Honoré Daumier

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Honoré Daumier

Honoré Daumier (Marsella, 26 de febrer de 1808 - Valmondois, 10 de febrer de 1879) fou un caricaturista, pintor, dibuixant i escultor francès.

Honoré Daumier va néixer l'any 1808 a la ciutat de Marsella, però de nen va haver de traslladar-se a París juntament amb la seva família. A París, molt jove treballà com en un tribunal de justícia i de cadet en una llibreria, després es va dedicar a estudiar pintura i dibuix. D'aquesta manera va donar inici a la seva carrera d'artista realitzant treballs en xilografia i il·lustracions d'anuncis publicitaris en els quals es nota la influència de Charlet.

El 1828 va començar les seves primeres litografies per al diari La Silohuette (La Silueta). En 1830 va iniciar la seva tasca a la revista humorística La Caricature on va adquirir merescut renom pels seus gravats i dibuixos plens de sàtira i crítica social (incloent escenes domèstiques). El 1832 va començar a treballar a Li Charivari, periòdic humorístico-polític dirigit per Charles Philipon particularment crític amb el govern de Lluís Felip I d'Orleans. Allí va tenir com a col·legues a altres assenyalats caricaturistes: Raffet, Devéria i Grandville. Daumier va estar a la presó durant sis mesos precisament per haver realitzat una caricatura en la qual aquest monarca apareixia retratat com Pantagruel (el golafre personatge de Rabelais).

El 1835 com a conseqüència de la instal·lació de la censura a França, Daumier va evitar la caricatura política directa i en el seu lloc es va dedicar a ridiculitzar les convencions i costums llavors imperants.

Va retornar a la sàtira política amb la Revolució de 1848. A partir d'aquest mateix any, es va apassionar per la pintura, i va desenvolupar un estil molt influenciat per Delacroix, Corot, Millet, Rousseau i -en les seves últimes obres- per Fragonard (Estudi del pintor) i els impressionistes (per exemple a La Bugadera).

També són molt valorades les seves escultures i bustos de guix (escaiola) i bronze que realitzava principalment perquè li servissin de models al realitzar les seves il·lustracions.

Els seus gravats es destaquen per la mordacitat descarnada i no obstant això de matisos exquisits i línies gens mancades de subtilesa. En treballar sarcàsticament els rostres, les expressions, els gestos, amb precises exageracions aconsegueix transmetre la personalitat dels subjectes representats. És interessant notar en les seves litografies el savi ús de les combinacions cromàtiques per a assolir les seves comeses d'expressar situacions emotives en un àmbit social (existeix aquí un influx des de l'obra de Goya); les seves litografies tenen una qualitat molt pròxima a la pintura. Es caracteritzen per un patetisme assolit amb masses fosques i contrastos de colors freds i càlids, és així que si en els seus últims temps Daumier va rebre influxos dels impressionistes, ell prèviament havia ja influït en ells.

El 1865 conscient de la greu situació econòmica per la qual passaven Daumier i la seva esposa, el seu amic l'escultor Geoffroy Dechaume els va convèncer perquè anessin a viure a Valmondois (a Val-d'Oise) on el seu altre amic, Corot, els va prestar una petita casa en el mateix centre del poble. Allí va morir Daumier.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Honoré Daumier