IMAX

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

IMAX® (Image Maximum) és un format de projecció de pel·lícules desenvolupada per l'empresa IMAX Corporation®. La seva característica principal és que ofereix una resolució i definició molt més elevada que el cinema convencional. El seu sistema es basa en un negatiu de 70mm projectat en una gran pantalla de 22 x 16,1 m.

Historia[modifica | modifica el codi]

Precursors[modifica | modifica el codi]

1929
La Fox Film Corporation desenvolupa la Fox Grandeur, un format de 70 mm que va ser utilitzat a petita escala de 1929 a 1931.
1950
Es presenta el CinemaScope per part de la 20th Century fox. La principal novetat és l'ús d'objectius anamòrfics, que permet la compressió òptica de les imatges durant el rodatge. En la projecció, la lent projecta les imatges descomprimides sobre una gran pantalla panoràmica còncava.
1952
Es desenvolupa el Cinerama, que consisteix en l'ús simultani de tres projectors de 35 mm per aconseguir una imatge panoràmica en una pantalla còncava.
1954
La Paramount Pictures desenvolupa el format VistaVision, una variant panoràmica del format clàssic de 35 mm.

IMAX[modifica | modifica el codi]

1967
Durant l'Universal and International Exhibition of 1967 a Montreal, les pel·lícules multi-pantalles van ser un gran èxit. Un grup de cinèfils i empresaris que havien desenvolupat algunes de les esmentades pel·lícules decideixen unir els esforços per desenvolupar un nou format basat un únic i potent projector. Aquest mateix any es crea entre Nova York i Toronto la IMAX Corporation®.
1970
Durant l'Exposició Universal de Japó a Osaka, es presenta la tecnologia IMAX® amb la pel·lícula Tiger Child.
1971
S'instal·la el primer sistema de projecció IMAX® al Ontario Palace Cinesphere de Toronto.
1983
Es llança a l'espai una càmera IMAX® a bord del transbordador espacial Columbia. S'aconsegueix el film The Dream Is Alive.
1986
Durant l'Exposició Universal de 1986 a Vancouver, Canadà, es presenta el primer sistema IMAX® en 3D.[1]
1994
IMAX® cotitza a la borsa de valors NASDAQ.
2002
Es presenta el sistema IMAX DMR®, que permet la re-masterització de pel·lícules en 35mm. La primera pel·lícula presentada amb aquest sistema va ser "Apollo 13: L'experiència IMAX®".
2004
Warner Bros. Picutures' The Polar Express es converteix en el primer llargmetratge en format IMAX 3D®.

Tecnologia[modifica | modifica el codi]

Pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Comparació entre els negatius de 35 i 70 mm
Una càmera IMAX dins d'una cabina d'exposició

IMAX ofereix el format de pel·lícula més gran en la història del cine. El negatiu de 70 mm i 15 perforacions és 10 vegades més gran que el clàssic 35mm. Un rotllo de pel·lícula de 45 minuts pesa 140 Kg i té una longitud de 4680 metres. Com es reprodueix en horitzontal té les perforacions a dalt i a baix.

Pantalla[modifica | modifica el codi]

Una pantalla estàndard d'IMAX té una mida de 23x30 metres des de 2004, i per al format de multisala establert en 2009, de 8,5x18 metres. [2]

Projector[modifica | modifica el codi]

Els projectors utilitzats per IMAX® són dels més avançats que existeixen. Utilitzen una tecnologia anomenada rodatge en anell "rolling loop". Es projecten 24 fotogrames per segon. Així, una hora de filmació requereix més de 6 km de pel·lícula fotogràfica:

 \frac{24 fotogrames}{segon} * \frac{3.600 segons}{1 hora} *\frac{ 70mm}{fotograma} = 6.048.000 mm = 6.048 m

So[modifica | modifica el codi]

Per aconseguir un aprofitament major de l'àrea de la cinta, aquesta no inclou l'àudio incorporat, sinó que el so és emmagatzemat en una cinta magnètica de 35 mm i 6 canals sincronitzada amb l'àudio. Els canals són els següents:

1.Posterior esquerra
2.Frontal esquerra
3.Veu en off
4.Frontal dret
5.Posterior dret
6.Efectes

Altaveus[modifica | modifica el codi]

Hi ha un altaveu de 3 vies per a cada canal, és a dir, no hi ha mescla d'àudio. Aquests estan posicionats de la següent forma:

  1. Paret posterior, a l'esquerra
  2. Darrere la pantalla, cap a l'esquerra
  3. Darrere la pantalla, centrat i alineat amb els frontals (2 i 4)
  4. Darrere la pantalla, cap a la dreta
  5. Paret posterior, a la dreta
  6. Darrere la pantalla, centrat i per sobre del veu en off (3)

Variants[modifica | modifica el codi]

IMAX 3D[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula és projectada en 3D. S'utilitzen dues lents de gravació separades 64 mm (la separació mitjana entre els ulls humans) i es grava en cintes diferents. Més tard, es reprodueixen amb dos projectors sincronitzats de manera que amb l'ajuda de ulleres polaritzades es crea en l'espectador la sensació de tres dimensions. La càmera és de grans dimensions i pesa al voltant dels 110 kg i el carret és de 3 minuts, per recarregar-la se'n triguen 20.

IMAX DMR[modifica | modifica el codi]

L'IMAX DMR és una tècnica propietat d'IMAX que consisteix en re masteritzar les pel·lícules clàssiques de 35 mm, això suposa fer una ampliació fotograma per fotograma, digitalitzar-los, i un plegat de tècniques de re masterització: afinació de nitidesa, correcció del color, eliminació d'inestabilitats, etc

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Carr, Robert E.; Hayes, R. M.. Wide Screen Movies: A History and Filmography of Wide Gauge Filmmaking (en anglès). McFarland, 1988, p. 441. ISBN 0899502423. 
  2. Levison, Louise. Filmmakers and Financing: Business Plans for Independents (en anglès). CRC Press, 2013, p. 260. ISBN 0240820991. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: IMAX