Iemen
|
الجمهوريّة اليمنية
(al-Jumhuriyya al-Yamaniyya) |
||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
|
||||||
| Lema nacional: Cap | ||||||
| Himne: الجمهورية المتحدة (Al-Jumhuriyya al-muttàhida, La república unida) |
||||||
.svg) |
||||||
| Capital (i major ciutat) |
Sanà 15° 21′ N, 44° 12′ E / 15.350,44.200Coord.: 15° 21′ N, 44° 12′ E / 15.350,44.200 |
|||||
| Idiomes oficials | Àrab | |||||
| Gentilici | Iemenita (masculí i femení) | |||||
| Govern | República | |||||
| President Primer ministre |
Ali Abdallah al-Salih Mohammed Basindawa |
|||||
| Unificació | ||||||
| 22 de maig del 1990 | ||||||
| Superfície | ||||||
| - | Total | 527,970 km2 | ||||
| - | Aigua (%) | 0% | ||||
| Població | ||||||
| - | Est. jul. 2010 | 23.495.361 (48è)[nb 1] | ||||
| - | Cens | - | ||||
| - | Densitat | 39 /km2 (129è) | ||||
| Moneda | Rial iemenita (YER) |
|||||
| Fus horari | (UTC+3) | |||||
| - | Estiu (DST) | (UTC+3) | ||||
| Domini internet | .ye | |||||
| Codi telefònic | 967 | |||||
El Iemen o República del Iemen (en àrab اليمن, al-Yaman, o الجمهورية اليمنية, al-Jumhūriyya al-Yamaniyya) és una república de la península d'Aràbia al sud-oest d'Àsia, i forma part de l'Orient Mitjà. Limita al nord amb l'Aràbia Saudita, a l'est amb Oman, al sud amb el golf d'Aden (a l'oceà Índic) i a l'oest amb el mar Roig. L'estret de Bab al-Mandab, a l'extrem sud-occidental, el separa de les costes africanes de Djibouti i Eritrea. Pertany al Iemen l'arxipèlag de Socotra o Suqutra, a l'Índic, a uns 350 km de la costa iemenita.
Taula de continguts |
Història[modifica]
A l'antiguitat, el Iemen era dividit en quatre regnes: Sabà (al centre), Ma'in (al nord), Qatabān (al sud-oest) i Hadramawt (al sud), que constituïen l'anomenada Aràbia Feliç, per raó de les seves riqueses. A partir del segle I aC els sabeus absorbiren els altres regnes, primer Qatabā i després Hadramawt (s II dC). Posteriorment, el regne de Saba estigué dominat per la nova dinastia himyarita.
Fou ocupat pel regne cristià aksumita d'Abissínia (521-575), després ho fou pels perses sassànides, i vers el 628 esdevingué una província de l'imperi musulmà. A partir del segle IX el país es dividí en petites dinasties locals cada vegada menys lligades als califes de Bagdad.
El Iemen del Nord esdevingué un regne independent de l'imperi Otomà el 1918; el 1962 un cop d'estat va canviar de forma de govern i esdevenia la República Àrab del Iemen. La lluita de l'imam mutawakelita del Iemen amb suport de part de les tribus del país per restablir la monarquia va durar fins el 1969, i en aquests 7 anys hi va haver, de fet, dos governs. Finalment, els republicans es van imposar.
Els britànics, per la seva banda, havien adquirit del soldà de Lahej el port meridional d'Aden, que esdevingué colònia britànica, i progressivament van establir el protectorat als emirats i xeicats de la zona i de la part oriental, l'Hadramaut i Mahra; es van formar així dos entitats:
- La colònia d'Aden (formada per la ciutat d'Aden i rodalies), formada el 1839, però colònia separada només el 1937
- Les dependències de la colonia: l'illa Kamaran a la costa del Iemen (nord), l'illa de Perim, a l'estret de Bab al-Mandeb, i les illes de Kúria Múria, a la costa sud-oest d'Oman (al Zufar)
- El Protectorat d'Aden, organitzat entre 1888 i 1912 i dividit el 1917 en:
- Protectorat Occidental d'Aden, format per una vintena de xeicats, emirats, estats i soldanats
- Protectorat Oriental d'Aden, format per l'estat Quaiti d'Hadramaut o de Shir i Mukalla; l'estat Kathiri de Seiyun; i l'estat Banu Afrar de Mahra o Quisn i Socotra.
El 1963 es va formar la Federació d'Aràbia del Sud, a la que es van anar afegint els estats de la zona occidental (menys l'Alt Yafa), però va entrar en crisis i alguns se'n van retirar. Quan els anglesos, com havien anunciat se'n retiraren el 1967, els guerrillers nacionalistes (de tendència comunista) es van fer amb el poder a la federació i també als estats del protectorat oriental; els governs monàrquics foren abolits i es va proclamar la República Popular del Iemen del Sud. Quatre anys més endavant (1971), la nova constitució va consagrar el caràcter marxista de l'estat i li va donar el nom de República Democràtica Popular del Iemen. Durant dues dècades hi va haver una certa hostilitat entre els dos estats iemenites al nord i al sud.
Amb la caiguda de la Unió Soviètica, els dos països es van unificar formalment amb el nom de República del Iemen el 1990. La unificació no resolgué els conflictes, per tal com dins el nou estat es desenvolupà una lluita pel poder entre les faccions agrupades entorn del president, d'una banda, i del vicepresident Ali Salim al-Bid (antic president del Iemen del Sud), de l'altra. Una revolta popular-militar per restaurar la independència i el laicisme al sud el 1994 fou sotmesa després d'un mes de lluita, amb el suport dels regims conservadors àrabs.
L'any 2000 l'Aràbia Saudita i el Iemen convingueren una delimitació de llur frontera.
Períodes històrics[modifica]
- Regne de Ma'an, vers el 2000 aC
- Regne de Sabà, de vers el segle XI aC fins després del 200 dC
- Regne Himiarita, del 115 aC al 532 dC
- Domini del regne d'Axum o Aksum, 532-602
- Domini persa, 602-628
- Conquesta àrab i domini del califa, del 608 fins vers el 800
- Dinastia dels Alides del Iemen, de vers el 800 fins vers el 1000
- Dinastia Zaidita a Zabid, 818-1022
- Càrmates del Iemen 905-920
- Hiwàlides o Yafurites (Yafúrides) 920-999
- Imams xerifians de Sada 999-1063
- Banu Shihab de Zabid 1064-1163
- Banu Man o Banu Maan (Mànides) 1019-1083
- Dinastia Zuraïda (Zuràyida o dels Zuraïdes o Zuràyides) 1083-1173/1175
- Hamzites 1031-1045
- Imam daylamita de Sada 1047
- Dinastia Sulàyhida vers 1048/1060 a 1086
- Dinastia Najàhida de imams a Zabid, 1066-1158
- Dinastia Hamdànida 1140-1195
- Banu Barakat del Iemen, 1091-1169
- Dinastia Màhdida (o dels Màhdides) a Zabid, des de després del 1137 fins al 1173
- Imams de Nadjran 1137-1170
- Dinastia Aiubita del Iemen (branca dels aiubites 'Egipte, 1173-1229
- Dinastia Rasúlida (o dels Rasúlides), 1229-1454
- Dinastia Tahírida del Iemen (o dels Tahírides del Iemen), 1454-1538
- Conquesta otomana i domini del Sultà Otomà, 1538-1630
- Banu Barakat de la Meca 1630-1642
- Zaidites del Iemen dels tobba o qasimites (dinastia d'imams mutawakkilites), 1642-1962 (des de 1926 reis de la dinastia mutawakkilita del Iemen)
- Domini wahhabita 1801-1809/1818
- Domini Egipci 1813-1840 (nominalment en nom del sultà otomà fins 1832)
- Domini d'Abu Arish 1840-1849 (nominal vassall otomà)
- Segon domini otomà 1849-1918
- República, del 1962 al nord i del 1967 al sud, fins a l'actualitat (unificació dels dos territoris 1990)
- Guerra civil 1962-1970
- Guerra civil (independència del sud) 1994
Geografia[modifica]
El nucli del territori és constituït pels afloraments del sòcol cristal·lí aràbic, els quals, assoleixen la màxima altitud al hadur Šu'ayb, 3 760 m, vora la capital. L'altiplà, que és situat a l'àrea dels monsons, té pluges abundants i destaca per la prosperitat de les poblacions agrícoles. Vers l'oest i el sud les muntanyes cauen bruscament sobre la mar Roja i deixen només una estreta plana costanera, arenosa, d'uns 40 a 70 km d'amplada. Aquesta plana litoral és una regió àrida i gairebé desèrtica, amb temperatures suaus a l'hivern i humides a l'estiu (90% d'humitat). Cap al sector oriental els altiplans màximes de 2 000 metres, i davallen lentament vers el desert de Rab' al-Hālī', que s'estén pel nord del país. No hi ha cursos d'aigua permanents.
El clima és majoritàriament desèrtic; càlid i humit vora la costa oest; temperat a les muntanyes occidentals, afectades pel monsó estacional; extraordinàriament calorós, sec i extrem a les regions orientals.
Les ciutats més important són Sanà, Mokha (Muza), Aden i Ibb.
Divisió administrativa[modifica]
El febrer de 2004 Iemen estava dividit en 20 governacions (muhafazat) i una municipalitat ("Amanat Al-Asemah") que inclou la capital Sanaa[1]:
| Divisió | Capital | Població Cens del 2004 [2] |
Population estimació 2006[3] |
Clau |
|---|---|---|---|---|
| Aden | Aden | 589.419 | 634.710 | 1 |
| Amran | Amran | 877.786 | 909.992 | 2 |
| Abyan | Zinjibar | 433.819 | 454.535 | 3 |
| Dhala o Ad-Dali | Dhala | 470.564 | 504.533 | 4 |
| Al-Baydha | Al-Baydha | 577.369 | 605.303 | 5 |
| Hodeida o al-Hudaydah | Hodeida | 2.157.552 | 2.300.179 | 6 |
| Al-Jawf | Al-Jawf | 443.797 | 465.737 | 7 |
| Mahra | Al-Ghaydah | 88.594 | 96.768 | 8 |
| Al-Mahwit | Al-Mahwit | 494.557 | 523.236 | 9 |
| Amanat Al-Asemah | Sanà | 1.747.834 | 1.947.139 | 10 |
| Dhamar | Dhamar | 1.330.108 | 1.412.142 | 11 |
| Hadramaut | Al-Mukalla | 1.028.556 | 1.092.967 | 12 |
| Hajjah | Hajjah | 1.479.568 | 1.570.872 | 13 |
| Ibb | Ibb | 2.131.861 | 2.238.537 | 14 |
| Lahej o Lahij | Lahej | 722.694 | 761.160 | 15 |
| Marib | Marib | 238.522 | 251.668 | 16 |
| Raymah | Kosmah | 394.448 | 418.659 | 17 |
| Sada o Sadah | Sadah | 695.033 | 746.957 | 18 |
| Sanà | Sanà | 919.215 | 957.798 | 19 |
| Shabwa | Ataq | 470,440 | 494,638 | 20 |
| Taizz | Taizz | 1,121,000 | 2,513,003 | 21 |
Les governacions estan dividides en 333 districtes (muderiah), subdividits al seu torn en 2.210 sub-districtes; hi ha un total de 38.284 poblacions (dada de 2001).
Demografia[modifica]
La població és predominantment àrab, si bé hi ha petites minories indopakistaneses i somalis. És un país poc densament poblat (21 %), la població és rural en un 76 %. La taxa anual de creixement és elevada (29 ‰), tot i la forta mortalitat (19 ‰), sobretot perquè cada dona té una mitjana de set fills. Gairebé la totalitat de la població és musulmana, la qual és en el 50% sumnita i en l'altre 50%, xiïta. La llengua oficial és l'àrab.
Sanà, amb vora dos milions d'habitants, n'és la capital i la ciutat principal. La segueixen en importància Ta'izz i els ports d'Al-Hudaida i Aden, totes tres amb més de mig milió d'habitants.
Economia[modifica]
L'agricultura és variada, però aprofita menys del 10% del territori. Hi ha conreus de vinya i arbres fruiters de clima temperat i tropical (palmera de dàtils), camps de cereals, entre els quals predominen la melca, el blat, l'ordi i el blat de moro, els llegums, les patates, les oleaginoses (sèsam i cotó), les hortalisses, el cafè i el tabac. Hi té una modesta importància la ramaderia i la pesca. La mineria extreu carbó, sal i pedra i, modernament, l'or i altres minerals metal·lífers i, sobretot, petroli. Hi ha indústries d'alimentació, de composts químics, del ciment i la construcció, i una important refineria de petroli a Aden, ciutat que també disposa d'un dels ports més destacats de l'Aràbia.
Gran estació carbonera, i també petroliera després, era una etapa obligada de la ruta imperial britànica (i després del Commonwealth) entre Bombai i el canal de Suez. Però el tancament del canal (1967-75) desvià vers el Cap les grans rutes de tràfic, i la recuperació posterior ha estat insuficient. Les importacions superen les exportacions. Importa principalment maquinària i material de transports, petroli, manufactures de base i productes químics i alimentaris; exporta productes petroliers, peix, cotó i cafè. La balança de serveis també és desfavorable, però és compensada per les aportacions dels treballadors a l'estranger, l'entrada de capitals i la recaptació duanera. Com a conseqüència de la unificació del Iemen del Nord amb el del Sud, coexisteixen dues unitats monetàries: el rial i el dinar.
Notes[modifica]
- ↑ Governorates of Yemen.
- ↑ Central Statistical Organisation of Yemen. General Population Housing and Establishment Census 2004 Final Results [1], Statistic Yearbook 2005 of Yemen [2]
- ↑ «Statistic Yearbook 2006 of Yemen». [Consulta: 2010-10-17].
Enllaços externs[modifica]
- President del Iemen
- Arab Gateway - Yemen
- BBC News Country Profile - Yemen
- CIA World Factbook - Yemen
- Open Directory Project - Yemen
- US State Department - Yemen informe del Departament d'Estatd els EUA
- Yahoo! - Yemen
- Llengües semítiques
|
||||||||||||||
Iemen 
|
|||||||
|
|||||||
