Iacopo da Varazze

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jaume de Varazze
Jaume de Varagine

Crucifixió, fresc d'Ottaviano Nelli, s. XIV, mostrant el bisbe Jacopo de Voragine amb el seu llibre a la mà (Foligno, capella del Palazzo Trinci)
Beat, bisbe
Nom secular Jacopo da Varazze, Giacomo da Varagine
Naixement ca. 1230
Varazze (Savona, Itàlia)
Defunció 13 o 16 de juliol de 1298 o 1299
Gènova
Enterrament S. Domenico de Gènova
Beatificació 1816 per Pius VII
Lloc de pelegrinatge Varazze (Capella del beat Jacopo), Gènova
Festivitat 13 de juliol (17 de juliol a Gènova)
Fets destacables Autor de la Llegenda àuria, arquebisbe de Gènova
Orde Dominics
Iconografia Com a bisbe, amb un llibre; posant pau entre dos cavallers que lluiten

Jacopo da Varazze o da Varagine, conegut també en català com a Jaume de Voràgine (Varazze, ca. 1230 - Gènova, 1298 o 99) va ser un frare dominic, arquebisbe de Gènova i conegut com a autor de la Legenda sanctorum o Llegenda àuria una de les obres més conegudes de l'Edat mitjana europea.[1] Va ser proclamat beat en 1816.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Havia nascut a Varagine, actual Varazze, a la costa de Ligúria. Va entrar a l'Orde de Sant Domènec en 1244 i en 1265 esdevingué prior del convent i, dos anys després, provincial de Llombardia fins al 1285.

En 1292 va ser nomenat arquebisbe de Gènova fins a la seva mort, en 1298. Hi destacà en els seus esforços per pacificar la ciutat, que patia la lluita entre els partits dels güelfs i gibel·lins.

Obres literàries[modifica | modifica el codi]

Manuscrit de la Legenda sanctorum de 1419, a la biblioteca universitària de Heidelberg.

La seva fama es deu a l'obra hagiogràfica que va escriure en llatí a partir dels anys seixanta del segle XIII, coneguda com a Llegenda àuria (Legenda sanctorum). L'obra, molt difosa arreu d'Europa, va tenir una gran influència en la literatura i l'art medievals, servint com a font iconogràfica a molts artistes. Se'n féu una traducció al català, impresa a Barcelona per Joan Rosenbach, l’any 1494.

També va escriure, sempre en llatí, sermons i una crònica de Gènova (Chronicon januense).

Des de la seva mort, va rebre culte a Gènova, que va ser confirmat el 1816 pel papa Pius VII.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Casas Codinach, Sònia. «Qui era Sant Jordi». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, maig 2007, p. 13. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iacopo da Varazze Modifica l'enllaç a Wikidata