Ibn Khafaja

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ibn Khafaja (Ibn Jafāŷa), sobrenom o pseudònim (šuhra) d'Abú Ishaq Ibrahim ibn Abi l-Fat·h ibn Ubayd Al·lah ibn Khafaja al-Hawwarí al-Jazirí (Abū Ishāq Ibrāhīm ibn Abī l-Fatḥ ibn ʿUbayd Allāh ibn Jafāŷa al-Hawwārī al-Ŷazīrĩ) (Alzira, 1059-6025 de juny de 1139), gran poeta andalusí.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Alzira, de família benestant, amb avantpassats àrabs i berbers, sols es coneix l'existència d'una germana, la qual fou mare d'Ibn az-Zaqqaq, deixeble i continuador del seu llegat.

En el seu aprenentatge tingué com a mestres als alzirenys Abú Imran ibn Abi Talid, jurista, literat i poeta, Abú Ishaq ibn Sawad, gramàtic i lexicògraf i, Abú Bakr ibn Aswad, jurista. En Múrcia, lloc que visitava amb assiduïtat, fou deixeble d'Abú Ali al-Sadafí en ciències religioses.[1]

La seva independència econòmica, gràcies a les terres que posseïa a Alzira, li permeté no exercir cap càrrec ni demanar el mecenatge de cap governant i així pogué gaudir de la poesia amb total llibertat. De tota manera, mantingué relacions, majoritàriament epistolars, amb distints membres de la dinastia almoràvit, com Abú Bakr ibn Ibrahim ibn Tifilwit, governador de Múrcia, la seva filla Maryam, Abú l-Tahir Tamim inb Yússuf ibn Tasufin, governador de Granada, Sevilla i Múrcia, i Abú Ishaq Ibrahim ibn Yússuf ibn Tasufin, governador de Ceuta, València, Múrcia i Sevilla, el primer cosí i els dos darrers, fills de l'emir almoravit Alí ibn Yússuf, als quals els dedicà diverses poesies.[2] També mantingué correspondència i li dedicà poemes a diversos personatges de la política i la cultura d'Al-Àndalus.

Tot i residir habitualment a Alzira, i a més de les visites a Múrcia, València i Xàtiva, visità les corts d'al-Mutasim ibn Sumadih d'Almeria i de l'emir zírida Tamim ibn al-Muïzz en Mahdia.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • Diwan. Selecció crítica de les seves poesies realitzada pel propi poeta, amb un prefaci i moltes poesies acompanyades per una presentació o comentaris. El diwan està compost per 243 poemes amb 2913 versos, 16 epístoles i 4 glosses gramaticals i literàries.[3]

Els poemes del diwan tenen una temàtica diversa:[4]

amorosa. On canta el seu gust per la vida i els seus plaers sensuals.
bàquica. On el vi surt com element d'alegria i d'oblit de les preocupacions.
paisatgística o de la natura. Per les seves poesies paisatgístiques el conegueren amb el sobrenom de al-Jannan (el jardiner). Ha estat considerat un dels millors poetes de la natura de la literatura àrab, i la natura apareix en els altres gèneres que ha tractat, des de l'amor o el vi fins l'elegíac, el panegíric o l'ascètic. La nit ocupa en la seva poesia en lloc destacat.[5]
panegírica. Dedicats a amics o protectors.
elegíaca. Retrata el dolor per la pèrdua o destrucció de les ciutats a mans dels cristians.
ascètica. Escrits en els darrers anys de la seva vida, apareixen reflexions sobre la infermetat, la vellesa i la mort, amb una de fatalisme.

L'element que destaca en Ibn Khafaja és la seva forma de barrejar la natura amb l'amor i la vida, però també amb la nostàlgia dels temps passats, dels paradisos perduts i inclús de la mort,[6] fins a arribar a una visió antropològica de la natura.[7] Ibn Khafaja exerceix una forta influència en la poesia posterior, amb un estil que s'ha anomenat khafají.[8] La seva cassida es caracteritza per la concentració d'imatges poètiques superposades i consecutives, amb una renovació del classicisme.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gallega Ortega, p. 548
  2. Gallega Ortega, pp. 549-550
  3. A l'edició de l'obra publicada a Alexandria el 1960 per al-Sayyid Mustafā Ghāzi, aquest inclou un apèndix amb 66 poemes amb 356 versos i 23 epístoles noves que es trobaven en diverses fonts. Gallega Ortega, p. 557
  4. Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Ibn Khafādja".
  5. Lachica Garrido, p. 24
  6. Gallega Ortega, p. 562
  7. Rubiera Mata, p. 103
  8. Rubiera Mata, p. 100

Bibliografia[modifica | modifica el codi]