Honori

De Viquipèdia

Honori (Flavius Honorius 9 de setembre de 384– 15 d'agost de 423) fou emperador de l'Imperi Romà d'Occident del 395 al 423. Fill de Teodosi I el Gran i de la seva primera muller Èlia Flacila, va ser germà d'Arcadi, emperador d'Orient. Fou nomenat cèsar pel seu pare amb només dos anys, el 386, i august d'Occident el 393 quant Teodosi es va negar a reconèixer a Eugeni (que havia substituït a Valentinià II per imposició del cap militar bàrbar Arbogast) com emperador a l'oest.

Les forces de Teodosi van atacar ([394]) a Arbogast i Eugeni però foren derrotats a la vora del riu Fred (Frigidus), prop de la moderna Wippach; en un segon atac al mateix lloc Teodosi fou més afortunat i mercès a la traïció de Arbitrims, un dels generals d'Arbogast i d'Eugeni, va obtenir una victòria completa. Arbogast va fugir però rodejat als Alps es va suïcidar. Eugeni fou fet presoner i executat. Honori fou reconegut com a august d'Occident amb només vuit anys i mig.

A la mort del pare el 17 de gener del 395, Honori va rebre Occident amb 9 anys i mig. El seu tutor fou el magister militum Estilicó, un general vàndal. La seva residència fou Milà. A Constantinoble van esclatar disturbis, i els visigots es van revolta tot seguit i dirigits per Alaric van envair Tràcia, Macedònia, Tessàlia i Grècia entrant per les Termòpiles i saquejant Atenes i Corint, i després el Peloponès. Estilicó va anar a la zona amb forces occidentals i els va derrotar a Corint.

Després de vèncer als visigots, després hi va negociar, per la qual cosa es va enemistar amb les autoritats d'Orient, especialment Rufí, que ocupava el seu mateix càrrec a la part oriental de l'Imperi, per comte d'Arcadi, germà d'Honori.

Estilicó, amb la col·laboració de Mascezel va sufocar la rebel·lió del comte Gildó (germà de Mascezel) a Àfrica (396-398) i després va casar a una de les seves filles, l'anomenada Maria, amb Honori que havia arribat als catorze anys (Honori es va casar més tard amb una altra filla de Estilicó anomenada Termància).

El 402 Estilicó va rebutjar la primera invasió dels visigots a Itàlia, i a les festes de la victòria a Roma va permetre la celebració de jocs en els quals van participar gladiadors, cosa a la que els cristians s'oposaven, essent linxat un dels cristians per la multitud (l'eremita Telèmac, que va baixar a la sorra per impedir les lluites), si be després ja no es van celebrar més combats de gladiadors, que van ser prohibits definitivament per un edicte imperial el 404.

La cort es va haver de traslladar després del 402 a Ravenna, que oferia major seguretat que Roma o Milà. El got Alaric va entrar amb la seva gent a Itàlia per segona vegada el 18 de novembre del 402 i va assetjar Aquileia i després es va dirigir a Ravenna i a Milà (febrer del 403) sense èxit, i van assetjar Asti on era Honori amb forces romanes. Estilicó els va derrotar a Hasta (març) i Pollentia (6 d'abril), batalla en la que es van fer presoners la muller i els fills d'Alaric. Aquest va atacar Verona però fou rebutjat pel general Saul (Saulus) i es va haver de retirar a Il·líria.

Cap al 405 Radagais, al capdavant de vàndals, sueus, borgonyons, alans i hèruls, va envair Itàlia, però Estilicó els va assetjar quan estaven acampats prop de Florència i els va obligar a rendir-se. Radagais va fugir a les muntanyes Fescolani però la gana i set va matar als seus homes i quan va intentar obrir-se pas fou derrotat i fet presoner i després executat, i els seus homes venuts com esclaus. Dos generals bàrbars, Huldin i Sar es van passar als romans.

Vers el 407 o començaments del 408 s'havia rebel•lat a Britània Constantí III, qui cap al 408 va aconseguir la submissió de Les Gàl·lies. Constantí va nomenar Cèsar al seu fill Constant. Estilicó buscava l'aliança visigoda per fer front a aquest nou enemic però a això s'oposava el partit nacionalista romà.

Els enemics d'Estilicó (cristians i nacionalistes romans) van fer circular el rumor que volia col·locar en el tron al seu fill Euqueri. Honori, convençut pels conspiradors, va enviar assassins per liquidar al general, que fou mort el 23 d'agost del 408. Probablement després de l'assassinat de Estilicó es va sotmetre Hispània a Constantí III, o al menys part d'ella (la Tarraconense amb tota seguretat). Constant, el cèsar, fou nomenat august i se li va donar el govern d'Hispània. Honori va haver de reconèixer august a Constantí III. Els visigots van començar el setge de Roma. Alaric va entrar a la ciutat i va proclamar emperador a Prisc Àtal i ell mateix es va fer nomenar magister militum.

El 24 d'agost del 410, per un conflicte menor, els visigots d'Alaric van saquejar Roma i van deposar a Àtal. Al mateix temps Honori rebia peticions d'ajut de Britània (i el 411 d'Hispània), atacades pels bàrbars, a les que no podia respondre.

Constant va designar com a comandant de les forces que defensaven els passos Pirinencs al general Geronci, qui no va tardar a rebel·lar-se i va proclamar Emperador al seu amic Màxim. Geronci va atacar a Constantí a Arle però va ser vençut i va fugir a Hispània on es va suïcidar. Màxim va perdre Hispània poc després davant sueus, vàndals i alans. Les tropes d'Honori, al comandament del general Constanci (el futur Constanci III), van vèncer a Constantí, i aquest i el seu fill Julià van ser assassinats a Ravenna el 411. A la Gàl·lia Joví s'havia proclamat emperador i havia associat al tron al seu fill o germà Sebastià. El general Sar enviat a la zona aspirava també al govern de les Gàl·lies però va morir en lluita contra Ataülf, nou rei dels visigots, que va ocupar Narbona (412) amb l'ajut del general romà Dardà, i Valence; aquí li va fer front Joví que fou derrotat i fer presoner però Sebastià va conservar el control del nord de la Gàl·lia fins que el 413 fou capturat per Ataülf i fou executat junt amb Joví. Ataülf es va apoderar de bona part de les Gàl·lies (la part sud) tot i que fou derrotat a Marsella pel governador Bonifaci.

La revolta d'[Heraclià] (l'assassí d'Estilicó) a Àfrica (413) fou de curta volada, i va acabar amb la seva execució. El 414 Ataülf es va casar amb Gal·la Plàcida, la germana d'Honori. L'aliança amb els visigots es va trencar i el general Constanci fou enviat contra ells i els va derrotar a Narbona i va ocupar el sud-est de la Gàl·lia, enviant-los a Hispània que estava dominada en la seva major part per sueus, vàndals i alans (els romans només governaven la Tarraconense). Ataülf va accedir i va entrar a Hispània i es va establir a Barcino. Els pobles del nord-oest de la província (bascs, àsturs, i càntabres) van esdevenir independents.

El 415 es va fer presoner a Prisc Àtal quan navegava per la mar Mediterrània (pel golf de Lleó) al que Honori va fer tallar els dits de la ma dreta, el va exposar a la vergonya publica i el va desterrar a les illes Lipari (on va morir). El 416 el general Constanci va rebre la ma de Gal·la Plàcida, que havia tornat després d'haver enviudat d'Ataülf i la boda es va portar a efecte el 417 i poc després Constanci (Constanci III) fou associat al tron amb el títol de cèsar.

El 419 va haver d'actuar en el conflicte entre els papes Eulali i Bonifaci I. El 421 va donar a Constanci III el títol d'august i el govern de Britània, les Gàl·lies i Hispània, però Constanci va morir al cap de set mesos (11 de setembre del 421).

Honori va morir amb 38 anys el 27 d'agost del 423. A la seva mort el va succeir Joan conegut com Joan el Secretari.