Honorat d'Arle

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Honorat d'Arle
Honorat de Lerins

Icona amb el sant sobre l'illa de Lerins
bisbe
Nom secular Honoratus o Honorius
Naixement ca. 350
Trèveris (Alemanya) o Pertús (Provença)
Defunció 6 de gener de 429
Arle
Enterrament Sant-Genis d'Aliscamps (Arle), Sant Honorat d'Aliscamps (Arle); en 1391, cos traslladat a l'abadia de Lerins; 1788, a la catedral de Notre-Dame-du-Puy (Grasse, Provença)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Lerins
Festivitat 16 de gener[1]
Fets destacables bisbe d'Amiens
Iconografia Com a bisbe; amb un au fènix; traient aigua d'una roca, d'un cop de bàcul
Patronatge Algaida; invocat contra les sequeres i les inundacions; i Vinalesa; invocat contra les inundacions

Sant Honorat d'Arle - també Honoré, de vegades Honorius, Honortus- (ca. 350 - 429) va ser un bisbe d'Arle, venerat com a sant per catòlics i ortodoxos. Va ser objecte d'especial veneració a la Provença i zones properes, i Arle i Lerins van esdevenir centres de pelegrinatge. Un monjo de Lerins, Raimon Feraud, va compondre cap al 1300 en occità una Vida de Sant Honorat que va tenir una gran difusió i traduccions en altres llengües, com el català o el francès. El seu contingut, però, és fabulós i llegendari.

No se sap del cert on va néixer (diferents fonts esmenten Trèveris, el nord de la Gàl·lia o Pertús, a la Provença). Sembla que pertanyia a una família acomodada, pagana. Convertit al cristianisme, es va retirar, juntament amb el seu germà Venanci, a l'illa de Lerina, davant Canes, per fer-hi vida eremítica, imitant Caprasi de Lerins, que ja hi vivia.

Tots tres van embarcar a Marsella per anar a visitar els sants llocs de Palestina i els monestirs de Síria i Egipte, cap al 368. Venanci morí sobtadament a Methone (Acaia) i Honorat no va continuar el viatge; va tornar per Itàlia, passant per Roma. En arribar a la Provença, i encoratjat pel bisbe Leonci de Frejus, va tornar a instal·lar-se a l'illa de Lerina, llavors deserta, per tal de viure-hi en solitud fent vida eremítica.

En poc temps, van agrupar-se al voltant seu nombrosos deixebles que volien imitar-lo, entre els quals: Llop de Troyes, Euqueri de Lió o Hilari d'Arle. Llavors, entre 400 i 410, va fundar un monestir, l'Abadia de Lerins, un dels primers monestirs d'Occident, que va assolir gran fama i d'on van sorgir un gran nombre de bisbes i autors eclesiàstics, especialment als segles V i VI.

La fama de santedat d'Honorat va fer que en 426, en haver estat assassinat el bisbe Patrocle d'Arle, ell fos l'elegit per a substituir-lo. Honorat va prendre possessió en un moment que la diòcesi tenia greus conflictes amb els arrians i els maniqueus, que intentaven imposar les seves idees. La gestió d'Honorat va fer que s'hi tornés a l'ortodòxia; mentrestant, continuava dirigint des d'Arle els assumptes del monestir de Lerins.

Va morir als braços del seu deixeble i successor com a bisbe Hilari d'Arle. Les seves obres no s'han conservat, ni la regla que va donar als monjos de Lerins.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Attwater, Donald; Catherine Rachel John. The Penguin Dictionary of Saints. 3rd edition. New York: Penguin Books, 1993. ISBN 0-140-51312-4.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Saint Honoratus of Arles». Arxivat de l'original el 15 de gener de 2009.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Honorat d'Arle