Ibn Taymiyya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Taqí-d-Din Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Abd-as-Salam ibn Abd-Al·lah ibn Taymiyya al-Harraní, més conegut com a Taqí-d-Din Àhmad ibn Taymiyya o simplement com a Ibn Taymiyya (en àrab تقي الدين أبو العباس أحمد بن عبد السلام بن عبد الله بن تيمية الحراني, Taqī d-Dīn Abu l-ʿAbbās Aḥmad ibn ʿAbd as-Salām ibn ʿAbd Allāh ibn Taymiyya al-Ḥarrānī) (Harran, actual Turquia, 22 de gener de 1263Damasc, 26 de setembre de 1328), fou un famós teòleg musulmà que va viure al temps de les invasions mongòliques.

Com a membre de l'escola hanbalita va preconitzar el retorn de l'islam a les seves fonts, l'Alcorà i la sunna, i que calia considerar com a bida (innovació no ortodoxa) tot costum que no estès clarament referenciat pel comportament del profeta Muhàmmad i de les primers generacions de musulmans (sàlaf). Va condemnar particularment el culte als sants i va emetre nombroses fàtues incitant a la guerra santa (gihad) contra els xiïtes, els cristians i els mongols. Gran coneixedor de la fàlsafa (filosofia racionalista islàmica), va elaborar refutacions sistemàtiques de les tesis defensades pels filòsofs Al-Farabí, Avicenna i Averrois, criticant la preponderància que aquests donaven a la lògica i la raó.[1]

És considerat una icona i una referència pel moviment salafista actual i és molt respectat pel wahhabisme saudita.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Nadjet Zouggar, Ibn Taymiya et les fatwas, article de Les textes fondamentaux de la pensée en islam, número 5 dels "Hors-série" de Le Point, París, novembre-desembre 2005.