Ian Paisley

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ian Paisley
Ian Paisley

Mandat
8 de maig de 2007 (2007-05-08) – 5 de juny del 2008
Precedit per David Trimble
Succeït per Peter Robinson

Mandat
30 de setembre de 1971 – 31 de maig del 2008
Precedit per Càrrec nou
Succeït per Peter Robinson

Naixement 6 d'abril de 1924
Armagh, Irlanda del Nord
Mort 12 de setembre de 2014 (als 90 anys)
Belfast (Irlanda del Nord)
Partit polític Partit Democràtic Unionista
Parella Eileen Paisley
Professió ministre protestant, activista polític
Nacionalitat britànic
Religió protestantisme Free Presbyterian Church of Ulster

El reverend Ian Richard Kyle Paisley (Armagh, 6 d'abril de 1945 - Belfast, 12 de setembre de 2014)[1] fou un polític i un home d'Església britànic, actiu a Irlanda del Nord.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Als anys cinquanta, va ser un dels fundadors de la Free Presbyterian Church, a Irlanda del Nord, de la qual es féu el mediador. Fundà el seu propi diari, el Protestant Telegraph i llavors, a finals dels anys seixanta, el Partit Democràtic Unionista (DUP), del qual n'esdevevingué el líder incontestat i que convertí en el principal partit nord-irlandès, violentament oposat a qualsevol acord amb els catòlics i a la posada en marxa de l'Acord del Divendres Sant. El 1986, fundà, amb Peter Robinson, el grup paramilitar lleialista Ulster Resistance.[2]

Escollit al Parlament Europeu, sense interrupcions, de 1979 a 1999, renuncià a presentar-se el 2004, basant-se en la seva edat i el seu estat de salut, però es presentà i fou fàcilment escollit a les eleccions britàniques de maig de 2005 (25.156 vots, 54,8% +4,9). Després de la victòria del DUP i del Sinn Féin a les Eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2007, acceptà, sota la pressió britànica, reunir-se amb el cap del partit nacionalista, Gerry Adams, i negocià la formació d'un govern d'unitat amb els seus antics enemics mortals.

Segons els termes de l'acord, el 8 de maig, va ser nomenat Primer Ministre d'Irlanda del Nord, amb el membre del Sinn Féin Martin McGuinness de viceprimer ministre. El 4 d'abril, es va reunir amb el Primer Ministre d'Irlanda, Bertie Ahern i va discutir futures relacions entre els seus governs respectius.

Ian Paisley fou conegut amb el pseudònim de Doctor No, en referència a la seva negativa a parlamentar amb els partits catòlics. El dimarts 4 març del 2008, Ian Paisley dimití del càrrec de president del DUP, així com del càrrec de primer ministre d'Irlanda del Nord.

Citacions cèlebres[modifica | modifica el codi]

  • "Mataré tots els que es posaran en el meu camí.", va cridar als periodistes després d'una manifestació dels lleialistes el 1968.
  • Quan Terence O'Neill va tenir una trobada amb Sean Lemass (el Primer Ministre irlandès), Paisley va dir "No mass! No Lemass"!
  • Després d'una manifestació lleialista/ unionista el 1968, Ian Paisely va justificar les seves violentes crides anti-catòliques dient "Les cases catòliques s'han incendiat perquè eren plenes de còctels Molotov; Les esglésies catòliques han estat atacades i han estat cremades perquè eren arsenals i els sacerdots distribuïen metralletes als parroquians"; també va atribuir la discriminació massiva en el treball i la crisi de l'allotjament dels catòlics al fet que "es reprodueixen com conills i es multipliquen com la vermina"
  • En referència al candidat jueu del partit unionista, Harold Smith, diu : "El partit Unionista està orgullós que ell (Harold Smith) sigui un jueu. En tant que jueu, rebutja nostre Senyor Jesucrist, el Nou Testament, els principis Protestants, la Gloriosa Reforma i el caràcter consagrat del dia del Senyor. El tron protestant i la constitució protestant no signifiquen res per a ell."
  • El 1968, en un debat animat amb la temible Republicana Bernadette Devlin, reacciona a les seves acusacions sobre les seves suposicions injustes dient que ell preferia "ser britànic que ser just."
  • Durant una visita del Papa, Ian Paisley va cridar "Us denuncio. Anti-Crist" diverses vegades al Parlament Europeu.
  • "Nosaltres no estem pas preparats per continuar estant asseguts sense fer res i ser assassinats als nostres llits."

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ian Paisley has died».
  2. CAIN. «Abstracts on Organisations - 'U'». [Consulta: 14 d'agost del 2010].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ian Paisley


  • Steve Bruce, God save Ulster! The religion and politics of Paisleyism. Oxford: Clarendon Press. 1986.
  • Dennis Cooke, Persecuting Zeal: a portrait of Ian Paisley, Brandon Books, 1996.
  • Martha Abele Mac Iver, "Ian Paisley and the Reformed Tradition," Political Studies, September 1987.
  • Ed Moloney & Andy Pollak, Paisley, Poolbeg Press, 1986.
  • Clifford Smyth, Ian Paisley: Voice of Protestant Ulster. Edinburgh: Scottish Academic, 1987.