Hug III de Borgonya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hug III de Borgonya ( 1142 - Acre 1192 ), duc de Borgonya (1162-1192).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 1142 sent fill del duc Eudes II de Borgonya i Maria de Blois. Era nét per línia paterna d'Hug II de Borgonya i Matilde de Mayenne, i per línia materna de Teobald II de Xampanya i Matilda de Caríntia.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà el 1165 amb Alícia de Lorena, filla de Mateu I de Lorena i Berta de Suàbia. D'aquesta unió nasqueren:

El 1183 repudià Alícia de Lorena i es casà, en segones núpcies el mateix any, a St-Gilles-en-Languedoc amb la comtessa Beatriu d'Albon, filla de Guigó V d'Albon i Beatriu de Montferrat. D'aquesta unió nasqueren:

Ducat de Borgonya[modifica | modifica el codi]

El regnat d'Hug III marcà la fi del període de relativa calma i pau al ducat de Borgonya. Hug III fou un duc bel·ligerant i ben aviat entrà en conflictes amb el rei Lluís VII de França sobre les fronteres entre els dos dominis. La mort del rei, i l'ascens del seu fill Felip II de França, probocà que Hug III forcès molts senyors feudals a trencar el seu vassallatge vers el rei francès, motiu pel qual el rei francès ocupà el ducat. El seu fill fou fet presoner, per la qual cosa hagué de pagar un elevat rescat i hagué de renunciar a les seves pretensions sobre França.

El 1187 Hug III traslladà la capital del Ducat de Borgonya fins a Dijon.

S'alià amb Ricard Cor de Lleó i s'embrancà en la Tercera Croada junt amb ell contra Saladí. Hug III tingué una importància vital en la presa de la ciutat d'Acre, on morí un any després, el 25 d'agost de 1192, i en la batalla d'Arsuf, en la que va comandar als francs.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Kenneth M. Setton, Robert Lee Wolff, Harry W. Hazard, A History of the Crusades, Volume II: The Later Crusades, 1189-1311, p.73-74


Precedit per:
Eudes II
Duc de Borgonya
11621192
Succeït per:
Eudes III