Iacut

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Iacut o sakha
Саха тыла Saxa tyla
Parlat a: Rússia,
Regió: Sibèria
Parlants: 365.000
Rànquing: -
Classificació genètica: Turqueses

   Llengües turqueses orientals
    Grup uigur

estatus oficial
Llengua oficial de: Sakhà
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-2 sah
ISO 639-3 sah
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El iacut o sakhà és una llengua turquesa parlada per unes 360.000 persones a la República de Sakhà, al nord de la Sibèria russa. Fa servir caràcters ciríl·lics. Els iacuts pertanyen tant a religions tradicionals com a l'església ortodoxa russa.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Forma un subgrup amb el txuvaix, i també és parlada pels dolgans de Taimíria, i es caracteritza per ser una llengua aglutinant però amb elements analítics:

  • Mutació de la J prototurca en xiulant (S en iacut i SH en txuvaix),
  • Posseeix vocals llargues peculiars que es troben en monosíl·labs i polisíl·labs, però mai com a primer element de paraula polisíl·laba; si un monosíl·lab amb vocal llarga esdevé bisíl·lab o polisíl·lab per juntar-se un sufix, la vocal s'abreuja. Manté el diftong turc UO.
  • Conserva la S inicial del prototurc com el txuvaix, mentre que la perden les altres (per exemple, barret en iacut as i en turc sač).
  • Manté els diftongs IA, UO, ÏE i té un cas partitiu, a diferència de les altres llengües turqueses.
  • Les formes conjugades es basen en un sistema d'escriptura basada en l'alfabet fonètic internacional el 1922, revisat el 1924. El 1929-1939 adoptaren l'alfabet llatí, i des d'aleshores el ciríl·lic.

Alfabet iacut[modifica | modifica el codi]

A a a [a] [a]
Б б b [b] [be]
В в v [v] [ve]
Г г g [g] [ge]
Д д d [d]; com a palatal, [dj] [de]
Е е e [je]; [e] després de C[1] llevat [t, d, s, z, n, l] [je]
Ë ë ë [jo]; [o] després de [tj, dj, sj, zj, nj, lj] [jo]
Ж ж ž [] [e]
З з z [z]; com a palatal [zj] [ze]
И и i [i] [njebd i] 'i curta'
I i ï [i] després de [t, d, s, z, n, l] [jord i] 'i llarga'
Й й j [j] [i kratkəj]
К к k [k] [ka]
Л л l [l]; com a palatal [lj] [el]
М м m [m] [em]
Н н n [n]; com a palatal [nj] [en]
О о o [o] [o]
Ö ö ö [ə] [ə]
П п p [p] [pe]
Р р r [r] [er]
С с s [s]; com a palatal [sj] [es]
Т т t [t]; com a palatal [tj] [te]
У у u [u] [u]
(Ф ф f) [f] [ef]
(Х х x) [x] [xa]
(Ц ц c) [] [e]
Ч ч č [j] [je]
Ш ш š [] [a]
(Щ щ šč) [a]
Ъ ъ _b [jord znak] 'signe dur'
Ы ы y [] []
Ь ь ' _b [njebd znak] 'signe suau'
Э э è [e] [e]
Ю ю ju [ju]; [u] després de [tj, dj, sj, zj, nj, lj] [ju]
Я я ja [ja]; [a] després [tj, dj, sj, zj, nj, lj] [ja]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. El símbol C significa consonant.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iacut Modifica l'enllaç a Wikidata

Sobre la llengua[modifica | modifica el codi]

Contingut en iacut[modifica | modifica el codi]

Llengües turqueses
Turquès occidental
Bolgar Bolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Txagatai Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Oghuz Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida