Iberisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'iberisme (no nacionalisme ibèric) és un moviment polític i cultural que propugna l'acostament i la millora de relacions a tots els nivells entre Portugal, Espanya i Andorra i, en darrer terme, la unitat política dels mateixos. Aquests ideals van ser promoguts principalment per moviments republicans i socialistes d'ambdós països, especialment durant el segle XIX, quan van tenir major predicament els ideals nacionalistes de caràcter integrador, com el Risorgimento italià o la Unificació alemanya.

L'iberisme és un projecte de construcció d'un Estat ibèric al que es vol dotar d'entitat política. No ha de confondre's amb un simple intent d'expansió territorial d'Espanya a costa de Portugal.

Història[modifica | modifica el codi]

L'iberisme va sorgir a la darreria del segle XVIII, especialment amb José Marchena, el qual, a l'Avis aux espagnols, va donar a la doctrina un caràcter republicà, federal i progressista. Durant el Trienni Liberal, les societats secretes liberals de la península van intentar difondre l'iberisme a Portugal per establir set repúbliques federades, dues de les quals es formarien allà: la Lusitània Ulterior i la Lusitània Citerior ). Més tard, Prim, va ser animat per Keratry a fer del Cromwell ibèric (a unir Espanya i Portugal). L'iberisme, més que una doctrina política explícita, va esdevenir un pressupòsit en algunes concepcions polítiques i socials d'esquerra, cosa que es va manifestar en arribar la República portuguesa (1910), la bandera, que és iberista. També en les doctrines àcrates de grups espanyols i portuguesos, com la Federació Anarquista Ibèrica i la Federació de Joventuts Llibertàries.

A Catalunya, l'iberisme ha estat un moviment intel·lectual i polític diferenciat del federalisme de Pi i Margall, perquè, en lloc de funcionar entorn d'Espanya, el primer ho feia des del pressupòsit d'una federació de nacions. Iberista prestigiós va ser Joan Maragall (Himne ibèric, article "L'ideal ibèric", etc.), que va proposar a Unamuno crear una revista, "Ibèrica", escrita en totes les llengües de la península. Prat de la Riba va participar d'aquest ideal els primers temps, i, en part, també Cambó. El lusòfil Ignasi Ribera i Rovira va arribar a ser un "apòstol", com ho palesa el seu Iberisme (1907), amb pròleg de J. T. F. Braga. També se'n va fer ressò Joaquim Casas i Carbó, en El problema peninsular (1933). Cal esmentar, finalment, el llibre del luso-andalús Julio Navarro Monzó Catalunha e as nacionalidades ibéricas (1906). La fórmula iberista, d'altra banda, de vegades no és res més que una tàctica per a contrarestar el centralisme castellà o espanyol.

Entre els partits polítics, Izquierda Republicana, partit representat a Catalunya pel Partit Republicà d'Esquerra, va aprovar "defensar l'iberisme federalista" com model d'organització territorial. [1]

Precedents[modifica | modifica el codi]

La Unió Ibèrica (1580-1640).

Bandera de Ibèria[modifica | modifica el codi]

Proposta de bandera iberista per Sinibald Mas i Sans, l'any 1854, basada en les banderes espanyola i portuguesa.[2]

La bandera ibérica fou creada l'any 1854 per l'escriptor i diplomàtic català Sinibald Mas i Sans. Està quartejada amb els colors de les banderes de la monarquia portuguesa (blanc i blau) i l'espanyola (vermell i groc), que daten del 1830 i del 1785 respectivament. La bandera ibérica és més antiga que les banderes republicanes d'Espanya i Portugal, ja que aquestes són del 1868 i del 1910 respectivament. No és coincidència que la bandera ibérica tingui els mateixos colors (en diferent disposició) que la bandera de la provincia marítima de Barcelona, car aquest és el lloc de naixement de Mas i Sans.

Mas i Sans volia que la capital federal o confederal de Ibèria s'establís a Santarem, Ribatejo, Portugal, però la capital de la Diocesis Hispaniarum, creada per l'emperador romà Diocletià en el 287 C.E. fou Emerita Augusta, Mérida, Extremadura espanyola.

Personalitats iberistes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iberisme Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Documento Político del XIX Congreso Federal de Izquierda Republicana» (en castellà). [Consulta: 17 gener 2012].
  2. MAS, Sinibaldo de: La Iberia: memoria sobre la conveniencia de la unión pacífica y legal de Portugal y España, M. Rivadeneyra, Madrid, 1854
  3. Xosé Estévez; José Luis Orella Unzué. «La unión de España y Portugal» (en castellà). Gara. [Consulta: 17 novembre 2010].
  4. Enkvist, Inger. «Miguel de Unamuno, una biografía intelectual» (en castellà). Universidad de Lund. [Consulta: 17 novembre 2010].
  5. Germán Rueda. «El iberismo (España)» (en castellà). Arte História. [Consulta: 17 novembre 2010].
  6. María Monteiro. «El iberismo latiniano» (en castellà). Cibernous. [Consulta: 17 novembre 2010].

Bibliografia especialitzada[modifica | modifica el codi]

  • Antunes, José Freire. Os espanhóis e Portugal. Oficina do livro. Lisboa, 2004.
  • Cabero Diéguez, Valentín. Iberismo y cooperación: pasado y futuro de la península ibérica. Publicaciones Universidad de Salamanca.
  • Chato Gonzalo, Ignacio. Las relaciones entre España y Portugal a través de la diplomacia (1846-1910). Editora Regional de Extremadura, GIT, 2004.
  • Mas, Sinibaldo de. La Iberia: memoria sobre la conveniencia de la unión pacífica y legal de Portugal y España M. Rivadeneyra. Madrid, 1854.
  • Molina, César Antonio. Sobre el iberismo y otros escritos de literatura portuguesa. Ediciones Akal. Madrid, 1990.
  • Rocamora, Jose Antonio. El nacionalismo ibérico: 1732-1936. Publicaciones Universidad de Valladolid. Valladolid, 1994.
  • Rueda, Germán. Por qué el iberismo en el siglo XIX?. Portugal e O Mundo. Do Passado ao Presente, Cascais, 1995.
  • Torre Gómez, Hipolito de la. Antagonismo y fractura peninsular. España - Portugal, 1910-1919. Espasa Calpe. Madrid, 1983.
  • Torre Gómez, Hipólito de la. Del "peligro español" a la amistad peninsular. España - Portugal, 1919-1930. Publicaciones UNED. Madrid, 1984.

http://www.quadernscrema.com/noticies/video-pamies

Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Iberisme