IN-SO

Estratègies del crim organitzat VI-SO IN-SO IN-LE i VI-LE EL-LE

És el terme amb què la Europol (i per extensió totes les policies europees) denomina aquell tipus d'estratègies o comportaments dels grups criminals que es caracteritzen per exercir una forta influència sobre la societat (IN-SO). Prové del terme anglès influence against society. L'estratègia que utilitzen els grups criminals també serveix a l'Europol per classificar-los.

Característiques

L'estratègia de la influència institucional

Els grups criminals amb una estratègia d'actuació IN-SO tenen una gran capacitat d'impacte sobre un gran nombre de persones. La seva activitat afecta tanta gent perquè corrompen alts representants dels municipis i/o dels governs per desviar fons públics o per manipular decisions d'interès general. Sovint el nivell de criminalitat d'aquests grups és tan alt que també exerceixen de manera combinada les estratègies IN-LE i VI-LE, i tampoc és rar l'ús de l'estratègia VI-SO. En tots aquests casos el nivell d'influència en les economies i les societat locals és també molt alt. En són un exemple clar alguns dels grups del hub criminal del sud d'Europeu, però a una escala més petita aquesta és una amenaça que afecta molts estats membres de la Unió Europea. Es tracta, en definitiva, de la corrupció impulsada des dels grups criminals organitzats.

L'estratègia del control d'una comunitat

Una estratègia IN-SO diferent és la que es basa a controlar a tots nivells una petita comunitat que visqui aïllada de la resta de la societat. Els grups criminals poden fàcilment esdevenir referents per a aquestes comunitats proporcionant-los allò de què manquen desesperadament, a canvi de mantenir situacions d'explotació o la proximitat amb el crim organitzat. Molt sovint es tracta de comunitats d'immigrants majoritàriament en situació il·legal i en condicions que no afavoreixen gens la seva integració social al país on són.

Són els casos, per exemple, dels petits barris xinesos d'algunes ciutats italianes controlats econòmicament i socialment per grups criminals també xinesos; o l'explotació financera al Regne Unit a través del control de les remeses; o l'explotació laboral en tallers il·legals d'aquesta mateixa comunitat per aquests mateixos grups criminals detectada a França i Catalunya. També són coneguts els locutoris de transferències bancàries regentats per nigerians a Itàlia que supervisen les remeses dels seus compatriotes i en cobren taxes abusives. En general, però, l'activitat criminal principal d'aquests grups és l'explotació laboral: A Grècia hi ha algunes xarxes pakistaneses que proporcionen treball del mercat negre a la immigració il·legal, i el mateix fan algunes xarxes de kurds també a Grècia i a Alemanya, o de marroquins i pakistanesos a Espanya i al Regne Unit, o d'ucraïnesos a la Txèquia, o romanesos altre cop a Itàlia i Espanya.