IRIS-T

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
IRIS-T
IRIS-T
IRIS-T
País d'origen Alemanya i altres
Història de servei
En servei Desembre de 2005
Història de producció
Fabricant Diehl BGT Defence
Cost per unitat 380.000 €[1]
Especificacions
Pes 87.4 kg
Longitud 2.936 mm
Amplada 447 mm
Diàmetre 127 mm

Abast efectiu ~25 km
Explosiu Explosiu d'alta potència de fragmentació
Detonació Impacte i espoleta radar de proximitat

Propulsor Coet de combustible sòlid
Altitud Des del nivell del mar fins a 20.000 m
Velocitat màxima Mach 3
Sistema de guia Infraroja
Abast ~25 km
Plataforma de llançament Alemanya Alemanya: Typhoon, Tornado, F-4 Phantom II
Velocitat màxima Mach 3


El míssil AIM-2000 IRIS-T (Infra Red Imaging System Tail/Thrust Vector-Controlled) és un míssil aire-aire de curt abast i guiatge per infrarojos. És un disseny recent desenvolupat per un programa liderat per Alemanya. El seu objectiu és substituir, amb capacitats millorades, a l'àmpliament difós AIM-9 Sidewinder (és compatible amb el sistema de llançament que utilitza).

Història[modifica | modifica el codi]

A principis de la dècada del 1980 els països de l'OTAN signaren un acord pel qual els Estats Units desenvoluparien un míssil aire-aire d'abast mitjà per substituir l'AIM-7 Sparrow, mentre que el Regne Unit i Alemanya desenvoluparien un míssil aire-aire de curt abast per substituir l'AIM-9 Sidewinder. El disseny americà desembocà en l'AIM-120 AMRAAM, mentre que l'europeu en l'AIM-132 ASRAAM.

Després de la reunificació alemanya l'any 1990 la força aèria alemanya tingué accés a un ampli estoc de míssil aire-aire soviètics Vympel R-73 (denominació OTAN AA-11 Archer) i descobriren que tenia una maniobrabilitat i cercadors notablement millors que els equivalents occidentals. Això portà a Alemanya a abandonar el projecte ASRAAM i iniciar el desenvolupament d'un nou míssil amb toveres direccionables per aconseguir una alta maniobrabilitat. Aquest és el projecte que donà com a resultat l'IRIS-T.

Després de tot el procés de desenvolupament i proves operatives la Luftwaffe va rebre els primers míssils el 5 de desembre de 2005.

Rendiment de combat[modifica | modifica el codi]

Gran resistència a les contramesures electròniques (ECM), alta discriminació d'objectius i supressió de bengales, extrema maniobrabilitat(60 g, 60°/s) i de 5 a 8 vegades més abast màxim que un AIM-9L Sidewinder. Fins i tot objectius situats darrere de l'avió llançador poden ser destruïts per l'IRIS-T.

Socis de desenvolupament[modifica | modifica el codi]

L'any 1995 Alemanya va anunciar el programa de desenvolupament i producció de l'IRIS-T. Si uniren diversos països amb les participacions indicades a la llista següent. El 2003 Espanya s'associà com a soci comprador. El repartiment de la producció serà:

  • Alemanya 46%
  • Itàlia 19%
  • Suècia 18%
  • Grècia 13%
  • 4% dividit entre Canadà i Noruega.

Variants[modifica | modifica el codi]

IDAS[modifica | modifica el codi]

L'IDAS és una versió navalitzada del míssil, que pot ser disparada des d'un submarí gràcies a la càpsula i sistema de llançament específic. Està dissenyada per a destruir amenaces aèries (com a avions o helicòpters), vaixells de superfície o fins i tot objectius terrestres propers a la costa. S'està desenvolupant específicament pels nous submarins de combat Tipus 212 de la Marina Alemanya.

IRIS-T SL[modifica | modifica el codi]

L'IRIS-T SL és una versió antiaèria disparada des de plataformes de llançament terrestres (és míssil terra-aire) i guiada per radar.

Moviment del cap cercador.

Usuaris[modifica | modifica el codi]

Alemanya Alemanya
1.250 [2]
Espanya Espanya
770, amb un pressupost original de 247 milions d'€ i un final de 291 milions.[1]
Grècia Grècia
350 [2]
Àustria Àustria
25
Suècia Suècia
400
Noruega Noruega 
150[3]
Itàlia Itàlia
450
Bèlgica Bèlgica
500
Països Baixos Països Baixos
500
Aràbia Saudita Aràbia Saudita
1.400[4]
Sud-àfrica Sud-àfrica
10 (únics entregats d'una ordre de compra original de 30)
Tailàndia Tailàndia
En entrega, 220 encarregats[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: IRIS-T

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Ministerio de Defensa. «Evaluación de los Programas Especiales de Armamento (PEAs)» (en Spanish). Madrid: Grupo Atenea, setembre 2011. [Consulta: 30 setembre 2012].
  2. 2,0 2,1 deagel.com: Spain Joins IRIS-T Program
  3. 3,0 3,1 http://www.diehl.com/en/diehl-defence/press-media/subjects-in-the-focus/iris-t-the-short-distance-missile-of-the-latest-generation.html
  4. http://armstrade.sipri.org/armstrade/page/trade_register.php