Hug de Pinós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Blasó de Hug de Payens com Primer Gran Mestre Templer, del 1118 al 24 de maig de 1136

Hug de Pinós va ser un noble català de la familia Pinós, fill de Galceran I, Baró de Pinós (1067- 1117)i d'Adelaida.

Alguns identifiquen a Hug de Pinós amb Hug II de Payns (c. 1070, Payns - Palestina, 1136) primer mestre i fundador de l'Orde del Temple i un dels primers nou cavallers, però aquesta teoria no té un gran pes històric, ja que la figura de Hug de Payns està documentada i la mateixa cronologia de la Casa dels Pinós s'encarrega per si sola de desmuntar-la[cal citació].

L'origen de la identificació de Hug de Pinós amb Hug de Payns[modifica | modifica el codi]

L'origen d'aquesta identificació entre Hug de Pinós i Hug de Payns cal buscar-la en un document del segle XVII que es conserva en l'Arxiu Històric Nacional de Madrid (Sign.ms.7377, pp.81-91 V.). En aquest document, un tal D.Esteve Corbera l'escriu al Comte de Guimerà, referint-se a la creu bizantina de Bagà, que aquesta va ser duta al poble per Galceran de Pinós, germà d'Hug de Pinós, que correspondria amb Hug de Payns. Segons els seguidors d'aquesta teoria, Hug de Pinós hauria adoptat el nom "Hug de Bagà", en llatí mal traduït "de Baganis", que esdevindria "de Paganis" pels cronistes francòfons. Segons aquesta teoria, Hug de Pinós hauria viatjat a Terra Santa amb l'exèrcit dels comtes de Rosselló i Cerdanya[1] Però l'abrumadora quantitat de proves de l'origen francès del fundador del Temple i la mala qualitat de les recerques que es recreen en el seu origen català fan que no es pugui considerar vàlida aquesta última teoria.

De fet, remetent-nos als estudis de Joan Serra i Vilarò i de Aureli Isamat, aquesta teoria contradiu les cronologies de la Casa de Pinós, ja que el document que hi dóna peu fa referència a Pere III Galceran de Pinós, que es va casar en 1092 amb Berenguera de Montcada, i que va tenir dos fills: Galceran Galceran i Hug. Doncs segons les cronologies dels Pinós, aquest Pere III Galceran no pot ser un altre que Galceran Mir, o Galceran I, que es va casar amb D. Adelaida, i no amb Berenguera de Montcada, en l'any 1092. Galceran Mir, Galceran I Baró de Pinós (1067-1117) i la seva dona Adelaida varen tenir tres fills: Galceran Galceran, Futur Galceran II (Baró de Pinós entre 1117 i 1143); Raimon Galceran i Hug Galceran. Tenint en compte que el matrimoni de Galceran Mir i Adelaida va tenir lloc l'any 1092, i que Hug Galceran va ser el tercer fill del matrimoni, és impossible que aquest fos a la Primera Croada i que es convertís en Primer Mestre del Temple donada la seva curta edat en 1096 - 1099, data en la qual té lloc la Primera Croada. Si és possible que Galceran II i el seu germà Hug anessin a Terra Santa en una data posterior a la Primera Croada, malgrat que aquest fet no ha quedat recollit enlloc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Atienza, J. G.. La mística solar de los Templarios (en castellà), p. 240-243. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Leroy, Thierry. Hugues de Payns La naissance des Templiers. The BookEdition, Paris, 2011. ISBN 978-2-7466-3049-9
  • Serra i Vilaró, Joan. Baronies de Pinós i Mataplana. Centre d'Estudis Baganesos, Bagà, 1989. ISBN 84-87200-00-1
  • Isamat, A.J. i De Herrera, J.J., La Estematoteca, 1974.