Ibn Hamdis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ibn Hamdis (Noto, Sicília c. 1056Mayurqa c. 1133) fou un poeta sicilià de llengua àrab.

Vida[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Noto, prop de Siracusa. Quan tenia 31 anys la seva ciutat fou presa pels normands i es veié forçat a emigrar a Al-Ándalus. S’establí a Sevilla, on feu amistat amb l’emir Al-Mu'tamid, que també era poeta. Després de la seva mort el 1095, Ibn Hamdis es posà sota la protecció de l’emir al-Mansur a Algèria i després de la seva mort fou hoste dels governants Zirís de Tunísia a Madhiyya.

Hamdis continuà itinerant pels països islàmics de la Mediterrània fins a la seva mort a Mallorca el 1133.

Obra[modifica | modifica el codi]

De Ibn Hamdis ens resta un diwan, és a dir, un cançoner de contingut poètic, integrat per 360 qasidah (poesies), d’un total de més de 6.000 versos. La temàtica és variada. Des de la descripció d’aspectes de la vida quotidiana, al panegíric en honor a los prínceps dels que fou hoste. Moltes qasidah estan dedicades a la Sicilià perduda de la seva joventut. Altres a la bellesa femenina y al vi, en un estil que recorda al seu contemporani persa Omar Khayyam.

Del diwan de Hamdis exiteixen almenys dues còpies manuscrites, custodiades una en la Biblioteca Vaticana i l’altra en San Petersburg. L’obra fou descoberta en el segle XIX per l’arabista sicilià Michele Amari

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • F. Corrao, Poeti arabi di Sicilia, Mondadori, 1987.
  • C. Ruta, Poeti arabi di Sicilia, Edi.bi.si. Messina 2002.