ISBN

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un codi ISBN-10, a dalt, i el corresponent codi de barres ISBN-13, a baix.

El número internacional normalitzat per a llibres (de l'anglès International Standard Book Number, acrònim ISBN pronunciat de vegades com «is-bin»), és un identificador únic per a publicacions escrites monogràfiques, previst per a ús comercial. Va ser creat a Anglaterra el 1966 per les llibreries i papereries britàniques. Originalment es deia Standard Book Numbering (en català, «Numeració Estàndard del Llibre») o SBN. Va ésser adoptat com a estàndard internacional ISO 2108 el 1970.

A Espanya se'n va adoptar l'ús l'any 1972 a partir el Decret 2984/1972,[1] que establia l'obligatorietat d'assignar l'ISBN a totes les publicacions. Aquesta obligatorietat es va derogar amb el decret 2063/2008.[2][3]

Quan s'usa l'ISBN?[modifica | modifica el codi]

L'ISBN té com a objectiu el seu ús com a identificador comercial en publicacions no periòdiques, independentment del seu format. És un sistema de numeració de llibres que permet identificar un títol i una edició determinada i que permet la normalització i coordinació a nivell internacional. Aquest número pot ser llegit mecànicament, cosa que minimitza la possibilitat d'errors. Avui dia no és obligatori, però es considera essencial per a la identificació d'una publicació durant el seu emmagatzematge i distribució. L'Agencia del ISBN remarca que aquest identificador no és necessari si la publicació no està destinada a la venda; tanmateix, l'Agència Internacional de l'ISBN en recomana l'ús en publicacions gratuïtes destinades a la distribució pública. Altres tipus de publicacions tenen els seus propis estàndards internacionals d'identificació. Per exemple, dins les publicacions periòdiques, com les revistes, s'utilitza l'International Standard Serial Number (en català, «Número Internacional Normalitzat de Publicacions Seriades») o (ISSN).

Estructura d'un nombre ISBN[modifica | modifica el codi]

El número d'ISBN està format per tretze dígits - ISBN-13 - (fins a finals del 2006 en constava de deu - ISBN-10 -, però es va canviar per raons de compatibilitat amb el sistema de codi de barres EAN-13 i per a augmentar la capacitat del sistema) i es divideix en cinc parts d'extensió variable separades amb guions o espais.

  1. La primera part és un prefix -978- que identifica el producte llibre. També permet l'ampliació del sistema ISBN: quan la numeració actual s'hagi acabat es començarà a fer servir el prefix 979.
  2. La segona part s'anomena identificador de grup i identifica un país, una àrea geogràfica o lingüística i pot tenir d'1 a 5 dígits. Per exemple, l'identificador d'Espanya -independentment de la llengua de publicació- és el 84, i el del grup lingüistic alemany -independent del país de publicació- és el 3.
  3. La tercera part es coneix com a prefix editorial i identifica a una editora concreta; pot tenir fins a 7 dígits.
  4. La quarta part és l'identificador de títol i correspon a una edició i a un format determinats d'un títol.
  5. La cinquena part i darrere és el dígit de comprovació, el darrer nombre de l'ISBN, i es calcula mitjançant un mòdul 11, amb ponderacions 10-2, utilitzant X en lloc de 10 quan aparegui com a dígit de comprovació.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: ISBN