Hospital de la Santa Creu de Barcelona
| Hospital de la Santa Creu de Barcelona | |
.jpg) Entrada a la Biblioteca de Catalunya per l'ala de llevant |
|
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Tipus | Equipament públic |
| Arquitecte | Guillem d'Abriell |
| Començament | 1401 |
| Localització | Barcelona (i) |
| Estil | gòtic |
| Materials utilitzats | carreus |
| Vistes | |
L'Hospital de la Santa Creu és un edifici gòtic del segle XV, situat a la ciutat de Barcelona, que es va crear amb la finalitat de reunir en un sol edifici els diferents hospitals que hi havia a la ciutat.
[modifica] Història
La primera pedra es va posar el 1401 en presència del rei Martí l'Humà. L'edifici, obra de Guillem d'Abriell, va ser planificat d'una manera grandiosa en quatre ales de construcció de dues plantes que envoltaven un pati porticat, segons un conegut model oriental. En una primera fase es van construir les tres naus baixes de llevant, de tramuntana i de ponent, la nau superior de la de llevant i un tram de la transversal de tramuntana.
El 1414 van finalitzar la major part d'aquestes obres, que es van tornar a reprendre un segle després, amb la utilització d'una tècnica constructiva més depurada. Durant el segle XVI, en una de les diverses modificacions que s'hi han anat fent, es va enderrocar una de les ales i s'hi va construir un altre pati porticat unit al primer, on encara es conserva la gran escala monumental que dóna accés a la sala de lectura de la Biblioteca de Catalunya.
El conjunt d'edificis inclou una petita església gòtica tocant al carrer Hospital i una casa del segle XV (antic arxiu de l'Hospital) amb pòrtic flamíger.
El 1703, Antoni Viladomat i Manalt, un dels pintors barrocs catalans més preeminents, pinta la capella de Sant Pau.
Durant una epidèmia de còlera de l'any 1854 es varen transferir malalts al Sanatori de Sant Boi de Llobregat, creat pel psiquiatre Antoni Pujadas i Mayans, malgrat les males relacions existents entre els dos centres.
Al final del segle XIX l'hospital havia quedat desbordat pel creixement de la ciutat i els nous avanços en medicina i higiene, amb la qual cosa es va decidir traslladar-lo a una nova seu: l'Hospital de Sant Pau, que es va construir de 1902 a 1930.
El 1926 l'edifici vell va ser comprat per l'Ajuntament, que en va començar la reconstrucció. Actualment el conjunt inclou la seu de la Biblioteca de Catalunya (des de 1939), l'Institut d'Estudis Catalans (des de 1931), l'Escola Massana (des de 1935) i dues biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona (les de Sant Pau i Santa Creu). El 3 de juny de 1931 va ser declarat Monument Històric Artístic d'Interès Nacional. El 1968 es va inaugurar al seu interior el Museu Tèxtil de Barcelona, que anys més tard passaria pel Palau del Marquès de Lió i actualment s'exhibeix al Palau de Pedralbes.[1]
-
Escut de l'hospital, a la façana de la capella, esculpit per Pere Costa
-
Nau de tramuntana de l'Hospital (s. XV)
-
Sala de llevant
-
Sala gòtica de la planta baixa (s. XV)
-
Façana de la capella (s. XVII)
-
Pati de la Casa de Convalescència (s. XVII)
-
Antic Col·legi de Cirurgia (s. XVIII)
[modifica] Referències
[modifica] Vegeu també
- Arxiu Històric de l'’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
- Casa de Convalescència
- Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
- Pau Mateu
