Hug de Bonnevaux
 Abadia de Bonnevaux, en 1750, abans de la seva destrucció |
|
| abat | |
|---|---|
| Nom secular | Hugues |
| Naixement | ca. 1120 Delfinat (Roine-Alps, França) |
| Defunció | 1194 Abadia de Bonnevaux (Villeneuve-de-Marc, Isera, Roine-Alps) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | Venerat des de la seva mort |
| Canonització | Culte confirmat en 1907, Roma per Pius X |
| Festivitat | 1 d'abril |
| Fets destacables | Abat de Léoncel i Bonnevaux |
| Iconografia | Amb hàbit cistercenc |
Hug de Bonnevaux (Delfinat, ca. 1120 - Abadia de Bonnevaux, Delfinat, 1194) fou un monjo cistercenc, abat de Bonnevaux. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Biografia [modifica]
Era nebot del bisbe Hug de Grenoble. Va renunciar a la seva fortuna i, contra la voluntat de la seva família, es féu monjo cistercenc a l'abadia de Mezières; en una carta, Bernat de Claravall el lloa quan encara hi és novici. Per evitar la temptació de tornar al món, es va lliurar a penitències tan severes que emmalaltí i perdé la memòria; Bernat de Claravall el va fer enviar a la infermeria i l'amonestà perquè en el futur minvés les mortificacions.
Ja sanat, en 1161 fou nomenat abat de Léoncel (Droma) i en 1169, abat de Bonnevaux, abadia cistercenca a Villeneuve-de-Marc (Isera, Roine-Alps). L'abadia va gaudir d'un període brillant, tant en l'aspecte espiritual, com el material i el cultural. Es deia que era capaç de llegir el pensament i tenia un sentit especial per descobrir les temptacions dels seus monjos; també se'n conserven tradicions de prediccions i exorcismes que va fer.
A Venècia, en 1177, va fer de mitjancer en el conflicte entre el papa Alexandre III i l'emperador Frederic Barbarroja, aconseguint establir-hi la pau. Hug morí en 1194 a la seva abadia.
Venerat des de la seva mort, el seu culte fou aprovat en 1907.
Bibliografia [modifica]
- Acta Sanctorum, vol. I,
- G. Müller, "Hug von Bonnevaux", Cistercienser-Chronik, vol. XI, (1899)
