Homotopia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nota: L'article pot necessitar alguna petita correcció
Els dos camins en negreta que hi ha dalt són homotòpics en relació als seus extrems. Les línies fines marquen isocontorns d'una possible homotopia.

En topologia, la noció d' homotopia recull l'ideal de què gaudeix la topologia de ser la geometria del full d'hule , és a dir, deformable. Dues aplicacions contínues d'un espai topològic en un altre es diuen homotòpiques (del grec homos = mateix i topos = lloc) si una d'elles es pot "deformar contínuament" en l'altra.

Definició formal[modifica | modifica el codi]

Dues aplicacions contínues  f, g: X \to Y es diuen homotòpiques si hi ha una altra aplicació (contínua també)  H: X \times [0,1] \to I tal que:

 H (x, 0) = f (x) \,
 H (x, 1) = g (x) \,

Un exemple important és considerar les diferents classes (homotòpiques) de mapatges del cercle a un espai  X

 S^1 \to X \,

l'estructura resultant és l'importantíssim grup fonamental.

Tipus homotòpics[modifica | modifica el codi]

Es diu que dos espais X , Y són del mateix tipus homotòpic , si hi ha un parell d'aplicacions  X \stackrel{f}\to Y i  Y \stackrel{g}\to X tals que  g \circ f i  f \circ g són homotòpiques de  Id_X i  Id_Y respectivament.

Sol ser utilitzat el símbol:  f \simeq g , per indicar que els objectes f i g són homotòpics .

Com a exemples, una 1-esfera i un toro sòlid tenen el mateix tipus homotòpic. La superfície del toro amb un "disc remogut" té el mateix tipus homotòpic que un producte wedge de dos 1-esferes (bouquet de dos cercles).

Referències[modifica | modifica el codi]