Homoteri
L'homoteri (Homotherium) és un gènere extint de dents de sabre macairodontins que visqué entre fa 3 milions d'any i fa 10.000 anys a Nord-amèrica, Euràsia i Àfrica. A Àfrica, fou possiblement un predador d'antílops i búfals. També podria haver mort humans promitius. Probablement s'extingí a Àfrica fa 1,5 milions d'anys, a Europa en fa 30.000 i a Nord-amèrica en fa 10.000.
Tant l'Homotherium serum com l'Homotherium ultimum i l'Homotherium latidens derivaven de l'Homotherium crenatidens, una espècie holàrctica de finals del Pliocè i principis del Plistocè. Aquesta, al seu torn, derivava del Machairodus.
Algunes de les característiques físiques de lHomotherium són poc habituals per un gran felí. Tenia un coll allargat que li permetia posicionar el cap per mossegar d'una manera més precisa i efectiva. Els incisius i els ullals eren molt útils per perforar i subjectar les preses. Entre els felins actuals, només el tigre (Panthera tigris) té uns incisius tan grans, que l'ajuden a l'hora d'aixecar i arrossegar les preses. El seu crani tenia una cresta ben desenvolupada amb músculs anclats per moure la mandíbula inferior. Aquesta mandíbula tenia brides que apuntaven cap avall per protegir les cimitarres. Els seus grans ullals estaven més adaptats per estripar la carn de la presa que per perforar-la.
Les proporcions dels seus membres li donaven una aparença semblant a la de les hienes: les potes del davant eren allargades, mentre que les del darrere eren més aixafades, amb peus parcialment plantígrads, fent que l'esquena fes una pendent vers la curta cua. Les característiques de les potes darreres indiquen que aquest felí era capaç de saltar. La regió pèlvica, incloent-hi les vèrtebres sacres, era semblant a la dels óssos, igual que la curta cua, composta de 13 vèrtebres - la meitat de les que hi tenen la majoria de gats. Aquests trets suggereixen que es dedicava a emboscar les preses. La petita punta del cúbit indica que l'Homotherium era un hàbil escalador.
Les obertures nasals quadrades i inusualment grans, com les del guepard, devien permetre-li una major aspiració d'oxigen, cosa que l'ajudava a córrer ràpidament i a mantenir fresc el cervell. També com en el guepard, el còrtex visual del seu cervell era gran i complex, contribuint a l'habilitat del felí a veure-hi i rendir òptimament durant el dia i no durant la nit, com la majoria de gats.
El fet que se sol trobar fòssils d'homoteri a prop de restes de proboscidis i rinoceronts suggereix que aquest felí era depredador principalment de paquiderms.
A Nord-amèrica, els fòssils d'homoteri són menys abundants que els del Smilodon, que visqué a la mateixa època. Probablement vivia a latituds i altituds més altes, de manera que es podria haver adaptat bé a les condicions més fredes de l'estepa dels mamuts.
Vegeu també [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Homoteri |
