Horror vacui

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Obra d'art califal cordobés, exemple de horror vacui.

L'expressió llatina horror vacui (literalment «por del buit») s'utilitza en la història de l'art, especialment a la crítica de la pintura, per descriure l'ompliment de tot espai buit en una obra d'art amb algun tipus de disseny o imatge. És una de les característiques generals de l'enrajolat matemàtic o dels densos camps d'ompliment als dissenys entrellaçats celtes.[1]

Alguns exemples d'horror vacui poden veure's a objectes bàrbars com ara el vaixell víking de Sutton Hoo o la creu de Ruthwell. També és característic de l'estètica del barroc i especialment del rococó, així com a la decoració islàmica i al luxe ostentós de l'art bizantí.

El terme s'associa especialment al crític i investigador italià Mario Praz, qui ho va usar per descriure l'atmosfera aclaparadora i desordenada del disseny d'interiors a l'època victoriana.

A la ciència[modifica | modifica el codi]

En física, l'anàlisi de l'opinió «La Natura avorreix el buit», sostinguda pels aristotèlics,[2] va ser una de les discussions clau de la revolució científica de segle XVII, estant Blaise Pascal el seu principal oponent. La seva resposta, «I l'ho avorreix més a París que a Chamonix?», al·ludint al diferent espai deixat pel mateix baròmetre de mercuri en assajar-se en aquestes dues ciutats –a causa de la diferent altitud entre les dues ciutats, i això significava diferent pressió atmosfèrica entre elles–, va ser concloent en determinar els qui tenien la raó.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.289. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 1de desembre de 2014]. 
  2. «En los límites de la realidad: el vacío». Mundo Científico - La Recherche, juny 1999, pp- 41-45.