IRIS-T
 IRIS-T | |
| Tipus | míssil aire-aire  |
|---|---|
| País d'origen | Alemanya i altres |
| Història de servei | |
| En servei | Des de Desembre de 2005 |
| Operadors | Luftwaffe, Força Aèria Sueca i Força Aèria Ucraïnesa |
| Història de producció | |
| Fabricant | Diehl BGT Defence |
| Cost per unitat | 380.000 €[1] |
| Especificacions | |
| Pes | 87.4 kg |
| Longitud | 2.936 mm |
| Amplada | 447 mm |
| Diàmetre | 127 mm |
| Abast efectiu | ~25 km |
| Explosiu | Explosiu d'alta potència de fragmentació |
| Detonació | Impacte i espoleta radar de proximitat |
| Propulsor | Coet de combustible sòlid |
| Altitud | Des del nivell del mar fins a 20.000 m |
| Velocitat màxima | Mach 3 |
| Sistema de guiatge | Infraroja |
El míssil IRIS-T (Infra Red Imaging System Tail/Thrust Vector-Controlled) és un míssil aire-aire de curt abast i guiatge per infrarojos. És un disseny recent desenvolupat per un programa liderat per Alemanya. El seu objectiu és substituir al conegut AIM-9 Sidewinder tot millorant-ne les capacitats però mantenint la compatibilitat de les plataformes de llançament del míssil.
Història[modifica]
A principis de la dècada del 1980 els països de l'OTAN signaren un acord pel qual els Estats Units desenvoluparien un míssil aire-aire d'abast mitjà per substituir l'AIM-7 Sparrow, mentre que el Regne Unit i Alemanya desenvoluparien un míssil aire-aire de curt abast per substituir l'AIM-9 Sidewinder. El disseny americà desembocà en l'AIM-120 AMRAAM, mentre que l'europeu en l'AIM-132 ASRAAM.
Després de la reunificació alemanya l'any 1990 la força aèria alemanya tingué accés a un ampli estoc de míssil aire-aire soviètics Vímpel R-73 (denominació OTAN AA-11 Archer) i descobriren que tenia una maniobrabilitat i cercadors notablement millors que els equivalents occidentals. Això portà a Alemanya a abandonar el projecte ASRAAM i iniciar el desenvolupament d'un nou míssil amb toveres orientables per aconseguir una alta maniobrabilitat. Aquest és el projecte que donà com a resultat l'IRIS-T.
El desenvolupament del míssil s'inicià el 1998 amb un consorci de 8 països europeus: Alemanya, Grècia, Noruega, Itàlia, Espanya i Suècia. El projecte s'encarregà a l'empresa alemanya Diehl BGT Defence amb la participació de múltiples proveïdors d'aquests països. La primera prova de llançament en vol d'un míssil es va realitzar el 2002 i a finals de 2004 en comença la producció.[2]
Després de tot el procés de desenvolupament i proves operatives la Luftwaffe va rebre els primers míssils el 5 de desembre de 2005.
Rendiment de combat[modifica]
Gran resistència a les contramesures electròniques (ECM), alta discriminació d'objectius i supressió de bengales, extrema maniobrabilitat(60 g, 60°/s) i de 5 a 8 vegades més abast màxim que un AIM-9L Sidewinder. Fins i tot objectius situats darrere de l'avió llançador poden ser destruïts per l'IRIS-T.
Socis de desenvolupament[modifica]
L'any 1995 Alemanya va anunciar el programa de desenvolupament i producció de l'IRIS-T. Si uniren diversos països amb les participacions indicades a la llista següent. El 2003 Espanya s'associà com a soci comprador. El repartiment de la producció serà:
- Alemanya 46%
- Itàlia 19%
- Suècia 18%
- Grècia 13%
- 4% dividit entre Canadà i Noruega.
Variants[modifica]
IDAS[modifica]
L'IDAS és una versió navalitzada del míssil, que pot ser disparada des d'un submarí gràcies a la càpsula i sistema de llançament específic. Està dissenyada per a destruir amenaces aèries (com a avions o helicòpters), vaixells de superfície o fins i tot objectius terrestres propers a la costa. S'està desenvolupant específicament pels nous submarins de combat Tipus 212 de la Marina Alemanya.
IRIS-T SL[modifica]
L'IRIS-T SL és una versió antiaèria disparada des de plataformes de llançament terrestres (és míssil terra-aire) i guiada per radar.
-
Carregant un IRIS-T a un Eurofighter Typhoon -
Components del míssil -
Maqueta de la variant IDAS -
Míssil IRIS-T SL
Usuaris[modifica]
Alemanya- 1.250[3]
Espanya- 770, amb un pressupost original de 247 milions de € i un final de 291 milions.[1]
Grècia- 350[3]
Àustria- 25
Suècia- 400
Noruega- 150[4]
Itàlia- 450
Bèlgica- 500
Països Baixos- 500
Aràbia Saudita- 1.400[5]
Sud-àfrica- 10 (únics entregats d'una ordre de compra original de 30)
Tailàndia- En entrega, 220 encarregats[4]
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: IRIS-T |
- Descripció de l'IRIS-T a la pàgina oficial del de l'empresa alemanya Diehl BGT Defence que el fabrica. Arxivat 2011-07-18 a Wayback Machine.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Ministerio de Defensa. «Evaluación de los Programas Especiales de Armamento (PEAs)» (en castellà). Madrid: Grupo Atenea, setembre 2011. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2013. [Consulta: 30 setembre 2012].
- ↑ «IRIS-T Air-to-Air Guided Missile, Germany». Kable Intelligence Limited. [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑ 3,0 3,1 deagel.com: Spain Joins IRIS-T Program
- ↑ 4,0 4,1 http://www.diehl.com/en/diehl-defence/press-media/subjects-in-the-focus/iris-t-the-short-distance-missile-of-the-latest-generation.html Arxivat 2014-03-30 a Wayback Machine.
- ↑ http://armstrade.sipri.org/armstrade/page/trade_register.php Arxivat 2010-04-14 a Wayback Machine.