Hug d'Arle

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era fill del comte Teobald de Provença o Teobald d'Arle, i la seva esposa Berta de Lotaríngia. Era nét per part de mare de Lotari II de Lotaríngia. A la mort del seu pare va heretar els comtats de Viena del Delfinat i d'Arle el que el va convertir en el principal noble del regne de la Borgonya Cisjurana o Provença.

El comtat d'Arle[modifica | modifica el codi]

El 905, al ser cegat el rei de Provença/Borgonya Cisjurana, Lluís III, va esdevenir conseller del sobirà que el 911 li va confiar la regència del regne i el va nomenar duc i marques de Provença (succeint a Tibert com a comte de Provença) i marquès del Vienès.[2] Va instal·lar la seva capital a Arle (Lluís III residia a Viena) i per això el regne fou conegut també com a regne d'Arle. Per refermar-se en el poder es casà el 912 amb Wil·la de Borgonya, germana del rei i filla de Bosó de Provença que havia enviudat de Rodolf I de Borgonya († 25 d'octubre del 912). Wil·la va morir el 914.

La instal·lació d'Hug a Arle va comportar l'arribada d'un bon nombre de nobles borgonyons, el que va provocar tensions amb l'aristocràcia local. Així per exemple els casos de Manassès d'Arle, arquebisbe d'Arle el 920, que era fill d'un comte de Chalon i era nebot d'Hug.[3] Aquestes tensions van comportar algunes morts (anys 915-920) com per exemple la dels parents de Mayeul de Cluny.

El 924 Raül I de França, nebot de Bosó de Provença [4] i germà d'Hug el Negre, fou elegit rei de França i va intervenir en el regne de Provença o Arle. Hug d'Arle li va haver de retre homenatge i va segellar una aliança amb el matrimoni de la seva neboda Berta [5] amb Bosó I, germà de Raül.

Rei d'Itàlia[modifica | modifica el codi]

Ja el rei Lluís III va intentar unificar les corona de Provença i d'Itàlia sota un mateix tron, per frenar així el poder de Berenguer de Friul. Hug d'Arle fou vist amb bons ulls per ser nomenat rei d'Itàlia. Segurament des de finals del 910 un exèrcit provençal dirigit per Hug d'Arle, el seu germà Bosó i Hug Tallaferro va envair Llombardia amb el suport de la mare d'Hug, Berta, filla de Lotari II, vídua de Teobald d'Arle i esposa ara del marquès Adalbert II de Toscana; aquesta expedició aparentment no va tenir èxit; Constantí VII Porfirogènit situa els fets el 923 o 924 i Liutprand de Crèmona entre 917 i 920.[6] De 922 a 924, després d'una revolta de gran part de la noblesa italiana, Rodolf II de Borgonya fou elegit rei carolingi d'Itàlia en oposició a Berenguer; la guerra civil va acabar el 7 d'abril del 924 amb l'assassinat del darrer.

Hug va probar fortuna llavors i el juliol del 926 va sortir d'Arle per anar a Itàlia .[7] Amb el suport dels gran del regne i després d'un acord amb Rodolf II de Borgonya el 9 de juliol de 926 no va tenir cap oposició seriosa. Llavors va confiar el comtat d'Arle i Provença al seu germà Bosó, conegut com a Bosó d'Arle. Hug va millorar l'administració central del regne i va aconseguir aturar parcialment les incursions magiars d'Itàlia. Va induir a la noblesa italiana a que reconeguessin el seu fill Lotari II d'Itàlia com el seu successor al regne carolingi d'Itàlia.

La successió de Lluís III a Provença[modifica | modifica el codi]

A la mort de Lluís III el Cec el 928, Hug va retornar a Provença per agafar la successió com a sobirà de Provença i rei de Borgonya Cisjurana/Provença o rei d'Arle. No obstant va acabar reconeixent al fill de Lluís III, Carles Constantí, com a comte de Vienne i segurament va cedir el Vienès al rei Raül I de França. Per un acord vers el 934 va reconèixer a Rodolf II de Borgonya (Transjurana) com a rei de Borgonya Cisjurana amb Provença i li va cedir els seus drets a canvi de renunciar a tota pretensió sobre Itàlia. No obstant Hug va conservar el títol de marquès de Provença on tenia importants possessions. Per aquest acord Adelaida de Borgonya es casava amb el fill d'Hug, Lotari II.

Els conflictes italians[modifica | modifica el codi]

Llavors es va ocupar d'establir la seva autoritat a Itàlia. Ja el 931 va fer cegar al seu germanastre Lambert de Toscana que acabava de pujar al tron de Toscana, i va donar el marquesat al seu germà Bosó d'Arle fins al 936 quan el va deposar en favor del seu propi fill Hubert o Humbert.[8]

El 932, Hug es va casar a Roma amb Marozia, senadora de Roma i vídua de Guiu de Toscana, germanastre d'Hug. Durant la cerimoni un cop d'estat del fill de Marozia, Alberic II, va avortar l'operació; Marozia fou empresonada i Hug va haver de fugir.[9] El mateix 932 els sarraïns es van apoderar temporalment de Gènova. Hug va haver d'intervenir diverses vegades amb la flota per intentar aturar les depredacions dels sarraïns que venien de diversos llocs i molt especialment de la seva base a Fraxinetum des de on feien incursions cap al interior de Provença i fins als Alps. Segons el Muktabis d'Iban Hayyan,[10] va fer tamnbé passos diplomàtics (940). El 942 Hug va organitzar un atac combinat per terra i mar contra Fraxinetum i va demanar ajut al basileus Romà I Lecapè, però al darrer moment va preferir fer un pacte amb els sarraïns als que va utilitzar com a mercenaris en els seus afers italians.[10] Tot i així va aturar l'anarquia a la península italiana que prevalia abans del seu govern.

Temptativa de recuperar Borgonya Transjurana[modifica | modifica el codi]

Berta de Suàbia, per Albert Anker, 1888

A la mort de Rodolf II de Borgonya el 937, Hug va intentar de unir el regne de les Dues Borgonyes (la unió de la Transjurana amb la Cisjurana/provença) amb el d'Itàlia. Va retornar a Provença on va forçar a Berta de Suàbia, vídua de Rodolf II de Borgonya i filla de del duc Burcard II de Suàbia, a casar-se amb ell[11] i va casar al seu fill Lotari d'Arle amb la germana del jove hereu de Rodolf, Conrad, assolint la regència d'aquest Conrad que era un infant. Aquest projecte d'aliança va fracassar per la intervenció del rei de Germània Otó I que es va erigir en protector de Conrad, ja que no estava disposat a acceptar la unificació dels dos regnes. El matrimoni d'Hug amb la seva nova esposa no li va impedir gaudir de diversos amants al seu castell de Colombier-sur-Morges a la riba dreta del llac Leman, amb les que va tenir diversos bastards. Segons una crònica va tenir relacions sexuals amb la seva jove Adelaida de Borgonya abans que aquesta les tingués amb Lotari, el fill d'Hug.

Final[modifica | modifica el codi]

Des del 940 va tenir un rival perillós en Berenguer II d'Ivrea. Hug el va poder vèncer el 941, i el va obligar a fugir a Germània a la cort d'Otó I. Aquest, que es malfiava de l'increment de poder d'Itàlia va sostenir un segon intent de Berenguer que el 945 va aconseguir convèncer a nombrosos nobles italians de passar al seu bàndol a canvi de promeses de terres i honors. derrotat militarment Hug fou deposat per una dieta celebrada a Milà, però va conservar la corona i el títol en una part del país. Mancat de prou suports, va abdicar l'abril del 945 en favor del seu fill Lotari II d'Itàlia, encara que el poder estava gairebé en mans de Berenguer [12] i es va refugiar amb la seva neboda Berta a Arle on va morir el 10 d'abril del 947.

Genealogia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Bosònides

Ancestres[modifica | modifica el codi]

┌─ Hucbert (vers 830-864), abat de Saint-Maurice al Valais 
┌─ Teobald d'Arle (vers 850-vers 895). 
│ └─ X
│
Hug d'Arle(† 947) 
│
│ ┌─ Lotari II de Lotaríngia (vers 825-† 869). 
└─ Berta, filla de Lotari II (vers 865-vers 925). 
└─ Walrada (vers 845-879).

Núpcies[modifica | modifica el codi]

Va tenir quatre esposes i almenys cinc amants i va deixar no menys de 8 fills.

  • Wil·la de Provença amb la que es va casar el 912, va morir el 914 i no va tenir fills
  • Alda o Hilda, germànica de família desconeguda, amb la que es va casar vers 924
  • Marozia, casats el 932, no consumat, morta empresonada pel seu fill (d'un anterior matrimoni) Alberic II
  • Berta de Suàbia, vídua del rei Rodolf II de Borgonya i filla del duc Burcard II de Suàbia, casats el 12 de desembre del 937, morta després del 966
  • Wandelmoda (amant)
  • Pezola (amant)
  • Rotruda o Rosa (amant + després del 945) vídua del comte palatí Gisilbert i filla d'un Walpert
  • Estefania (amant, mare de Godofreu abat de Nonantula)

Descendents legítims[modifica | modifica el codi]

Tots els fills foren d'Alda o Hilda:

Hug d'Arles
1) 912 Wil·la de Provença 
2) abans de 924 Alda o Hilda
│
├─Lotari d'Arle (vers 925-† 950). 
│ x Adelaida de Borgonya (dels Güelfs)
└─Alda (?-?). 
x Alberic II  duc de Spoleto (dels Teofilactes)
3) 932 x Marozia (dels Teofilactes)
4) 937 x Berta de Suàbia 

Tingué diversos fills bastards:

Posteritat[modifica | modifica el codi]

Otó I rep la submissió de Berenguer II al Manuscriptum Mediolanense, vers 1200

A la mort d'Hug el seu fill Lotari II no es va poder imposar. El regne de Provença o Arle va retornar (amb el suport d'Otó I de Germània) al jove rei Conrad III de Borgonya que per assegurar el seu poder va nomenar tres comtes a Provença i diversos vescomtes; un d'aquestos comtes, Bosó II d'Arle, serà el fundador de la primera dinastia de comtes de Provença. A Itàlia Lotari II fou eliminat el 950 però Berenguer II es va haver de sotmetre a Otó I que va fundar el sacre Imperi Romanogermànic.

La filla de Lotari II d'Itàlia, Emma d'Itàlia, es va casar el 965 amb Lotari de França (rei dels francs del 954 al 986) i el fill comú Lluís V de França fou el darrer rei carolingi de França (986 a 987). Amb ell es pot donar per acabada la branca bosònida de la gran família carolíngia.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Genealogia d'Hug d'Arle a Medieval Lands
  2. McKitterick, 267.
  3. Nebot per la germana d'aquest, Teutberga d'Arle
  4. Ricvard el Justicier, pare de Raül, i Bosó de Provença eren germans
  5. filla de son germà Bosó d'Arle
  6. Previté Orton, 340.
  7. Augustin Fabre - Histoire de Provence, page 375 (traducció): "Va sortir del port de Marsella el més de juliol del 926 amb una força naval. La major part de la noblesa provençal l'acompanyava. Desembarcà a Pisa i fou molt ben rebut pel llegat del papa i per diversos senyors, i es va dirigir a Pavia on fou escollit rei i consagrat per l'arquebisbe de Milà ....
  8. Marquesos de Toscana
  9. Marozia havia quedar vídua del seu segon marit Guiu el 929, i va negociar l'enllaç amb Hug, que era germanastre de Guiu; Hug estava casat però el seu matrimoni fou annul·lat per l'església; però Alberic II, fill de Marozia, es va oposar a aquest enllaç i al poder que el rei d'Itàlia tindria a Roma i va donar un cop d'estat durant la cerimònia de casament. Marozia va restar empresonada fins a la seva mort però Hug va poder fugir
  10. 10,0 10,1 Février, Paul-Albert. La Provence des origines à l'an mil (en francès). Ouest-France, 1989, p. 491. ISBN 2737304563. 
  11. El matrimoni es va celebrar el 12 de desembre de 937
  12. Lotari va morir el 950, assassinat per orde de Berenguer

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, 1983 ISBN 2-01-278851-3
  • Augustin Fabre, Histoire de Provence
  • Jean-Charles Volkmann, Bien connaître les généalogies des rois de France, Éditions Gisserot, 1999, ISBN 2-87747-208-6
  • Michel Mourre, Le Petit Mourre. Dictionnaire d'Histoire universelle, 2007, ISBN 978-2-04-732194-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
càrrec creat el 911
Regent de Borgonya Cisjurana
911928
Succeït per:
càrrec suprimit
Precedit per:
Lluís III el Cec
Rei de Borgonya Cisjurana
928 - 934
Succeït per:
Rodolf II de Borgonya
Precedit per:
Teobald d'Arle
Comte de Provença
895926
Succeït per:
Bosó I d'Arles
Precedit per:
Rodolf II de Borgonya
Rei d'Itàlia
926945
Succeït per:
Berenguer II d'Ivrea