Ibn Sídah

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-l-Hàssan Alí ibn Ismaïl al-Mursí al-Lugawí al-Amà (Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Ismāʿīl al-Mursī al-Lugawī al-Aʿmà) o Abu-l-Hàssan Alí ibn Àhmad ibn Ismaïl, més conegut amb el sobrenom o pseudònim (xura) d'Ibn Sídah (en àrab ابن سيده, Ibn Sīdah) o Ibn Sida (Ibn Sīda) (Múrcia, 1007Dénia, 26 de març de 1066), fou un erudit andalusí, especialitzat en gramàtica i lexicografia.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Múrcia, fill d'Abu-Tahir Ismaïl ibn Sídah, estudiós de la gramàtica i de la lexicografia àrab, i cec com ell. Tingué una educació precoç de tipus tradicional, així, al sis anys, recitava de memòria l’Alcorà. Estudià ciències religioses, dret islàmic, filosofia i ciències del llenguatge.

Després d'uns primers anys sota el mestratge de son pare, on inicià els estudis lexicogràfics, a la seva mort (ca. 1014) es trasllada a Dénia per a estudiar amb Abú al-Alà Sàïd al-Bagdadí, literatura, història, ciència de la prosòdia i lexicografia i, amb Abú Amr Utman al-Daní, dret islàmic i ciència religiosa. Uns anys més tard torna a Múrcia per rebre lliçons d'Abú Umar al-Talamanki, en ciències religioses i filosòfiques.

Ja format (ca. 1014), es torna a traslladar a Dénia, aquesta vegada com a mestre, sota el mecenatge dels emirs Muyàhid ibn Yússuf al-Muwàffaq i Alí ibn Muyàhid Iqbal al-Dawla, on residirà fins a la seva mort. La relació entre Ibn Sídah i Iqbal al-Dawla, de més de 20 anys, va patir daltabaixos, i en un moment determinat fou apartat de palau, i per fer-se perdonar i recuperar el favor de l'emir, li escrigué una qasida. És en aquests anys de viure en Dénia on es dedica plenament a transmetre els seus coneixements al seus deixebles i a escriure la seva obra.

Obra[modifica | modifica el codi]

De les obres d'Ibn Sídah, destaquen dues obres lexicogràfiques: Kitāb al-Muḥkam i Kitāb al-Mujaṣṣaṣ, on ordena el saber universal, des de l'expressió, en la primera, i des del contingut, en la segona.

Les seves obres tracten diverses àrees:

Crítica literarària

  • Kitāb Šarḥ muškil abyā t al-Mutanabbī (Comentari dels versos ambigus d'al-Mutanabbi). Anàlisi gramatical i filològic de l'obra d'al-Mutanabbí.
  • Kitāb al-Wāfī fī ʿilm aḥkām al-qawāfī (Llibre de l'exhaustiu sobre la ciència de les lleis de les rimes). Analisi dels defectes poètics de l'obra Garib al-Musannaf d'Abú Ubayd. Obra perduda.
  • Kitāb al-Anīq fī šarḥ al-Ḥamāsa (Llibre de l'elegant, comentari de El fervor). Comentaris sobre una antologia poètica. Obra perduda.
  • Kitāb Šarḥ abyāt al-Ŷumal li-l-Zaŷŷaŷī (Llibre en el qual es comenten els versos de Les frases d'al-Zayyayi). Obra perduda.

Lexicografia

  • Kitāb al-Muḥkam wa-l-muḥīt al-aʿẓam (Llibre del que és perfecte i complet). Diccionari semasiològic.
  • Kitāb al-Mujaṣṣaṣ fī l-luga (Llibre del que és específic sobre lexicografia). Vocabulari onomasiològic d'àmbit general.
  • Kitāb Šādd al-luga (Llibre d'excepcions lèxiques). Obra perduda.
  • Kitāb Šarḥ Iṣlāḥ al-manṭiq (Comentari de La rectificació de la pronúncia) o Kitāb al-ʿAwīṣ fī šarḥ Iṣlāḥ al-manṭiq (Llibre del que és complicat en el comentari de La rectificació de la pronúncia). Comentari a una una obra d'Ibn al-Sikkit. Obra perduda.

Poesia

  • Urŷūẓa. Poema extens, amb vint-i-vuit parts.
  • Qaṣīda. Poema demanant perdó a l'emir de Dénia. Es conserven tretze versos.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]