IRBM

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Míssils IRBM i MRBM.

Un míssil balístic d'abast intermedi (de l'anglès: Intermediate-Range Ballistic Missile, IRBM) és un míssil balístic amb un abast de 3.000-5.500 km, entre un míssil balístic d'abast mitjà i un míssil balístic intercontinental. La classificació dels míssils per abast és fet principalment per conveniència, en principi hi ha molt poca diferència entre un ICBM de curt abast i un IRBM de llarg abast. La definició d'abast usada aquí és la determinada dins de l'Agència de Defensa contra Míssils (de l'anglès: Missile Defense Agency) nord-americana. Altres fonts inclouen una categoria addicional, el míssil balístic de llarg abast (de l'anglès: Long-Range Ballistic Missile,LRBM), per descriure míssils amb un abast entre els IRBM i els veritables ICBM. El terme més modern míssil balístic de teatre abasta els IRBM, MRBM i SRBM, que inclou qualsevol míssil balístic amb un abast inferior a 3.500 km.

Míssils IRBM són principalment operats per Índia i Israel. S'estima que altres països, com ara Pakistan, Iran, Líbia i Corea del Nord, estan desenvolupant aquest tipus de míssils.[1] Els Estats Units, la USSR, la República Popular de la Xina, el Regne Unit i França van operar aquest tipus de míssils.

Història[modifica | modifica el codi]

El progenitor per al IRBM va ser el coet A4b amb ales per augmentar l'abast i basat en el famós V2 (Vergeltung, o "Represàlia", oficialment anomenat coet A4) dissenyat per Wernher von Braun àmpliament usat per l'Alemanya Nazi cap al final de la Segona Guerra Mundial per bombardejar ciutats angleses i belgues. El A4b era el prototip per a l'etapa superior del coet A9/A10. L'objectiu del programa era construir un míssil capaç de bombardejar Nova York quan es llancés des de França o Espanya (vegeu Amerika Bomber). Els coets A4b van ser provats unes poques vegades al desembre de 1944, i gener i febrer de 1945.[2] Tots aquests coets usaven propelent líquid. El A4b usava un sistema de guiat inercial, mentre que el A9 hauria estat controlat per un pilot. Aquests coets serien llançats des una plataforma de llançament no mòbil.

Després de la Segona Guerra Mundial von Braun i altres científics nazis van ser transferits secretament als Estats Units per treballar amb l'Exèrcit dels Estats Units en l'Operació Paperclip en el desenvolupament de la V-2 per ser usada com una arma pels Estats Units.

IRBM operacionals[modifica | modifica el codi]

En desenvolupament[modifica | modifica el codi]

IRBM retirats[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]