Licopodi selago
Huperzia selago  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Lycopodiopsida |
| Ordre | Lycopodiales |
| Família | Lycopodiaceae |
| Gènere | Huperzia |
| Espècie | Huperzia selago Schrank i Mart., 1829 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Lycopodium selago |
| Sinònims | * Lycopodium selago L.
|
| Exautor | Bernh. |
Licopodi selago (Huperzia selago) és una espècie de la família de les Huperziàcies que viu en clarianes humides dels boscos de coníferes sobre sòl silícic i humífer. També és present als matollars de neret i escletxes ombrejades i replanets molsosos sempre de llocs frescals.
Etimologia[modifica]
L'epítet genèric està dedicat al botànic Johann Meter Huperz que va estudiar la propagació de les falgueres a principis del segle xix. L'epítet "selago" prové del llatí i era el nom d'un grup de licopodis.
Distribució[modifica]
Es distribueix per les zones temperades i fredes de l'Hemisferi nord, Macaronèsia, Austràlia, Tasmània i Nova Zelanda. S'estén per gran part de les muntanyes d'Europa, arribant pel sud al nord de la península Ibèrica i Grècia. A Catalunya és poc rara als Pirineus axials, de la Vall d'Aran a l'Alt Empordà -massís de les Salines-, però molt rara al Montseny.
Morfologia[modifica]
És una herba perenne (camèfit) i reptant amb les tiges prostrades, herbàcies, de 5 a 30 cm i ramificades dicotòmicament en branques ascendents. Les microfil·les són lanceolato-linears, agudes i es disposen en 6-8 rengles helicoidals, molt imbricats i cobrint la tija. Els esporofil·les es disposen a la part distal de les tiges i no formen estròbils. Els esporangis són axil·lars i reniformes amb espores tetraèdriques.
Usos[modifica]
Era una de les plantes recol·lectades pels druides per a les seves cerimònies religioses. N'extreien el suc per curar diverses malalties. És amargant i molt astringent. A dosis altes és fortament tòxic.
Imatges[modifica]
-
Il·lustració -
Hàbitat -
tiges -
esporofil·les -
Planta seca
