Hutu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Hutu és el nom donat a un dels tres grups ètnics que ocupen Burundi i Rwanda. Els hutu són de llarg el grup majoritari. El 90% dels ruandesos i el 85% dels burundesos són hutu. Culturalment es tracta d'una divisió artificial, basada més en la classe social que en l'etnicitat, donat que no hi ha diferències lingüístiques o culturals entre els hutu i els altres grups ètnics de la zona, principalment els tutsi. Històricament, això no obstant, hi havia diferències físiques, principalment en allò referent a l'altura mitjana. Els hutu i els tutsi comparteixen la mateixa religió i llenguatge (són catòlics i d'idioma bantu). Alguns estudiosos assenyalen també l'important paper que tenen els colonitzadors belgues en crear la idea d'una raça hutu i una raça tutsi.

Els hutu van arribar a la regió dels Grans Llacs d'Àfrica entorn del segle I dC, desplaçant als twa. Els hutu van dominar la zona amb una sèrie de petits regnes fins al segle XV. Es creu que en aquesta època van entrar els tutsi a la zona des d'Etiòpia i van conquerir als hutu. La monarquia tutsi va sobreviure fins al final de l'era colonial als anys cinquanta, emprant i codificant els governants belgues la divisió ètnica per a assentar el seu domini. La monarquia tutsi va caure aviat i la zona fou dividida l'any 1962 en dos estats: Rwanda i Burundi. Els tutsi, això no obstant, es van mantenir dominants a Burundi mentre que els hutu van guanyar un cert grau de control a Ruanda.

Si un tutsi i un hutu tenen descendència comú el descendent és ascendit socialment i considerat tutsi.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]