Humanisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Part of "School of Athens" by Raphael (Raffaelo Sanzio, 1483-1520)
Antiga
Medieval
Renaixentista (humanisme)
Moderna (il·lustració)
Filosofia contemporània
Filosofia postmoderna
Per cultura:

L'humanisme és un fet de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI.[1]

Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins que es va desenvolupar a partir del segle XVI, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement. L'erasmisme n'és un dels exponents més emblemàtics.

La filosofia de l'humanisme[modifica | modifica el codi]

  • El sofista grec Protàgores va mantenir una postura d'agnosticisme (qüestionant la possibilitat de coneixement de la divinitat) que és reivindicada habitualment per l'humanisme tot i que altres branques d'aquest moviment es declaren formalment atees (com l'existencialisme) i fins i tot existeix l'anomenat humanisme cristià.
  • Al corrent del laïcisme, en la seva defensa de la independència de l'home i la societat de tota influència religiosa, també hi ha participat l'humanisme.
  • Sòcrates va centrar en l'home, especialment en l'aspecte ètic, la reflexió filosòfica i la majoria dels altres filòsofs se'n van ocupar.
  • La filosofia de l'humanisme té com a objecte, l'home no només com a ésser natural sinó també en el seu ésser essencial i, en conseqüència, intenta fer de pont entre les ciències positives amb la metafísica.
  • Ludwig Feuerbach (1804-1872) amb la seva crítica de la religió (que Karl Marx considerava definitiva) reclamava que l'antropologia substituís la teologia.
  • L'home segons l'humanisme té un lloc especial al cosmos gràcies a les característiques humanes d'obertura al món, llibertat de comportament, poder de transcendir l'immediat i el seu caràcter d'esperit.
  • L'aportació de l'estructuralisme, replanteja les qüestions de llibertat, subjecte, història, cultura, societat, i les més recents sobre el sentit de l'home.

Expansió de l'humanisme[modifica | modifica el codi]

La impremta va tenir un paper molt important, gràcies a ella es va poder expandir molt més ràpidament que sense ella, a partir del 1450. A més, les acadèmies i les universitats també van tenir un paper clau en la seva expansió, centrant-se en la llengua, la filosofia i la literatura. Estaven formades per erudits, que sota la protecció econòmica (mercenatge) d'un senyor, es dedicaven a la traducció de manuscrits antics i a l'intercanvi de coneixements i idees.

La Reforma religiosa[modifica | modifica el codi]

Al final de l'edat mitjana, hi havia un cert malestar en àmplies capes de la societat pel rumb que havia pres l'Església:

  • Luxe exagerat de què s'envoltava l'alta jerarquia eclesiàstica.
  • Escassa cultura i relaxament de costums del clergat.
  • Compravenda de càrrecs esclesiastics per benefici propi.
  • Venda de butlles i indulgències per obtenir el perdó de Déu.

Alguns humanistes com Erasme de Rotterdam, van criticar-ho i van defensar una religiositat més íntima basada en la lectura de la Bíblia. Això va suposar la divisió de l'Església el 1515.

La ruptura de Martí Luter[modifica | modifica el codi]

Martí Luter va ser un sacerdot alemany de l'ordre dels agustins que en ni voatge que va fer a Roma l'any 1510 va poder observar la decadència moral en què vivia l'Església i per tant va iniciar les seves crítiques a l'Església i la forma de vida de la jerarquia eclesiastica. Va començar amb la publicació de les 95 tesis contra la doctrina de l'Església Catòlica i la jerarquia eclesiàstica. Luter va rebre el suport dels prínceps i dels nobles alemanys, que volien fer seves les propietats de l'Església i reforçar la seua autoritat davant de l'Emperador Carles V i davant del Papa de Roma.La Reforma Luterana fomenta:

  • La salvació per la fe
  • El sacerdoci universal
  • L'autoritat de la Bíblia

La seva doctrina es va difondre ràpidament per Alemanya, Noruega, Suècia, Suïssa, Anglaterra, Dinamarca i els Països Baixos.

Juntament amb el Luteranisme, van sorgir altres religions protestants

Calvinisme[modifica | modifica el codi]

El va propagar per Suïssa Joan Calví. És encara més radical que el Luteranisme. La salvació només s'aconsegueix per mitjà de la predestinació. Tenen 2 sagraments: el baptisme i la comunió. No creuen ni en la Mare de Déu ni en els Sants. La missa és reemplaçada per la lectura de la Bíblia, els sermons i els cants. Les cerimònies religioses són molt senzilles. Els fidels són guiats per un pastor, i aquest pot estar casat. No hi ha obesiència del Papa. No hi ha bisbes ni cardenals.

Anglicanisme[modifica | modifica el codi]

Creat per Enric VII quan el Papa Climent VII es va negar a concedir-li l'anul·lació del seu matrimòni amb Caterina d'Aragó. Per mitjà de l'Acta de Supremàcia es va autoproclamar cap suprem de l'Església Anglicana. La salvació s'obté per mitjà de la fe. Hi ha dos sagraments: baptisme i comunió. No es creu en la Mare de Déu ni els Sants. La missa és reemplaçada per la lectura de la Bíblia, els sermons i els cants. Mantenen la festuositat en les celebracions. Els temples no tenen ni altar ni imatges. Els fidels són guiats per un pastor, que pot ser casat. El rei/reina és la màxima autoritat religiosa. Es mantenen els bisbes.

Grans pensadors de l'Humanisme[modifica | modifica el codi]

Edat Antiga[modifica | modifica el codi]

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

Renaixement[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Humanisme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. AELC - Francesc Eiximenis
  3. AELC - Bernat Metge
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Humanisme Modifica l'enllaç a Wikidata