Ibn Quzman

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-Bakr Muhammad ibn Issa ibn Abd-al-Màlik ibn Quzman, anomenat al-Àsghar[1] i més conegut simplement com a Ibn Quzman (en àrab محمد بن عبد الملك بن قزمان, Muḥammad ibn ʿAbd al-Malik ibn Quzmān) fou un famós poeta andalusí, nascut a Còrdova pel 1078 i mort allí mateix el 1160, conegut pels seus peculiars zajals escrits en àrab col·loquial andalusí.

S'ha volgut veure en el seu nom una arabització del germànic Guzmán, cosa que no era infreqüent a Al-Ándalus, però altres fonts assenyalen que el nom Quzmān està documentat ja en l'Aràbia preislàmica, amb el que pot ser que sigui àrab, encara que és un nom inusual. Aquesta hipotètica etimologia explica que també hagi estat conegut, especialment en traduccions i estudis en llengua castellana, com Abén Guzmán, Abán Guzmán... noms que actualment es consideren poc apropiats.

L'essencial de la seva obra es conserva en un únic còdex, que va ser descobert a Sant Petersburg a la fi del segle XIX: es tracta del seu Cançoner o Diwan (antologia poètica), que és també el document que proporciona les dades que es coneixen sobre la seva vida, ja que en les seves composicions parla també de si mateix: que tenia entre sis i vuit anys en la batalla de Zalaca —el que permet conjeturar la seva data de naixença—,- li atribiren homosexualitat per no entendre els seus poemes plens de simbolisme. Evidentment no ho era, ja que acabà els seus darrers anys com a imam d'una mesquita en Al-Anlalus.

Ibn Quzman coneixia bé la poesia àrab clàssica, d'autors cèlebres com Abu-Tammam, Al-Mutanabbí, Du-r-Rumma, etc. Han arribat fins a nosaltres algunes composicions seves d'aire clàssic, considerades de poc valor davant del seu Cançoner. Aquesta és una obra original tant per la forma utilitzada, el zéjel, escrit no en la llengua literària habitual sinó en el dialecte local, com pels temes que toca, on sovint reinterpreta de forma irònica tòpics de la poesia àrab clàssica.

El Diwan[modifica | modifica el codi]

Hom pensa que Ibn Quzman va ser el primer gran escriptor que va emprar el zéjel, que havia estat inventat pel saragossà Ibn Bayya, i li va donar la seva forma definitiva, polint-lo de les imperfeccions que tenia. El seu Diwan conté 149 zéjels. L'arabista Stern els va dividir en dues classes:

  • Els zéjels moaxajenys, que són poemes d'entre cinc i set estrofes en tot similars a les moaxaja ( temes, forma, jarcha) salvo pel fet d'estar escrits en llengua col·loquial en comptes d'en àrab clàssic. Constitueixen una tercera part del Diwan.
  • Els zéjels pròpiament dits, sense límit d'estrofes, de temes diversos, i que constitueixen els dos terços restants.

Va dedicar bona part dels zéjels a descriure les seves relacions amb joves barons, les festes a les quals solia assistir o els balls i instruments musicals empleats. També parla de si mateix i fa, com altres poetes, elogi de les persones que el protegeixen. D'acord amb un dels seus zéjels, cap al final dels seus dies va semblar penedir-se de la seva vida dissipada:

« Ibn Quzman es va penedir.
Bé serà per a ell si persevera!
Els seus dies passats eren festes entre els dies.
Però després del sonar de tabals i adufes i de arremangar-se per al ball
Ara puja i baixa per la torre de l'almudaina.
S'ha fet imam en la mesquita i resa agenollant-se i inclinant-se.
»

Encara que també va deixar escrites instruccions per a la seva mort:

« Quan mori aquestes són les meves instruccions per al soterrament:

dormiré amb una vinya entre les parpelles.
Que m'emboliquin entre les seves fulles com mortalla
i em posin en el cap un turbant de pàmpans.

»

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Literalment "al-Àsghar" significa "el Petit", sobrenom que se li va donar per distingir-lo del seu oncle homònim, Abu-Bakr Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik ibn Ubayd-Al·lah ibn Quzman, dit "al-Àkbar", "el Gran".