Ian Paisley
| Ian Paisley | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| Mandat 8 de maig de 2007 – 5 de juny del 2008 |
|
| Precedit per | David Trimble |
| Succeït per | Peter Robinson |
|
Cap del Partit Democràtic Unionista
|
|
| Mandat 30 de setembre de 1971 – 31 de maig del 2008 |
|
| Precedit per | Càrrec nou |
| Succeït per | Peter Robinson |
|
|
|
| Naixement | 6 d'abril de 1924 Armagh, Irlanda del Nord |
| Partit polític | Partit Democràtic Unionista |
| Parella | Eileen Paisley |
| Professió | ministre protestant, activista polític |
| Ètnia o nacionalitat | britànic |
| Religió | protestantisme Free Presbyterian Church of Ulster |
El reverend Ian Richard Kyle Paisley és un home polític i un home d'Església britànic, actiu a Irlanda del Nord.
En els anys cinquanta, va ser un dels fundadors de la Free Presbyterian Church a Irlanda del Nord, de la qual es fa el mediador. Funda el seu propi diari, el Protestant Telegraph i llavors, a finals dels anys seixanta, el Partit Democràtic Unionista (DUP) del qual n'esdevé el líder incontestat i que converteix en el principal partit nord-irlandès, violentament oposat a tot acord amb els catòlics i a la posada en marxa de l'Acord del Divendres Sant. El 1986, funda amb Peter Robinson el grup paramilitar lleialista Ulster Resistance.[1]
Escollit al Parlament Europeu, sense interrupcions, de 1979 a 1999, renuncia a presentar-se en 2004 basant-se en la seva edat i al seu estat de salut però es presenta i és fàcilment escollit a les eleccions britàniques de maig de 2005 (25.156 vots, 54,8% +4,9). Després de la victòria del DUP i del Sinn Féin a les Eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2007, accepta, sota la pressió britànica, reunir-se amb el cap del partit nacionalista, Gerry Adams i negocia la formació d'un govern d'unitat amb els seus antics enemics mortals.
Segons els termes de l'acord, el 8 de maig, va ser nomenat Primer Ministre d'Irlanda del Nord, essent el seu vice-primer ministre el membre del Sinn Féin Martin McGuinness. El 4 d'abril, es va reunir amb el Primer Ministre d'Irlanda, Bertie Ahern i va discutir futures relacions entre els seus governs respectius.
Ian Paisley és encara actualment, malgrat els recents acords, conegut amb el pseudònim de "doctor no", en referència a la seva negativa a parlamentar amb els partits catòlics. El dimarts 4 març del 2008, Ian Paisley dimiteix del seu càrrec de president del DUP així com del càrrec de Primer Ministre d'Irlanda del Nord.
Taula de continguts |
Citacions cèlebres [modifica]
- "Mataré tots els que es posaran al el meu camí.", va cridar als periodistes després d'una manifestació dels lleialistes el 1968.
- Quan Terence O'Neill va tenir una trobada amb Sean Lemass (el Primer Ministre irlandès), Paisley va dir "No mass! No Lemass"!
- Després d'una manifestació lleialista/ unionista el 1968, Ian Paisely va justificar les seves violentes crides anti-catòliques dient "Les cases catòliques s'han incendiat perquè eren plenes de còctels Molotov; Les esglésies catòliques han estat atacades i han estat cremades perquè eren arsenals i els sacerdots distribuïen metralletes als parroquians"; també va atribuir la discriminació massiva en el treball i la crisi de l'allotjament dels catòlics al fet que "es reprodueixen com conills i es multipliquen com la vermina"
- En referència al candidat jueu del partit unionista, Harold Smith, diu : "El partit Unionista està orgullós que ell (Harold Smith) sigui un jueu. En tant que jueu, rebutja nostre Senyor Jesucrist, el Nou Testament, els principis Protestants, la Gloriosa Reforma i el caràcter consagrat del dia del Senyor. El tron protestant i la constitució protestant no signifiquen res per a ell."
- El 1968, en un debat animat amb la temible Republicana Bernadette Devlin, reacciona a les seves acusacions sobre les seves suposicions injustes dient que ell preferia "ser britànic que ser just."
- Durant una visita del Papa, Ian Paisley va cridar "Us denuncio. Anti-Crist" diverses vegades al Parlament Europeu.
- "Nosaltres no estem pas preparats per continuar estant asseguts sense fer res i ser assassinats als nostres llits."
Notes i referències [modifica]
- ↑ CAIN. «Abstracts on Organisations - 'U'». [Consulta: 14 d'agost del 2010].
Vegeu també [modifica]
- Guardian Politics Ask Aristotle - Ian Paisley
- TheyWorkForYou.com - Ian Paisley MP
- DUP - Ian Paisley
- Ian Paisley's European Institute of Protestant Studies
- Free Presbyterian Church
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ian Paisley |
- Steve Bruce, God save Ulster! The religion and politics of Paisleyism. Oxford: Clarendon Press. 1986.
- Dennis Cooke, Persecuting Zeal: a portrait of Ian Paisley, Brandon Books, 1996.
- Martha Abele Mac Iver, "Ian Paisley and the Reformed Tradition," Political Studies, September 1987.
- Ed Moloney & Andy Pollak, Paisley, Poolbeg Press, 1986.
- Clifford Smyth, Ian Paisley: Voice of Protestant Ulster. Edinburgh: Scottish Academic, 1987.
