Hong Kong
_(%2Ball_claims_hatched).svg&lang=ca)
Hong Kong (en xinès 香港) és una ciutat i alhora una regió administrativa especial de la República Popular de la Xina, que comprèn una extensió d'uns 1.000. km2 a la costa sud-est del país. És un dels principals centres econòmics i financers del món, i el seu port és un dels més actius de l'Àsia. Geogràficament està format per un petit arxipèlag on hi destaca l'illa de Hong Kong i per la península de Kowloon.
La cultura popular s'assembla molt a la de Canton. S'hi parla l'idioma cantonès, que s'escriu utilitzant caràcters xinesos tradicionals en comptes dels caràcters simplificats que s'usen a la resta del país. També s'hi parla xinès i anglès, herència de la presència colonial, i són les dues llengües oficials.
Encara que s'hi han pogut trobar assentaments humans des de l'època neolítica, la seva història recent està lligada al colonialisme britànic. L'illa de Hong Kong va ser conquerida el 1841 pels britànics durant la Primera Guerra de l'Opi[5] i utilitzada com a port franc per al comerç amb la Xina continental. Després de la segona Guerra de l'Opi, el 1898 la Dinastia Qing va cedir els Nous Territoris (algunes illes més i la península de Kowloon) als britànics per un període de 100 anys. En apropar-se el final de la cessió, el 1984 es va signar un tractat per restablir la sobirania xinesa sobre Hong Kong. L'1 de juliol de 1997 tots els territoris britànics que formaven Hong Kong van passar a formar part de la regió administrativa especial depenent de la República Popular de la Xina. Per això té unes llibertats, una economia i un nivell de vida diferenciats de la resta de la Xina.
Té un parlament propi, amb un sistema de partits que trien una assemblea autònoma mitjançant eleccions democràtiques. Forma part d'algunes organitzacions internacionals amb independència de la Xina, per exemple l'Organització Mundial del Comerç.
Denominació i divisió administrativa
El nom se sol escriure com a Hong Kong fins que el Govern va adoptar oficialment la forma actual el 1926.[6] No obstant això, algunes velles organitzacions seculars segueixen utilitzant noms anteriors, com Hong Kong Post, Hong Kong Electric i Hong Kong and Shanghai Banking Corporation. Mentre que els noms de la majoria de les ciutats de la República Popular de la Xina s'han romanitzat a l'anglès utilitzant el pinyin, el nom oficial anglès és de Hong Kong en comptes de Xianggang.
A la dècada del 1860, sovint, els residents que parlaven el mateix dialecte s'agrupaven i era més important l'estructura social que l'estructura per zones. Els comerciants solien viatjar junts, com ho feien els gremis, i venien els béns comuns a través de les diferents àrees. Organitzacions com Pak Nam Kong, Tung Wah Hospital Comittee i District Watch Committee sovint han transcendit els límits dels districtes d'origen. El concepte de la separació per zones només va arribar a ser important al voltant de 1870, quan van augmentar els conflictes culturals entre els coolies (peons), el xinesos i els anglesos.[7] Una de les primeres temptatives legals als districtes de control va arribar l'any 1888 en el marc de la European District Reservation Ordinance, que determinava zones reservades exclusivament als europeus. La primera ordenança d'urbanisme (Town Planning Ordinance) no va aparèixer fins al 1939.[8][9]
El sistema d'administració del districte es va dur a terme el 1982 amb l'establiment d'una junta de districte i un comitè de gestió de districte en cada un dels districtes de Hong Kong. L'objectiu del pla era aconseguir una coordinació més eficaç de les activitats governamentals en la prestació de serveis i instal·lacions a nivell de districte, perquè el Govern respongués a les necessitats i als problemes de la zona i promogués la participació pública en els afers locals. Des del dia 1 de juliol de 1997 fins al 31 de desembre de 1999, les antigues juntes de districte se substituïren per les juntes de districte provisionals. Les juntes de districte provisionals van ser al seu torn substituïdes l'1 de gener de 2000 per 18 consells de districte.
Hi ha hagut dos canvis importants en les divisions de districte, ja que la seva aplicació es produí el 1982:
- El 1985, el districte Kwai Tsing es va separar del districte Tsuen Wan.
- El 1994, el districte Yau Tsim i el districte Mong Kok es van fusionar per a convertir-se en el districte Yau Tsim Mong.
Taula dels districtes
Hong Kong està dividit en 18 districtes administratius, cadascun representat per un consell del districte que avisa i recomana accions al govern en temes com millores públiques, programes de la comunitat, activitats culturals i millores ambientals. Hi ha un total de 534 places en els consells dels districtes: 405 són escollides i la resta són assignades pel Cap de l'Executiu i 27 representants ex officio dels comitès rurals.[12] El Departament d'Interior del govern comunica les polítiques i els plans d'actuació al públic general a través de les oficines dels districtes.
Els 18 districtes es poden separar en tres àrees, usades sovint per a temes estadístics. L'Illa de Hong Kong és la colònia original de 1842, i conté el centre financer de la ciutat a la costa septentrional. Kowloon és al nord del Port de Victòria, del qual la part sud va ser cedida el 1860. La major part dels Nous Territoris i la porció nord de Kowloon (Nou Kowloon) amb l'excepció de la Ciutat Emmurallada de Kowloon, van ser l'afegit final als territoris de Hong Kong el 1898.
Hong Kong té una sistema de govern unitari; no existeixen governs locals d'ençà que els consells municipals es van abolir l'any 2000.
| Districte | Població (2006_est.) | Àrea (km²) | Densitat (/km²) | Mitjana mensual per càpita |
|---|---|---|---|---|
| Total del territori (全港) | 6.864.346 | N/A | N/A | 5.750 / 11.049 |
| Marítim (水上) | 3,066 | N/A | N/A | 3.125 / 5.006 |
| Total terrestre (陸上) | 6.861.280 | 1080,18 | 6.352 | 5.753 / 11.055 |
| Illa de Hong Kong (香港島) | 1.268.112 | 79,68 | 15.915 | 7.931 / 14.568 |
| Central i Oest (中西區) | 250.064 | 12,44 | 20.102 | 9.722 / 17.178 |
| Wan Chai (灣仔) | 155.196 | 9,83 | 15.788 | 10.185 / 17.788 |
| Est (東區) | 587.690 | 18,56 | 31.664 | 7.235 / 13.558 |
| Sud (南區) | 275.162 | 38,85 | 7.083 | 6.563 / 12.335 |
| Kowloon (九龍) | 2.019.533 | 46,93 | 43.033 | 5.184 / 10.311 |
| Yau Tsim Mong (油尖旺) | 280.548 | 6,99 | 40.136 | 6.034 / 11.114 |
| Sham Shui Po (深水埗) | 365.540 | 9,35 | 39.095 | 4.821 / 9.909 |
| Kowloon City (九龍城) | 362.501 | 10,02 | 36.178 | 6.897 / 13.122 |
| Wong Tai Sin (黃大仙) | 423.521 | 9,30 | 45.540 | 4.750 / 9.701 |
| Kwun Tong (觀塘) | 587.423 | 11,27 | 52.123 | 4.845 / 9.908 |
| Nous territories (新界) | 3,573,635 | 953.48 | 3.748 | 5.667 / 10.860 |
| Kwai Tsing (葵青) | 523.300 | 23,34 | 22.421 | 4.833 / 9.718 |
| Tsuen Wan (荃灣) | 288.728 | 61,71 | 4.679 | 6.897 / 12.860 |
| Tuen Mun (屯門) | 502.035 | 82,89 | 6.057 | 5.172 / 9.843 |
| Yuen Long (元朗) | 534.192 | 138,46 | 3.858 | 4.777 / 9.606 |
| Nord (北區) | 280,730 | 136,61 | 2.055 | 5.161 / 10.120 |
| Tai Po (大埔) | 293.542 | 136,15 | 2.156 | 5.806 / 10.824 |
| Sha Tin (沙田) | 607.544 | 68,71 | 8.842 | 6.232 / 11.592 |
| Sai Kung (西貢) | 406.442 | 129,65 | 3.135 | 6.774 / 12.183 |
| Islands (離島) | 137.122 | 175,12 | 783 | 5.659 / 11.595 |
Economia
Hong Kong té una economia de lliure mercat molt dependent del comerç i les finances internacionals - el valor del comerç de béns i serveis és quatre vegades superior al seu PIB. L'economia es basa en els serveis (principalment a la borsa de valors, comerç i serveis bancaris). La borsa de valors de Hong Kong és una de les més actives d'Àsia. En aquesta ciutat existeix turisme de negocis (però compta amb altres atractius). La ciutat és seu de diverses empreses xineses.
Demografia
L'any 2005, la població de Hong Kong superava els set milions d'habitants, la qual cosa la convertia en la quarta major àrea metropolitana de la República Popular de la Xina. La seva densitat de població arriba als 6.200 habitants per km².
Kowloon ostenta històricament el demèrit d'haver estat el nucli urbà amb la densitat de població més gran del planeta, assolint el 1991 la xifra de 40426 hab/km² amb 1.900.000 habitants i 47 km².
Hong Kong té una taxa de fertilitat de 0,94 fills per dona, una de les més baixes en el món, i molt inferior als 2,1 nens per dona que es requereixen per mantenir el nivell de població. Malgrat això, la població continua augmentant degut a la immigració procedent de la Xina continental.
Tot i aquesta alta densitat de població, es diu de Hong Kong que és una de les ciutats amb més espais verds a Àsia. La major part dels seus habitants resideix en edificis alts d'apartaments, cosa que concentra a la població a les zones urbanitzades, mentre la major part del territori consisteix en parcs i boscos. La quantitat d'illes i les costes sinuoses doten al territori de moltíssimes badies i platges poc accessibles. Malgrat això, Hong Kong és una de les ciutats més contaminades del món.
El cantonès és el dialecte xinès més estès entre la població xinesa de Hong Kong. La llengua parlada en l'entorn familiar és cantonès vernacle més o menys pur, mentre que en situacions formals, com ara discursos polítics o programes de televisió i ràdio, es fa servir un híbrid de mandarí i cantonès, en el qual el vocabulari i la gramàtica pròpies del mandarí es pronuncien amb la lectura cantonesa dels caràcters. El llenguatge escrit formal és el xinès mandarí però també abunda el cantonès escrit en la literatura popular. L'anglès, parlat per la comunitat d'origen estranger i part de la població xinesa, és un idioma oficial juntament al xinès.
A Hong Kong es practiquen totes les religions tradicionals xineses. El culte als ancestres és predominant degut a la forta influència confuciana, mentre que el cristianisme és practicat per un 10% de la població. La comunitat cristiana es divideix a parts aproximadament iguals entre catòlics i protestants. S'estima que hi ha també al voltant de 70.000 musulmans a Hong Kong, i entre 2.000 i 3.000 jueus.
Al voltant del 95% dels habitants de Hong Kong tenen ascendència xinesa Han. La població d'origen europeu suposa al voltant de l'1,5% del total. També hi ha una comunitat important d'origen indi, que es va establir en el territori durant l'època colonial britànica, i una gran comunitat filipina, formada sobretot per dones joves que treballen com a empleades domèstiques.
Arquitectura
De caràcter rocós i muntanyós, els límits físics que imposa la seva pròpia orografia fan que la superfície real edificable de Hong Kong sigui en general escassa. El boom econòmic dels anys 70 disparà el creixement poblacional i la necessitat de crear noves infraestructures. Tradicionalment, la urgència en satisfer aquestes necessitats s'ha considerat prioritària respecte a la preservació del llegat històric i arquitectònic de la ciutat. És per això que Hong Kong és una ciutat que es reinventa a si mateixa. El seu perfil es troba sempre en constant evolució.
Fins dates recents, l'interès per la preservació del llegat arquitectònic ha estat nul o més aviat escàs. Normalment, quan una parcel·la de terreny és revalorada allò vell s'enderroca, deixant espai per la novetat. Alguns edificis, com el Murray House, un antic edifici colonial de categoria 1, situat en l'àrea que ocupa ara la nova seu del Banc de la Xina, va ser reubicat en l'àrea sud de l'illa, concretament a Stanley.
És significatiu l'augment del grau de conscienciació dels hongkonguesos respecte a la preservació del seu llegat històric, sobretot al llarg d'aquesta última dècada. Mostra d'això són les diverses protestes que van tenir lloc a finals de 2006 en contra de la demolició de l'antic Star Ferry.
Avui dia, l'illa de Hong Kong ha esdevingut una de les capitals mundials de l'arquitectura moderna. Després de la ciutat de Nova York, Hong Kong és la segona ciutat del món amb major nombre de gratacels. La major part d'aquests gratacels es concentren al voltant del districte central, concretament a les àrees de Central, Admiralty i Wan Chai, i al llarg de la línia de costa de la badia del port Victoria en direcció Causeway Bay. Quatre dels quinze gratacels més alts del món són a Hong Kong.
El skyline de Hong Kong ha esdevingut una de les atraccions turístiques de la ciutat. Amb tal motiu, el departament de turisme de Hong Kong organitza un espectacle de so i llums en el qual participen molts dels edificis que conformen el seu perfil. Aquest espectacle pot ser vist tots els dies de la setmana des de l'avinguda de les Estrelles a Tsim Sha Tsui, Kowloon.
Per contra, la península de Kowloon, enfront de l'illa de Hong Kong, compta amb un menor nombre de gratacels. Fins al 1998 la península de Kownloon comptava amb severes restriccions de cota d'alçada per a la construcció de gratacels i edificis. Aquestes restriccions venien motivades per l'emplaçament de l'Aeroport de Kai Tak dins de la mateixa península. Aquell mateix any, després de la inauguració del nou Aeroport Internacional de Hong Kong, també conegut com a Chep Lap Kok, i el posterior tancament de l'antic Aeroport de Kai Tak, es van aixecar aquestes restriccions d'alçada. Actualment s'estan aixecant diversos gratacels nous a Kowloon, incloent-hi el International Commerce Centre, acabat el 2010, i que és el cinquè gratacel més alt del món (2014) amb 484 metres d'alçada.[13]
Articles relacionats
Vista panoràmica de Hong Kong des de la badia
Referències
- ↑ Pàgina oficial del Govern de Hong Kong
- ↑ La Basic Law de Hong Kong declara que els idiomes oficials són el "xinès i l'anglès".
- ↑ «HK Census and Statistics Department». Censtatd.gov.hk. [Consulta: 16 maig 2009].
- ↑ Hung-Mao, Tien; Yunhan, Zhu. China Under Jiang Zemin (en anglès). Lynne Rienner Publishers, 2000, p. 45. ISBN 1555879276.
- ↑ The Chinese repository (en anglès), 1841, p. V.10 p.63.
- ↑ Hongkong Government Gazette, Notification 479, 3 de setembre de 1926.
- ↑ Tsai Jung-fang (1995). Hong Kong in Chinese History: community and social unrest in the British Colony, 1842-1913. Columbia University Press. ISBN 0-231-07933-8
- ↑ Fong, Ki. Lai Lawrence Wai-chung. (2000) Hong Kong University Press. Town Planning Practice: Context Procedures and Statistics for Hong Kong. ISBN 962-209-516-X
- ↑ Levine, Philippa (2003). Prostitution, Race and Politics: Policing Venereal Disease in the British Empire. United Kingdom: Routledge Publishing. ISBN 0-415-94446-5
- ↑ «The Profile of Hong Kong Population Analysed by District, 2007». Government of Hong Kong, Census and Statistics Department, 20-06-2008. [Consulta: 30 agost 2008].
- ↑ «Hong Kong: Population, Area & Density by District Board District: 1999». Demographia. [Consulta: 30 agost 2008].
- ↑ «Hong Kong - The Facts: District Administration» (PDF) (en anglès). Hong Kong Government. [Consulta: 31 agost 2008].
- ↑ http://skyscrapercenter.com/hong-kong/international-commerce-centre/137/ [consulta: 26 d'agost de 2014]
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hong Kong |
- Pàgina oficial del govern de Hong Kong (anglès)
- Turisme a Hong Kong (català)
