Hospital de Sant Pau

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coordenades: 41° 24′ 46″ N 2° 10′ 28″ E

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Entrada principal
Entrada principal
Documentació
Tipus hospital
Arquitecte Lluís Domènech i Montaner
Començament 1902
Acabament 1930
Localització Barcelona
Estil Modernisme català
Materials utilitzats Ferro, vidre, ceràmica i maons
Vistes
Patrimoni de la Humanitat
UNESCO
Tipus Cultural
Criteris (i), (ii), (iv)
ID 804
Regió Europa i Amèrica del Nord
Any 1997 (21a sessió)

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt d'edificis situats a Barcelona, que van ser projectats per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, un dels representants principals del modernisme. Amb el seu edifici principal i els nombrosos pavellons, l'Hospital de Sant Pau és el conjunt més gran de l'arquitectura modernista catalana.

Taula de continguts

[edita] Història

L'hospital té l'origen al 1401, quan es van fusionar els sis hospitals que llavors hi havia a Barcelona. La nova institució va rebre el nom d'Hospital de la Santa Creu. Cap al final del segle XIX la ciutat havia crescut considerablement i els avenços de la medicina exigien instal·lacions més modernes. Arran d'això es va plantejar la construcció d'un nou edifici, que es va poder finançar per mitjà de la donació que havia fet el banquer Pau Gil. La construcció va començar el 1902 i es va desenvolupar tot al llarg de 18 anys, durant els quals les obres van quedar paralitzades per manca de mitjans econòmics. El conjunt es va acabar finalment el 1930. Per respectar la voluntat del mecenes, es va afegir el seu nom, Pau, al de l'hospital, el qual a partir d'aleshores es va anomenar oficialment Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, tot i que és més conegut simplement com a Hospital de Sant Pau.

Pavelló de l'Hospital de Sant Pau

Amb el pas del temps s'ha tornat a posar de manifest la necessitat d'ampliació, tant pel que fa al nombre de pacients com pel que fa als avenços tecnològics de la medicina i per la creixent activitat docent, ja que l'hospital té avui dia caràcter universitari. Durant la segona meitat del segle passat ja s'hi van incorporar alguns nous edificis, el més important dels quals és l'Institut d'Urologia, un hospital dedicat íntegrament a aquesta especialitat. El desembre del 2000 es van iniciar les obres per a un nou gran edifici, que es construeix en un dels extrems del quadrat ocupat pel conjunt actual.

Escala del pavelló d'entrada de l'Hospital de Sant Pau

L'any 1991 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. El 1997 la UNESCO va declarar l'Hospital de Sant Pau Patrimoni de la Humanitat. L'any 2001 fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

[edita] Estructura

Pavelló adjacent de l'Hospital de Sant Pau
Un altre pavelló de l'Hospital de Sant Pau

El conjunt es va projectar per ocupar una superfície de 9 illes de cases de l'Eixample, en un quadrat de 300 per 300 metres. Consta d'un edifici principal dedicat a l'administració, i de 27 pavellons on es duen a terme les tasques mèdiques i d'infermeria. Tots els edificis estan units mitjançant galeries subterrànies, aptes per al trasllat dels malalts. Les instal·lacions tècniques es troben a l'aire lliure, per tal de facilitar-ne el manteniment.

Entre tots els edificis en destaca el principal, el d'administració, al qual s'accedeix per una àmplia escalinata. A banda i banda trobem les sales de la biblioteca i de la secretaria. En un espai separat hi ha l'església, realment impressionant. Això no obstant, els diversos pavellons també tenen un gran interès, especialment pel fet que cadascun és diferent de la resta.

L'arquitecte Domènech i Montaner va tenir diversos artistes que van col·laborar amb ell en el projecte. Els principals van ser Pau Gargallo i Eusebi Arnau, autors de les nombroses escultures del recinte; Francesc Labarta, que en va dissenyar les pintures, els mosaics dels pavellons són del propi Labarta i de Mario Maragliano i els panells de les façanes amb la història de l'hospital són obra de Lluís Brú[1]; i Josep Perpinyà, que es va encarregar de fer els elements de ferro forjat.

[edita] Referències

  1. Lluís Permanyer. La Vanguardia 19-04-1987. Entrevista a Lluís Bru i Borrell net de Lluís Bru i Salelles.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Hospital de Santa Creu i Sant Pau