Hovhannes-Sembat d'Ani

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hovhannes-Sembat fou rei d'Armènia a Ani del 1020 al 1040 o 1041. El nou rei era molt gros fins al punt que quasi no es podia moure.

Va succeir al seu pare Gagik I d'Ani a Ani i Shirak, Ashotzq o Ashotseq, Anberd, Kaian, Kaiozn, Tavush, i el país dels Sevordiq. La resta es va dividir entre els seus germans Ashot IV Qadj i Abas. Aquest darrer va morir o fou eliminat ràpidament doncs ja no torna a aparèixer, de manera que cal considerar només dos regnes.

Ashot immediatament va protestar del repartiment, i va demanar una mediació. Fou nomenat mediador Giorgi I de Geòrgia. La mediació degué ser efectiva perquè de moment es va arribar un acord amb Hovhannes-Sembat posseint la regió d'Ani (Shirak), i Ashot les regions més properes a Pèrsia i Geòrgia (Gugarq). Però aviat van esclatar noves discòrdies i Ashot va amenaçar Ani i va demanar l'aliança del rei de Vaspurakan Senaquerim-Hovhannes. Va obtenir soldats de Vaspurakan i diners del Califat i va assetjar Ani però el rei, immobilitzat pel pes, va ordenar una lleva general i tot el país es va mobilitzar contra el pretenent. Ashot va guanyar la batalla però no va poder prendre la ciutat. Amb una nova mediació, aquesta vegada del patriarca Petros, es va tornar a establir la pau, però Ashot tindria també el títol de rei i governaria sobre tota Armènia menys Ani on seria rei Hovhannes.

Per una discussió sobre la possessió de Shatik al Djakatq, que Hovhannes es va apropiar i que segons la primera mediació de Giorgi I havia estat atribuït a Ashot, el rei de Geòrgia, per fer valer la seva actuació, va atacar al rei d'Ani vers el 1021. El rei fou fet presoner i les esglésies armènies d'Ani saquejades. Per ser alliberat Hovhannes-Sembat va haver de cedir tres districtes fronterers a Geòrgia.

Aviat els nobles es van revoltar contra Ashot que va fugir a Bizanci. Els bizantins li van deixar soldats amb els que va tornar i va expropiar a tots els nakharars hostils. Ashot va preparar un atemptat contra el rei però Apirat Pahlavuni, quant anava a portar-lo a terme, va tenir pietat del rei caigut en un parany i el va alliberar. Apirat, home de confiança d'Ashot, es va haver de retirar a Dwin amb l'emir shaddàdida Abul Uswar de Dwin i Gandja, que algun temps després el va fer matar (els seus fills Abdeljahap i Vasak foren salvats pell lloctinent Sari i portats a Ani on el rei els hi va tornar els feus hereditaris del pare al districte de Nig).

El 1018 l'emperador Basili II, acabada la conquesta de Bulgària, va començar a reforçar Teodosiòpolis (Karin). L'emperador va anar a la zona la primavera del 1021 i va arribar a Malazgird i després a Karin, per atacar a Giorgi I de Geòrgia. Com que Giorgi no es va presentar, Basili va assolar el Basean. Giorgi va fer incendiar Olti i no va presentar batalla però finalment fou atrapat i va haver de combatre prop del llac Palakatsis (Tshaldir-gol), batalla que els bizantins van guanyar. Giorgi es va retirar a fortaleses d'Abkhàzia i Basili va fer assolar 12 districtes sense cap resultat. Va creuar el Kura (georgià Mtkvari) i va entrar al Akhaltzikhe. Giorgi va recular cap a Djavakètia, i allí va arribar l'emperador, i va recular més encara fins a Trialèthia. Amb reforços de Kakhètia, Herèthia i dels tsanars i shakians (la gent de Shake) va poder refer el seu exèrcit però no va presentar batalla.

Basili, en acostar-se el hivern, es va retirar cap al Pont i va passar l'hivern a Trebisonda al thema de Khàldia. Per el mateix temps Armènia va patir l'atac dels dailemites o musafírides, i el gran sparapet Vasak Pahlavuni (fill d'Apirat) i el seu fill Gregori (més tard conegut com a Gregori Magistros) els hi van fer front al districte de Nig. El pare, avançat amb poques forces, va escapar ferit de la lluita i fou mort per un malefactor quan descansava de camí de retorn a les seves línies.

Després del que havia passat a Geòrgia, i coneguda la incorporació a l'imperi del Vaspurakan (1021), el rei va témer que el seu regne fos ocupat en pocs mesos. A Trebisonda, on passava l'hivern l'emperador, va enviar un ambaixador (1022) en la persona del patriarca Petros Getadartz, en la qual el rei, que no tenia fills (un nen de pocs anys havia mort), oferia fer hereu del regne d'Ani i Shirak a l'emperador. El rei fou nomenat magistros i el títol imperial vitalici d'arcont d'Ani i de la Gran Armènia. El patriarca després de la seva missió no va tornar a Ani i es va establir al regne de Sebaste, continuador del de Vaspurakan (només va viatjar breument a Ani el 1025 i 1029 i el 1030 es va establir a territori bizanti a l'antic Vaspurakan).

Després d'aquest èxits diplomatics l'emperador va iniciar la segona campanya contra Geòrgia. Giorgi va iniciar negociacions però al mateix temps conspirava amb dos generals rebels, Nicèfor Focas i Xiphias. Quan Basili es va assabentar de la rebel·lió dels dos generals es va tancar a la fortalesa de Mazdat a les fonts del Araxes. Però Nicèfor va morir a mans de l'hereu de Vaspurakan David, que rebutjava entrar al seu servei (o segons les fonts bizantines a mans de Xiphias) i així Basili va poder seguir la campanya. El patrici Phers, còmplice de Nicèfor Focas, fou capturat al nord-est del Basean i executat. Basili va enviar un ultimàtum al rei de Geòrgia. Aquest va refusar. Un missatge personal portat per Zakaria, bisbe de Valarshapat, finalment va convèncer a Giorgi que va accedir a renunciar als seus drets al curopalat de Tao (Georgia), però quan el bisbe anava a partir cap al campament imperial el rei georgià li va prendre la carta. Quan Zakaria va tornar fou deportat pel seu fracàs, i se li va tallar la llengua. Giorgi va enviar al eristhavi Zviad al Basean, per reocupar el país i al mateix temps negociar, i el rei marxaria al darrere amb l'exèrcit per si calia combatre. I va caldre perquè es van trobar a Shelpa i els georgians, sense ordres precises, van atacar als bizantins. Els grecs van obtenir una victòria total. Giorgi va demanar la pau i va acceptar totes les condiciones de Basili inclòs la cessió de fortaleses. Tanmateix va deixar com hostatge al seu fill, el futur Bagrat IV de Geòrgia (1027-1072). Des d'allí Basili va passar cap a l'Azerbaidjan travessant Armènia. El primer atacat fou l'emir d'Her però el setge de la capital es va produir a l'hivern que va ser extremament fred i feia impossible les operacions i Basili, després de rebre una submissió nominal del emir, va decidir retirar-se (1023)

Basili II va morir el 13 de desembre de 1025. El 1026 els bizantins (Nicèfor Comnè, catepà de Basprakabia) van ocupar Ardjesh, possessió dels marwànides i tot el seu territori (entre 1023 i 1026). Nicèfor Comnè fou descobert conspirant amb el rei Giorgi de Geòrgia contra l'emperador Constantí VIII, i fou destituït i cegat. El 1034 el catepà Constantí Kabasilas va ocupar Berkri al musafírida Abul Haidja ben Rabib al-Dawla, nebot de Wahsudan ben Mamlan d'Azerbaidjan. El nou governador bizantí, Gantzi, va deixar la ciutat desguarnida per uns dies (per anar a buscar farratge pels animals) i un presoner de la ciutat, un antic cap militar de nom Kehtrik o Alim, va fer saber als musafírides que estava sense protecció; la ciutat fou sorpresa i Gantzi va morir. Un exèrcit enviat el 1035 sota comandament del patrici Nicetes Pegonites, va recuperar la ciutat que els defensors van lliurar a canvi de poder sortir sans i estalvis. Mentre el catepà bizantí de Samòsata, Jordi Maniakes, va sorprendre els àrabs a Edessa (1030) i es va apoderar d'aquesta ciutat. Hi fou assetjat pels emirs de Mayyafariquin i d'Alep però va resistir (1031); després la ciutat fou atacada pels àrabs numaírites però foren rebutjats (1036). A Edessa es van establir milers d'armenis que en 50 anys van esdevenir majoria a la ciutat.

Atacat el rei de Lori per l'emir Abul Uwar de Dwin vers el 1030, va demanar ajut a Hovhannes-Sembat que va enviar tres mil homes que van contribuir a la victòria.

El 1034 el rei va demanar al patriarca Petros de tornar a Ani i quan va tornar el va fer empresonar durant un any i mig i després el seu rival Dioskoros fou nomenat patriarca (1036). Alguns clergues van excomunicar al rei i tots van demanar l'alliberament i restabliment de Petros. Finalment Hovseph d'Aghuània va obtenir del rei la llibertat de Petros que es va reconciliar amb el rei. El 1038 es va convocar un sínode que va declarar deposat a Dioskoros i va restablir a Petros.

El 1039 o començaments del 1040 va morir el seu germà Ashot IV Qadj. Hovhannes-Sembat el va seguir uns mesos després el mateix 1040 o el 1041. La successió va recaure en el fill d'Ashot, Gagik II que ja havia succeït al seu pare en la meitat del Shirak, i que només tenia 15 anys. Però el testament del rei establia que el regne havia de passar a l'Imperi Bizantí, reclamació que immediatament va fer l'emperador Miguel IV.