Huaorani

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els huaorani, també anomenats waorani, waodani o aucas (terme quítxua per a «salvatge») són un grup ètnic de l'Amazònia de l'Equador. El seu territori se situa entre els rius Curaray i Napo, en una àrea d'uns 30.000 km² a les províncies d'Orellana i de Pastaza. La població està dividida en diverses comunitats i conjuntament representen uns 2.000 individus.

Els huaorani parlen la llengua anomenada huao terero, una llengua aïllada. Tradicionalment els huaorani s'han mantingut al marge dels contactes amb altres pobles i amb els colonitzadors (anomenats cowode en huao terero, literalment «caníbals no humans»). En els darrers quaranta anys, però, i especialment a causa de la penetració a la selva d'equips d'extracció petrolera, s'han convertit en comunitats sedentàries establertes en poblats a la selva. Tot i així cinc comunitats (els Tagaeri, Huiñatare, Oñamenane i dos grups de Taromenane) han rebutjat qualsevol contacte amb no-huaorani i s'han anat desplaçant cap a zones més aïllades, especialment cap a la frontera peruana.

Història[modifica | modifica el codi]

Fins a mitjan segle XX els huaorani havien estat coneguts principalment en escassos relats de missioners. Tradicionalment, van ser un poble d'hàbils caçadors i de guerrers, que ocupaven un hàbitat bàsicament interfluvial. Els diferents grups, tribus o clans de huaorani estaven units per llaços de parentiu, però les seves relacions es caracteritzaven per l'hostilitat i la guerra permanent intertribal, així com amb els estranys. Les guerres, en general, no tenien un caràcter conqueridor, sinó social i de reproducció del poble a través de complexos mecanismes.

Sembla que cap a l'època de la II Guerra Mundial, hi hagué un gran nombre de matances entre clans, que provocà la mort de fins a un 60% dels huaorani. No és clara la causa d'aquestes matanes, però posiblement fossin revenges per diverses morts que, en realitat, foren produïdes per la introducció de malalties foranes. En aquests primers anys de contacte directe els huaorani eren molt hostils als estranys, especialment prospectors de les empreses petrolieres i els seus empleats, fet que va donar lloc al nom de la tribu en quítxua: auca, que significa «salvatge». Cap a la dècada de 1950 autors com Yost, Wallis i Elliot en distingien quatre grups principals: Guequetari, Piyemoiri, Baihuaorani i Huespeiri.

El 1958 es produïren els primers contactes, amb el SIL (Summer Institute of Linguistics) i les empreses petrolieres i el SIL inicià un ambiciós procés d'agrupament i assentament de tribus en territoris concedits pel govern, però pocs anys després, a causa de l'augment de la densitat de població i la consegüent disminució dels recursos, molts grups huaorani es tornaren a dispersar. El paper del SIL ha estat molt controvertit, ja que per a alguns és una agent encobert dels interessos dels Estats Units, i la CONAIE n'exigeix la seva expulsió del país. D'altra banda se l'ha acusat també d'imposar formes de vida occidentalitzades a les poblacions huaorani, a més de ser pràcticament l'únic interlocutor entre la comunitat i la resta del món, especialment el govern de l'Equador.

Per aquests motius el 1989 un grup de huaorani decidí reagrupar-se al marge dels assentaments del SIL i formaren la comunitat de Quehueire Ono. La seva intenció era retornar a les velles tradicions huaorani sense abandonar algunes eines que els proporcionava el món occidental. Contactaren directament amb el govern de la província de Napo i s'inicià la construcció d'una escola per a la comunitat. Actualment Quehueire Ono és el segon assentament més important de huaorani. El març de 1990 es creà la Organización de la Nación Huaorani de la Amazonía Ecuatoriana (ONHAE), integrada dins la Confederación de Nacionalidades Indígenas de la Amazonía Ecuatoriana (CONFENIAE), al seu torn membre de la CONAIE. El seu objectiu se ser l'òrgan representatiu del poble huaorani davant del govern equatorià i les empreses petrolieres. Gràcies als esforços de la CONAIE, el govern concedí la propietat legal de 6.700 km² de terres als huaorani, un terç dels territoris tradicionals. La ONHAE funciona basant-se en assemblees comunitàries en tots els grups huaorani amb contacte amb l'exterior.

El 2005 es produí el darrer conflicte sobre els drets de perforació, quan els huaorani denunciaren la concessió governamental d'un nou emplaçament petrolier a Petrobras de 1.000 km² dins del parc nacional Yasuní.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Huaorani