Iberolacerta cyreni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Iberolacerta cyreni
Iberolacerta monticola.001.JPG
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Ordre: Squamata
Família: Lacertidae
Gènere: Iberolacerta
Espècie: I. cyreni
Nom binomial
Iberolacerta cyreni
(Müller & Helmich, 1937)
Sinònims
Lacerta cyreni Müller & Hellmich, 1937
Lacerta monticola ssp. cyreni Müller & Hellmich, 1937

Iberolacerta cyreni és una espècie endèmica de muntanyes de la península Ibèrica. És una sargantana mitjana i robust; el cap i el tronc mesuren fins a 6 cm i la cua equival a 1,5 vegades aquesta longitud. El cap és gros i deprimit, com el tronc i la cua, que també són una mica deprimits i robusts. Té les potes ben desenvolupades. L'escata internasal és grossa i en contacte amb la rostral; les dorsals són grosses, de vegades lleugerament carenades però més sovint llises, i s'empetiteixen en els flancs. Encara que les diferents formes presenten coloració i dibuix variables, la forma pirinenca no té el verd típic de l'espècie, al dors i al ventre, gens marcat. El dors és gris o castany oliva, lleugerament metàl·lic i pràcticament uniforme, blanc pur, groguenca o verdosa. Les cries presenten la cua d'una tonalitat blavosa que desapareix en l'adult.

Biologia i ecologia[modifica | modifica el codi]

Les localitats d'aquesta espècie són escasses i no hi ha gaires estudis sobre llur biologia; per una altra banda, aquesta forma tampoc no és ben coneguda a la resta de l'àrea. Als Pirineus, es troba pels volts de 2000 m fins a 2900 m. També és present en localitats rocoses de tipus rascler, amb escassa cobertura vegetal, a les esquerdes de la roca, normalment herbàcia. És resistent al fred; pot suportar estius molt curts i poc càlids i hiverns llargs, refugiada a les esquerdes rocoses.

S'alimenta quasi exclusivament de petits artròpodes, sobretot d'insectes com dípters, ortòpters, himenòpters (sobretot formigues i també abelles), hemípters i lepidòpters i llurs larves, incloses preses relativament grosses, de les quals consumeix de 5 a 10 per dia.

Pel que fa a la reproducció, se'n coneix la posta a la segona quinzena de juliol, formada per de cinc a deu ous de 9x14 mm, incubats durant uns 59 dies, que donen cries que mesuren 22 cm de cap i tronc i 22 mm de longitud total. La sargantana pirinenca té un interval de preferència tèrmica molt ampli, de 30 a 42 °C, i sembla regular poc o gens la seva temperatura corporal. Es comporta amb marcada tigmotèrmia i, encara que és àgil, és un animal poc actiu, que s'assolella durant hores, fora de les estones de caça. Qualsevol petit núvol els fa desaparèixer, però tornen a sortir si el sol surt novament.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iberolacerta cyreni
  1. ENCICLOPÈDIA CATALANA, 1986. Història Natural dels Països Catalans. Volum 13: Amfibis i Rèptils. Barcelona