Ibn Dihya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ibn Dihya (Ibn Diḥya) (en àrab ابن دحية), sobrenom o pseudònim (šuhra) d'Abú l-Khattab Umar ibn al-Hassan ibn Alí ibn Muhàmmad ibn al-Jumayyil al-Kalbí al-Andalusí al-Balansí al-Daní (Abū l-Jaţţāb ʿUmar ibn al-Ḥasan ibn ʿAlī ibn Muḥammad ibn al-Ŷumayyil al-Kalbī al-Andalusī al-Balansī al-Dānī) (Dénia?, 1152? – El Caire, 27 de novembre de 1235),[1] exercí de cadi i fou un erudit andalusí, especialitzat en el hadit.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De la seva família poc se sap. Quant als seus ascendents, ell mateix es denomina Dū l-nasabayn (el de les dues genealogies), on pretén descendir per part dels dos progenitors, de persones properes a Mahoma, fins i tot de la seva filla Fàtima az-Zahrà. Un dels seus nàssabs, Qūmis,[2] sembla indicar una ascendència mossàrab. Són coneguts un germà més jove, Abú Amr Utman, i un fill, Saraf al-Din ibn Abi l-Jattab, els quals també foren estudiosos del hadit.

Va viatjar per l'Àndalus i el Magreb, va peregrinar a la Meca (passant per Egipte) i després va anar a Síria, Iraq i Pèrsia fins al Khurasan. En tots aquests viatges estudià i ensenyà el hadit seguint l'escola zahirista. Estigué a Marràqueix en 1168-69 i 1169-70 estudiant amb Abú Abd Al·lah ibn Hayus Muhàmmad ibn Husayn i Abú Bakr al-Abdari Muhàmmad ibn Abd Al·lah; en 1175-76 estudià a Ceuta amb Abú Abd Al·lah Muhàmmad al-Hassan ibn At; en el 1176-77 estava a Sevilla estudiant amb Abú Bakr ibn Jayr; en el 1177-78 estudià a Fes amb Abú l-Hassan Ali ibn Husayn; en el 1178-79 estudìà amb Ibn Baixkuwal. Després torna a l'Àndalus on visita Xàtiva per estudiar amb Abú Yusuf ibn Talha i Abú Bakr ibn Mugawir; en Granada amb Abú Muhàmmad ibn Abd al-Rahim i d'Abú Bakr ibn Abi l-Afiya; en Jerez amb Abú l-Hassan ibn Lubbal; i en Màlaga amb Ibn al-Yatim i Abú Muhàmmad al-Qasim.[3]

Fou cadi de Dénia en dues ocasions, i d'allí es trasllada al Magrib, primer a Tilimsen, on estudia amb Abúl-Hassan Ali Abd al-Rahman, i després, l'any 1198-99, a Tunis, on ensenya hadit. D'aquí mou cap a l'orient, i en Egipte estudia amb al-Busiri. I després de la peregrinació a la Meca visita Iraq: en Bagdad estudia amb els companys d'Ibn al-Husayn, a Wasit amb Abú l-Fath Muhàmmad ibn Ahmad ibn al-Maydani, i en 1207-08, a la ciutat d'Arbela presenta un poema a l'emir aiúbida Mudhàffar al-Din. L'emir l'envia al Khurasan, i aprofita el viatge per seguir els seus estudis: a Isfahan estudia amb Abú Yafar al-Saydalani i a Nashipur amb Munsur ibn Abd al-Munim al Farawi.[4]

En tornar al Caire fou nomenat preceptor del fill d'al-Adil I, que fou després el soldà Al-Màlik al-Kàmil, que li va donar la direcció de l'escola al-Kamiliya per ell fundada, dedicada a l'ensenyament del hadit, però fou destituït vers el 1230 i el va substituir el seu germà Abú Amr Utman, i uns anys després el seu propi fill, Saraf al-Din ibn Abi l-Jattab.[5]

Morí al Caire la nit del 27 de novembre de 1235, i fou soterrat als peus de la muntanya al-Muqattam.

Obra[modifica | modifica el codi]

Ibn Dihya va escriure nombroses obres, la major part de les quals tracten sobre el hadit, però també escrigué sobre història, llengua i literatura. Mantingué una abundant correspondència i escrigué poesia.[6]

  • Adā’mā waŷaba min bayān waḍʿ al-waḍḍāʿīn fī raŷab (Compliment de la disposició clara obligatòria dels que s'abstenen en el mes de ràjab). Recopilació de tradicions sobre el sawm.
  • Aʿlām al-naṣr al-mubīn fī l-mufāḍala bayba ahlay Ṣiffīn (Insígnies de la clara victòria sobre la comparació entre els dos bàndols de Siffin). Tracta la batalla de Siffin.
  • Anwār al-mašriqain fī tanqīḥ al-ṣaḥīḥayn al-mušriqayn (Llums d'Orient i Occident per a revisar els dos resplendents autèntics). Comentaris a les dues recopilacions de hadits més considerades, els Sahih Bukharí i Sahih Múslim. Obra perduda.
  • Al-Āyat al-bayyināt fī jaṣā’iṣ aʿḍā’ Rasūl Allāh (Els signes eloqüents sobre les característiques del membres de l'Enviat de Déu).
  • Al-Bišārāt wa-l-indārāt al-mutalaqqāt min aṣdaq al-barāʿāt (Albíxeres i advertències rebudes de la més fiable distinció). Obra perduda.
  • Al-Ibtihāŷ fī l-miʿrāŷ (El goig sobre l'ascensió del Profeta). Obra perduda.
  • Al-ʿIlm al-mašhūr fī faḍā’il al-ayyām wa-l-šuhūr (Famosa ciència sobre les virtuts dels dies i els mesos).
  • ʿIṣmat al-anbiyā’ (Impecabilitat dels profetes). Obra perduda.
  • Istīfā’ al-maṭlūb fī tadbīr al-ḥurūb (Compliment del que es requereix per a la preparació de les guerres). Obra perduda.
  • Juṭab (Sermons). Obra perduda.
  • Maraŷ al-baḥrayn fī fawā’id al-mašriqayn wa-l-magribayn (Agitació dels dos mars sobre els aprofitaments dels dos Orients i els dos Occidents).
  • Muṣannaf fī riŷāl al-ḥadīt (Repertori d'estudiosos del hadit). Obra perduda.
  • Al-Mustawfà min asmā’ al-Muṣṭafà (Saldo sobre els noms de l'Elegit).
  • Al-Muṭrib min ašʿār ahl al-Magrib (Poesia encisadora dels magrebís). Antologia poètica de l'occident islàmic.
  • Al-Nibrās fī ta’rīj julafā’ Banī l-ʿAbbās (Llanterna sobre la història dels califes abbàssides).
  • Nijāyat al-sūl fī jaṣā’iṣ al-Rasūl (Terme dels interrogants sobre les característiques del Profeta).
  • Šarḥ asmā’ al-nabī ṣallà Allāh ʿalayhi wa-sallama (Explicació dels noms del Profeta, Déu el beneeixi i salve). Obra perduda.
  • Al-Ṣārim al-hindī fī l-raddʿalà l-Kindī (Acer indi tallant, sobre la refutació d'Al-Kindí). Obra perduda.
  • Silsilat al-dahab fī nasab sayyid al-ʿaŷam wa-l-ʿarab (Cadena d'or sobre la genealogia del Senyor dels estrangers i els àrabs). Obra perduda.
  • Al-Taḥqīq fī manāqib Abī Bakr al-Ṣiddīq (La verificació sobre les actituds virtuoses d'Abú Bakr al-Siddiq). Obra perduda.
  • Taʿlīq ʿalà šihāb fī l-ḥikam wa-l-amtāl wa-l-ādāb min al-aḥādīt al-nabawīya (El llumener de notícies sobre els aforismes, els proverbis i les belles lletres en les tradicions del Profeta). Comentari de l'obra homònima d'Abú Abd al-Al·lah ibn Salama al-Qudaí. Obra perduda.
  • Tanbīh al-baṣa’ir fī asmā’ umm al-kabā’ir (Advertència a les ments perspicaces. Els noms del major dels pecats).
  • Al-Tanwīr fī mawlid al-sirāŷ al-munīr (Il·luminació sobre el naixement de la llanterna lluminosa). Composició sobre el naixement de Mahoma, amb un poema panegíric final dedicat a l'emir aiúbida Mudhàffar al-Din.
  • Ta’rīj al-umam fī ansāb al-ʿarab wa-l-ʿaŷam (Història de les nacions sobre la genealogia dels àrabs i estrangers). Obra perduda.
  • Wahŷ al-ŷamr fī taḥrīm al-jamr (Ardor de la brasa sobre la prohibició del vi). Obra perduda.

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. El lloc i la data de naixement són els més probables, però presenten dubtes. Gallega Ortega, p. 64
  2. El seu nom complet amb tots els nàssabs coneguts és: Abū l-Jaţţāb ʿUmar ibn al-Ḥasan ibn ʿAlī ibn Muḥammad ibn al-Ŷumayyil ibn Farḥ ibn Jalaf ibn Qūmis ibn Mazlāl ibn Badr ibn Aḥmad ibn Diḥya ibn Jalīfa ibn Farwa al-Kalbī al-Andalusī al-Balansī al-Dānī. Gallega Ortega, p. 63
  3. Gallega Ortega, pp. 64-65
  4. Gallega Ortega, p. 65
  5. Encyclopaedia of Islam
  6. Gallega Ortega, pp. 66-69

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Ibn Dihya".
  • Gallega Ortega, Teófilo. Ibn Diḥya, dins Lirola Delgado, Jorge (ed.). Biblioteca de al-Andalus. De Ibn al-Dabbāg a Ibn Kurz. Almeria: Fundación Ibn Tufayl de Estudios Árabes, 2004, pp. 63-69. ISBN 84-934026-1-3 (vol. 3).