Humanisme

L'humanisme és un fet de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins que es va desenvolupar a partir del segle XVI, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement. L'erasmisme n'és un dels exponents més emblemàtics.

La filosofia de l'humanisme

• El sofista grec Protàgores va mantenir una postura d'agnosticisme (qüestionant la possibilitat de coneixement de la divinitat) que és reivindicada habitualment per l'humanisme tot i que altres branques d'aquest moviment es declaren formalment atees Existencialisme i fins i tot existeix l'anomenat humanisme cristià .
• Al corrent del laïcisme, en la seva defensa de la independència de l'home i la societat de tota influència religiosa, també hi ha participat l'humanisme.
• Sòcrates va centrar en l'home, especialment en l'aspecte ètic, la reflexió filosòfica i la majoria dels altres filòsofs se’n van ocupar.
• La filosofia de l'humanisme té com a objecte, l'home no només com a ésser natural sinó també en el seu ésser essencial i, en conseqüència, intenta fer de pont entre les ciències positives amb la metafísica.
• Ludwig Feuerbach (1804-1872) amb la seva crítica de la religió (que Marx considerava definitiva) reclamava que l'antropologia substituís la teologia.
• L'home segons l'humanisme té un lloc especial al cosmos gràcies a les característiques humanes d'obertura al món, llibertat de comportament, poder de transcendir l'immediat i el seu caràcter d'esperit.
• L'aportació de l'estructuralisme, replanteja les qüestions de llibertat, subjecte, història, cultura, societat, i les més recents sobre el sentit de l'home.

Expansió de l'humanisme

La impremta va tenir un paper molt important, gràcies a ella es va poder expandir molt més ràpidament que sense ella, a partir del 1450. A més, les acadèmies i les universitats també van tenir un paper clau en la seva expansió, centrant-se en la llengua, la filosofia i la literatura. Estaven formades per erudits, que sota la protecció econòmica (mercenatge) d'un senyor, es dedicaven a la traducció de manuscrits antics i a l'intercanvi de coneixements i idees.

La Reforma religiosa

Al final de l'edat mitjana, hi havia un cert malestar en àmplies capes de la societat pel rumb que havia pres l'Església:

• Luxe exagerat de que s'envoltava l'alta jerarquia eclesiàstica.
• Escassa cultura i relaxament de costums del clergat.
• Compravenda de càrrecs esclesiastics per benefici propi.
• Venda de butlles i indulgències per obtenir el perdó de Déu.

Alguns humanistes com Erasme de Rotterdam, van critacar-ho i van defensar una religiositat més íntima basada en la lectura de la Bíblia. Això va suposar la divisió de l'Església al 1515.

La ruptura de Martí Luter

Martí Luter va iniciar les seves crítiques a l'Església al 1517, amb la publicació de les 95 tesis contra la doctrina de l'Església Catòlica i la jerarquia eclesiàstica. Va rebre el suport del prínceps i nobles alemanys que l'únic que volien era adquirir totes les terres de l'Església Catòlica. La Reforma Luterana fomenta:

• La salvació per la fe
• El sacerdot universal
• L'autoritat de la ´Bíblia

La seva doctrina es va difondre ràpidament per Alemanya, Noruega, Suècia, Suïssa, Anglaterra, Dinamarca i Països Baixos.

Juntament amb el Luteranisme, van sorgir altres religions protestants

Calvinisme

Creat per Joan Calví.És encara més radical que el Luteranisme. La salvació només s'aconsegueix per mitjà de la predestinació. Tenen 2 sagraments: el baptisme i la comunió. No creuen ni en la Mare de Déu ni en els Sants. La missa és reemplaçada per la lectura de la Bíblia, els sermons i els cants. Les cerimònies religioses són molt senzilles. Els fidels són guiats per un pastor, i aquest pot estar casat. No hi ha obesiència del Papa. No hi ha bisbes ni cardenals.

Anglicanisme

Creat per Enric VII quan el Papa Climent VII es va negar a concedir-li l'anul·lació del seu matrimòni amb Caterina d'Aragó. Per mitjà de l'Acta de Supremàcia es va autoproclamar cap suprem de l'Església Anglicana. La salvació s'obté per mitjà de la fe. Hi ha dos sagraments: baptisme i comunió. No es creu en la Mare de Déu ni els Sants. La missa és reemplaçada per la lectura de la Bíblia, els sermons i els cants. Mantenen la festuositat en les celebracions. Els temples no tenen ni altar ni imatges. Els fidels són guiats per un pastor, que pot ser casat. El rei/reina és la màxima autoritat religiosa. Es mantenen els bisbes.

Grans pensadors de l'Humanisme

Edat Antiga

• Marc Tul·li Ciceró (106 a.C. - 43 a.C.),

Edat Mitjana

• Dante Alighieri (1265-1321)
• Francesco Petrarca (1304-1374)
• Giovanni Boccaccio (1313-1375)
• Francesc Eiximenis (c. 1330-1409)
• Bernat Metge (c. 1340-1413)
• Leonardo Bruni (1374-1444)
• Poggio Bracciolini (1380-1459)
• Leon Battista Alberti (1404-1472)
• Lorenzo Valla (1407-1457)

Renaixement

• Marsilio Ficino (1433-1499)
• Pico della Mirandola (1463-1494)
• Guillaume Budé (1467-1540)
• Erasme de Rotterdam (1469-1536)
• Thomas More (1478-1535)
• François Rabelais (1490-1553)
• Joan Boscà i Almogàver (c. 1490-1542)
• Joan Lluís Vives i March (1493-1540)
• Pierre de la Ramée (1515-1572)
• Michel de Montaigne (1533-1592)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Humanisme