Huastecs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Huastec
Téenek
Vestit huastec
Vestit huastec
Població total 226.447 (2000)[1]
Regions amb poblacions significatives
San Luis Potosí, Veracruz, Tamaulipas.
Llengua huastec, Espanyol
Religió Cristianisme
Grups humans relacionats
totonaques, nàhues, tepehues

Els huastecs són un poble indígena de Mèxic que habita al nord-est de l'estat de San Luis Potosí i al nord-est de l'estat de Veracruz, una regió que es coneix amb el nom de "La Huasteca". Es diuen a si mateixos teenek, una contracció de te'inik, conformada per dues paraules: te' , "aquí" i inik, "home". Parlen la llengua huasteca o teenek, la qual és l'única llengua d'origen maia separada geogràficament del territori dels maies (la península de Yucatán).

Economia[modifica | modifica el codi]

Els huastecs es dediquen principalment a l'agricultura, i a més del blat de moro, produeixen canya de sucre, cafè, arròs, cacauet, taronja, plàtan, pinya americana i mango. obstant, molts joves emigran temporalment a les ciutats de la regió per realitzar feines industrials.

Demografia i llengua[modifica | modifica el codi]

El cens del 2000 va registrar 226.447 huastecs, dels quals el 76,5% encara parla la llengua teenek. La seva llengua és dividida en quatre dialectes principals:

  • Huastec de San Luis Potosí (ISO hva)
  • Huastec del sud-est (ISO hsf)
  • Huastec de Veracruz (ISO hus).

Aquests dialectes són intel·ligibles fins al 80%, i per tant es consideren una sola llengua amb més de 150.000 parlants. Un altre dialecte, el Chicomuceltec (ISO cob), ja extint, però molt relacionat amb el huastec, es parlava al sud de Mèxic i Guatemala. Avui dia sobreviuen 1.500 descendents del poble que el parlava.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cultura huasteca
Estàtua huasteca.

Els huasteco van participar ferventment en la guerra d'independència, més com una manera de protestar davant els greuges i despulles de terres per part dels espanyols. Després de consumada la independència, es van enfrontar a noves lleis agràries desfavorables per a les comunitats i a l'expedició de les lleis de desamortització de béns corporatius. La defensa de les seves terres va implicar bastes rebel·lions, generalitzant-se les lluites camperoles durant els últims 20 anys del segle XIX i en la primera dècada del segle XX.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Huastecs