Hug de Bonnevaux

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Sant Hug».
Infotaula de personaHug de Bonnevaux
Nom original(fr) Hugues de Bonnevaux Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementHugues
1120 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Chasteunuòu d'Isèra Modifica el valor a Wikidata
Mort1194 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Abadia de Bonnevaux (Villeneuve-de-Marc, Isera, Roine-Alps)
Abat Bonnevaux Abbey (en) Tradueix
1166 – 1194
Abat Abbaye de Léoncel (en) Tradueix
1161 – 1166 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonjo Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde del Cister Modifica el valor a Wikidata
abat
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
BeatificacióVenerat des de la seva mort
CanonitzacióCulte confirmat en 1907 , Roma nomenat per Pius X
Festivitat1 d'abril
IconografiaAmb hàbit cistercenc
Família
ParentsHug de Grenoble (oncle) Modifica el valor a Wikidata

Hug de Bonnevaux (Delfinat, ca. 1120 - Abadia de Bonnevaux, Delfinat, 1194) fou un monjo cistercenc, abat de Bonnevaux. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Era nebot del bisbe Hug de Grenoble. Va renunciar a la seva fortuna i, contra la voluntat de la seva família, es feu monjo cistercenc a l'abadia de Mezières; en una carta, Bernat de Claravall el lloa quan encara hi és novici. Per evitar la temptació de tornar al món, es va lliurar a penitències tan severes que emmalaltí i perdé la memòria; Bernat de Claravall el va fer enviar a la infermeria i l'amonestà perquè en el futur minvés les mortificacions.

Ja sanat, en 1161 fou nomenat abat de Léoncel (Droma) i en 1169, abat de Bonnevaux, abadia cistercenca a Villeneuve-de-Marc (Isera, Roine-Alps). L'abadia va gaudir d'un període brillant, tant en l'aspecte espiritual, com el material i el cultural. Es deia que era capaç de llegir el pensament i tenia un sentit especial per descobrir les temptacions dels seus monjos; també se'n conserven tradicions de prediccions i exorcismes que va fer.

A Venècia, en 1177, va fer de mitjancer en el conflicte entre el papa Alexandre III i l'emperador Frederic Barbarroja, aconseguint establir-hi la pau. Hug morí en 1194 a la seva abadia.

Venerat des de la seva mort, el seu culte fou aprovat en 1907.

Bibliografia[modifica]

  • Acta Sanctorum, vol. I,
  • G. Müller, "Hug von Bonnevaux", Cistercienser-Chronik, vol. XI, (1899)