Hugo van der Goes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHugo van der Goes

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1440 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Gant Modifica el valor a Wikidata
Mort1482 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Red Cloister (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Nacionalitatflamenc
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Gant (1467 (Gregorià)–1482 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, pintor d'història, artista, dibuixant, miniaturista Modifica el valor a Wikidata
ArtPintura, Dibuix.
Movimentgòtic, renaixement.
AlumnesAert van den Bossche i Juan de Flandes Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Retaule de Portinari ,
Mort de la Verge.

Musicbrainz: e44ddc0b-932a-433a-9164-c25a6940e975 Discogs: 2249326 Modifica el valor a Wikidata
Retaule de Portinari

Hugo van der Goes (Gant, ?c. 1440 - Auderghem, prop de Brussel·les, 1482 o 1483) fou un pintor flamenc. Va ser, junt amb Jan van Eyck, Roger van der Weyden Hans Memling i Gerard David, un dels més importants dels pintors primitius flamencs.

Hugo va esdevenir membre del gremi de pintors de Sant Lluc de Gant com a mestre el 1467. El 1468, estava implicat en la decoració de la ciutat de Bruges per a la celebració del matrimoni entre Carles I de Borgonya i Margarita de York, i va crear decoracions heràldiques per a l'entrada triomfal de Carles a Gant el 1469 i altra vegada el 1472. Va ser elegit degà del gremi de Gant el 1473 o el 1474.

El 1475, o uns anys més tard, Hugo va entrar a Rooklooster, un monestir a prop de Brussel·les que pertanyia a la congregació de Windesheim, i va professar com a frater conversus. Va continuar pintant i va residir a Rooklooster fins a la seva mort el 1482 o el 1483. El 1480, va ser cridat a la ciutat de Lovaina per a avaluar l'obra Escenes de justícia que havia deixat inacabada el pintor Dirk Bouts en morir el 1475. Al cap de poc, Hugo, que retornava amb uns altres membres del seu monestir d'un viatge a Colònia, va caure en un estat de depressió suïcida, autodeclarant-se maleït. Després de retornar a Rooklooster, Hugo es va recuperar de la seva malaltia. La seva estada a Rooklooster va ser enregistrada a la crònica d'un monjo amic seu, Gaspar Ofhuys. Un informe del metge alemany Hieronymus Münzer, de 1495, segons el qual va tractar de malenconia un pintor de Gant en intentar igualar el retaule de Gant, podria referir-se a Hugo.

El seu treball més famós existent és el Tríptic de Portinari (Uffizi, Florència), un retaule encarregat per a l'església de San Egidi a l'hospital de Santa Maria Nuova a Florència per Tommaso Portinari, el director de l'oficina de Bruges de la Banca Mèdici. El tríptic, arribat a Florència el 1483, aparentment alguns anys després va ser acabat per van der Goes. És el treball flamenc més gran que es pot veure a Florència, i era molt lloat. Giorgio Vasari en el seu Vite de 1550 es referia a Hugo com l'"Ugo d'Anversa" ("Hugo d'Anvers"). Aquest és l'única document en què s'identifica l'autoria d'Hugo; la resta de treballs se li atribueixen basant-se en la comparació estilística amb aquest retaule.[1]

Hugo sembla haver deixat un gran nombre de dibuixos, i a partir d'aquests o de les mateixes pintures, els seguidors varen fer nombroses còpies de composicions que no han sobreviscut.[1] Un dibuix de Jacob i Raquel conservat a la Galeria de pintura de l'església de Crist (Oxford) sembla un dels pocs dibuixos autografiats sobreviscut; també tenen dos caps pintats, fragment d'un treball més gran.

Obra[modifica]

Pintura[modifica]

Quadre Títol Data Mida. Material Localització
Retaule Monforte) Adoració dels Reis Mags (Retaule Monforte) ca. 1470 oli sobre taula
147x242 cm + 9x76,3 cm
Gemäldegalerie, Berlín
Mort de la Verge Mort de la Verge ca. 1470 oli sobre taula
147,8 x 122,5 cm
Groeningemuseum, Bruges
Retaule de Portinari Retaule de Portinari ca. 1470 oli sobre taula
253 x 586 cm
Galleria degli Uffizi, Florència
Díptic de Viena Díptic de Viena Díptic de Viena ca. 1475 oli sobre taula
32,3x21,9 cm (esquerra) i
34,4x22,8 cm (dreta)
Kunsthistorisches Museum, Viena
Tríptic de Sant Hipòlit Ala esquerra de l'Hippolytusdrieluik (panell central i l'ala dreta Dieric Bouts) ca. 1475 oli sobre taula
92 x 41 cm (esquerra)
Groeningemuseum, Bruges
Retrat d'un home pregant amb Joan Baptista Retrat d'un home pregant amb Joan Baptista ca. 1475 oli sobre taula
32 x 22.5 cm
Walters Art Museum, Baltimore
Retrat d'home Retrat d'home ca. 1475 oli sobre taula
oval 31,8 x 26 cm
Metropolitan Museum of Art, New York
Retrat d'un monjo Retrat d'un monjo ca. 1478 oli sobre taula
25.1 x 18.7 cm
Metropolitan Museum of Art, New York
Retaule de la Trinitat Retaule de la Trinitat ca. 1478-1479 oli sobre taula
4 taules de 202x100.5 cm
National Gallery of Scotland, Edinburgh
Díptic del davallament (Detall ala esquerra) Díptic del davallament (detall ala esquerra) ca. 1480 tremp sobre tela
53,5x38,5 cm
col·lecció privada, Nova York
Díptic del davallament (Detall ala dreta) Díptic del davallament (detall ala dreta) ca. 1480 tremp sobre tela
53,5x38,5 cm
Gemäldegalerie, Berlín
L'Adoració dels Pastors L'Adoració dels pastors ca. 1480 oli sobre taula
97x245 cm
Gemäldegalerie, Berlín
Verge amb el Nen Verge amb el nen (panell central d'un tríptic,les ales són d'un artista diferent, desconegut) ca. 1480/1490 oli sobre taula
30 x 23 cm
Städelsches Kunstinstitut, Frankfurt

Dibuixos[modifica]

Quadre Títol Data Mida. Material Localització
Jacob i Raquel Jacob i Raquel ca. 1470-1475 Ploma i tinta marró, pinzell i pigment marró, augmentat amb color de cos blanc, en paper amb una base de pissarra grisa,
338 x 572 mm
Christ Church college, Oxford
Josep i Assenat Josep i Assenat ca. 1475 Ploma, sèpia i marró fosc, remarcat suaument en llapis, sobre paper, max. amplada 214 mm Ashmolean Museum, Oxford
Crist a la creu Crist a la creu ca. 1475-1480 Pinzell i pigment marró, ressaltat en blanc, sobre paper gris-violaci, 258 x 204 mm Windsor Castle, Koninklijke Bibliotheek

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Campbell, Lorne. The Fifteenth-Century Netherlandish Paintings. Yale University Press, 11 desembre 1998, pàg. 240. ISBN 9780300077018 [Consulta: 25 octubre 2010]. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hugo van der Goes