Hortolà (ocell)
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Il·lustració d'una parella d'hortolans.
 Il·lustració d'un mascle d'hortolà feta per Wilhelm von Wright.
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Emberiza hortulana (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
L'hortolà (Emberiza hortulana) és un ocell de l'ordre dels passeriformes que sembla estar en regressió als Països Catalans.
Taula de continguts |
[modifica] Morfologia
- Fa 16,5 cm de llargària.
- Pesa entre 20-25 g.
- Té el cap, el coll i el pit d'un color verd grisenc; la gola, el mostatxo i el cercle ocular d'un groc pàl·lid; les parts superiors ratllades de bru i negrenc; el carpó d'un falb rogenc; el ventre vermellós i les ales ratllades d'un bru fosc i d'un bru groguenc i roig. La femella és de tons més pàl·lids. El bec i les potes són de color rosat.
[modifica] Reproducció
La femella fa un niu a terra, entre matolls, i al maig-juny hi pon 4 o 5 ous, els incuba durant 12 dies i alimenta la niada amb l'ajut del pare, fins que els petits deixen el nial als 10-13 dies. De vegades fan dues covades.[1]
[modifica] Alimentació
Menja grans i fulles, i també insectes quan s'escau l'etapa reproductiva.
[modifica] Hàbitat
En qualitat de nidificador està molt localitzat en punts diversos del territori, sempre en zones muntanyenques obertes, amb arbres i arbusts dispersos, que estiguin envoltades de vinyes, camps llaurats o prats.
[modifica] Distribució geogràfica
Habita a tota l'Europa continental, excepte a la Bretanya i a la meitat sud de la Península Ibèrica, on és accidental, i hiverna a l'Àfrica oriental. També viu a l'oest d'Àsia.
[modifica] Costums
És estiuenc als Països Catalans.
[modifica] Observacions
És una espècie en regressió en deu països europeus, encara que la població total per a tot Europa és de 400.000-600.000 parelles. Entre 1960 i 1980 va desaparèixer de 17 departaments francesos i en altres set va minvar-ne la població (la població d'hortolans a França l'any 1992 era al voltant de les 15.000 parelles). Les raons d'aquesta davallada són degudes a la pèrdua del seu hàbitat natural, a la reducció de les àrees de cria, als canvis soferts pels paisatges agrícoles i la caça (al departament francès de les Landes, per exemple, són abatuts cada any 50.000 hortolans, és a dir, deu vegades la població total d'hortolans d'Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos).
[modifica] Referències
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 110. ISBN 84-315-0434-X.
[modifica] Enllaços externs
- Estudi de la població d'hortolans del Principat de Catalunya. (català)
- Vídeos d'hortolans en llur hàbitat natural. (anglès)
- Informació de la població d'hortolans de Portugal. (portuguès)
- Identificació, hàbitat i comportament d'aquesta espècie. (francès)
- Taxonomia i conservació d'aquesta espècie. (anglès)
- BirdLife International (2004). Hortolà. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN 2006. UICN, 2006. Consultat el 19 de maig del 2008.
