 5 de setembre de 1987, té la forma de tres grans triangles de color rosa realitzats en granit, col·locats en el sòl formant els vèrtexs d'un triangle major a la riba del canal Keizersgracht, a prop de l'església de Westerkerk.

Model del monument
Vista general

El monument fou dissenyat per a «inspirar i sostenir les lesbianes i els gais en la seva lluita contra la negació, l'opressió i la discriminació.»

Història[modifica | modifica el codi]

La idea d'un monument permanent a les víctimes de la persecució de gais i lesbianes va sorgir el 1970, quan quatre activistes gais varen intentar de col·locar una corona de llorers al monument nacional a les víctimes de la guerra a la plaça “Dam” davant el palau reial, el 4 maig, el dia nacional neerlandès de commemoració dels morts de la segona guerra mundial. Aleshores la policia va destruir la corona i arrestar els 4 activistes. A conseqüència d'això el 1979 es va crear una fundació Homomomunment i l'ajuntament va atorgar el lloc actual per a erigir el monument. Nogensmenys van caldre vuit anys més per a reunir els 180.000 € necessaris per construir-ho. Van contribuir-hi: el parlament neerlandès, la ciutat d'Amsterdam i la província d'Holanda Septentrional i també moltes persones privades i organitzacions. Després d'un concurs, els jurats van triar el disseny de Karin Daan, que s'inspirava del triangle rosa. Els jurats van estimar el valor simbòlic a més del valor pràctic. L'obra permet tota una mena d'accions i cerimònies de commemoració i alhora té una robustesa bastant elevada per a resistir als eventuals actes de vandalisme. El disseny aspira a una monumentalitat màxima, sense pertorbar el paisatge històric i la vida habitual a la plaça Westermarkt davant de l'església històrica i al marge del canal.

El triangle prove del distintiu que els gais havien de portar als camps de concentració sota el règim nazi. Als angles del triangle equilàter de 36 metres es troben tres triangles menors de 10 metres de granit rosa, a tres nivells, connectats amb una banda fina que també és de granit. Al nivell del carrer, que simbolitza el passat, s'ha cisellat un vers d'en Jacob Israël de Haan del 1913: “Un desig d'amistat fora mesura”[2] Es dirigeix vers la casa d'Anne Frank, que es troba molt a prop. El segon, més baix forma un atracador al canal i lloc per a deposar flors, simbolitza el present. La seva punta es dirigeix vers la plaça del Dam, on tot va començar. El tercer, sobrealçat és un lloc de trobada i un podi obert simbolitzant el futur. Es dirigeix vers la seu de l'organització LGBT COC al carrer Rozenstraat.[3]

Cada any, al 4 de maig, s'hi celebra una cerimònia de commemoració oficial a la qual participen tots els cossos oficials, el món associatiu i la gent hi diposita flors, la qual cosa el 1970 encara era un delicte vilipendiós.

Altres monuments[modifica | modifica el codi]

Una versió en miniatura es troba al parc Madurodam a l'Haia. El burgmestre d'Amsterdam, Job Cohen i l'aleshores president de l'associació LGBT COC Frank van Dalen van inaugurar-la el 24 d'octubre de 2006. També, a altres ciutats, a poc a poc s'aixequen monuments i pedres commemoratives. El 20 de març de 2011, la ciutat de Barcelona va inaugurar el seu monument al parc de la Ciutadella, originàriament previst a la plaça de la Sagrada Família, però, arran de la pressió de l'església catòlica, va caldre cercar un altre indret. S'ha triat un altre lloc significatiu: l'indret al qual uns skinheads van colpejar a mort Sònia, un transsexual.[4]

Enllaços i referències[modifica | modifica el codi]

Web oficial del monument (neerlandès) i (anglès) amb fotos i agenda d'activitats
  1. Text original: “Naar vriendschap zulk een mateloos verlangen
  2. Jacob Israël de Haan, Aan eenen jongen visscher, Verzamelde Gedichten, tom I, Amsterdam, G.A. van Oorschot, 1952 (1a publicació 1913), pàgina 290
  3. Web de la Fundació Stichting Homomonument, Antecedents i situació
  4. Grupo Woofbaa, L'homenatge rosa a Wikidiario.info
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Homomonument Modifica l'enllaç a Wikidata